Adoctrinats

El darrer premi Nobel d’economia ha estat atorgat al Dr. Richard H. Thaler, per la seva contribució a la incorporació de la psicologia a les ciències econòmiques. Certament quan prenem decisions, financeres o altres, les persones no actuem de forma completament racional, sinó que factors psicològics i socials afecten el nostre judici. Un exemple clàssic d’aquest efecte es va demostrar als experiments de Salomon Asch, que es van dur a terme durant els anys cinquanta. En aquests experiments, un grup de persones havien de comparar la longitud de diferents segments dibuixats en dues targetes i dir quines línies s’assemblaven més. En realitat només un dels participants era el subjecte d’estudi i la resta del grup eren actors dirigits per l’experimentador. Quan els actors donaven deliberadament una resposta incorrecta, el 37% dels participants també opinaven erròniament. Entre els que opinaven incorrectament, la gran majoria va atribuir el seu error a algun problema de percepció: és a dir, “si tot el grup pensa que una altra resposta és la correcta, possiblement tenen raó i sóc jo qui no ho ha vist bé”. Aquests i altres experiments mostren una realitat inquietant: la dificultat honesta de creure en la nostra opinió independent quan el pensament del grup és diferent. Podríem dir que aquest comportament és necessari, atès que les persones (com la majoria dels primats) som éssers socials i la nostra supervivència evolutiva ha estat vinculada a la cohesió social dels grups humans per afrontar els reptes de l’entorn, però també és cert que l’anomenat pensament de grup té efectes negatius o fins i tot dramàtics: per exemple aquest comportament estaria en la base de les bombolles financeres, quan tothom pensa que determinats actius, siguin les accions de les companyies d’internet o els pisos “sempre pugen”, o justificaria els comportaments dels adolescents quan adopten conductes de risc pel fet de sentir-se pertanyents i alhora protegits pel grup: la publicació de fotos de sexting o el consum excessiu d’alcohol o de drogues perquè “tots ho fan i no passa res”. Per això quan ens pregunten si els nostres joves estan adoctrinats pot ser que la resposta sigui sí, però no per les escoles: tots tenen un mòbil i accés a les xarxes socials. Igual que els adults.