Què en diu el Facebook?

Sembla demostrat que les notícies, algunes certes i altres falses, publicades a Facebook van tenir una incidència rellevant en les darreres eleccions a la presidència dels Estats Units, fins i tot Mark Zuckerberg, que inicialment havia ridiculitzat aquesta hipòtesi, admet ara que se’n penedeix. El cas és que, segons alguns estudis, actualment una part molt important de la gent ja només rep informació a través de Facebook i altres xarxes socials. El problema que tenen les xarxes socials com a mitjà de comunicació és que la majoria de nosaltres vivim exclusivament en la bombolla d’informació que ens fem a mida dels nostres interessos, tal com va denunciar el president Obama en el seu discurs de comiat de la Casa Blanca. És a dir, que rebem només aquelles notícies que ens interessen i les que reforcen la nostra opinió. Un altre problema és que, igualment entre les notícies que estan en la nostra línia de pensament, la temporalitat de la xarxa i l’excés d’informació fa que prioritzem continguts curts, poc profunds i que cridin molt l’atenció, per tant fent tota una deriva dels continguts cap a l’exageració i la radicalització. Però, pitjor encara, si algun dia intentem fer l’esforç d’intentar mirar el que diuen altres corrents els trobarem igualment radicals, excessius i en general excloents: ràpidament ens faran posar en guàrdia i ens retirarem cap a la nostra situació anterior, ara una mica més decebuts i més aïllats en el nostre pensament. Aquesta situació, a banda d’estar propiciada per la disponibilitat universal de les tecnologies, té una base biològica molt ben descrita per la ciència recentment: el nostre cervell i la nostra forma de raonar no s’han adaptat durant milions d’anys per fer una anàlisi profunda de totes les dades disponibles sobre un tema abstracte, sinó per prendre decisions ràpides que ens ajudin a sobreviure. És a dir, en una situació complexa el més natural és que ens quedem amb una opinió confortable, que tingui una certa coherència i que ens deixi espai per pensar en coses més vitals del nostre dia a dia. Per això en els conflictes actuals i futurs serà més important que mai abandonar la zona de confort de les xarxes i intentar buscar l’altre i els seus arguments en el seu àmbit, i sobretot de persona a persona. Sabrem fer-ho? Ens hi juguem molt.