Gran angular

El comerç urbà es dibuixa el futur

El canvi d’hàbits dels consumidors, les transformacions dels grans actors del sector i el creixement del comerç electrònic aboquen els més petits a actuar de manera conjunta i buscar la gestió professional dels espais a través dels BID

Són exemples de col·laboració publicoprivada de veritat
Alvaro costela
BIDs de liverpool
Fa anys que reclamem els BID, s’ha demostrat que funcionen
jOAN CARLES CALBET
pRESIDENT DE reTAILCAT
RetailCAT proposa un model de comerç que permet l’autofinançament
Proximitat, espai i servei és allò que tenen de més valor els comerciants
Sashka Krtolica
Experta en ‘retail’ d’Eada

El comerç urbà, de proximitat, explora vies de gestió conjunta, externa i professional dels seus negocis per fer front als canvis que afecten el sector i encarar el futur amb cert optimisme. “Agrupar-se és positiu i necessari. Les noves tecnologies i les plataformes en línia estan seguint aquest camí”, explica Sashka Krtolica, professora del departament de màrqueting i experta en retail d’EADA.

Per a Krtolica, “és fonamental el suport de l’administració als comerciants, oferint-los eines i ajuts perquè incorporin les noves tecnologies als seus negocis amb celeritat, però també és important que els comerciants tinguin un esperit flexible, no es lliguin a un sol producte i facin funcionar el seu negoci com si es tractés d’una start up” perquè, segons ella, “és l’espai, la proximitat al client i el servei que li poden oferir allò que tenen de més valor”.

RetailCAT (Unió d’Entitats de Retail de Catalunya), associació integrada per Cecot, Comertia, Barcelona Oberta, Fundació Barcelona Comerç i Fundació Comerç Ciutadà, és la darrera proposta dels comerciants catalans per fer front comú, explorar nous entorns i detectar oportunitats de desenvolupament eficients i eficaces dels seus negocis. Representen el 30% dels establiments de retail del país, el 7% del PIB i concentren el 50% dels treballadors en activitats comercials. “Volem fer feina i anar junts per començar a ser referència en el comerç”, apunta Joan Carles Calbet, president de RetailCAT i Comertia.

Els actors del sector van aconseguir introduir els BID (Business Improvement District) en la Llei de Comerç, aprovada l’agost passat al Parlament, que dona un període de 18 mesos per desenvolupar la normativa reguladora. RetailCAT veu en els BID una sortida de futur per al comerç urbà. “Fa anys que els reclamem”, apunta Calbet, “perquè és un sistema que està implantat en molts països anglosaxons i ja s’ha vist que funciona”.

El BID va néixer a Toronto, el 1970, com una proposta privada de desenvolupament comercial. Quatre anys després s’implementava als Estats Units i a hores d’ara hi ha milers de BID arreu del món, en ciutats d’Austràlia, Nova Zelanda, Sud-àfrica, Alemanya, Holanda o el Regne Unit.

El setembre passat, l’Ajuntament de Barcelona va impulsar un pla pilot de gestió i promoció dels eixos comercials de Sant Andreu i el Born, anomenat APEU (Àrea de Promoció Econòmica Urbana), una adaptació dels BID anglosaxons, com una primera aproximació per a la implementació d’aquesta nova organització del comerç de proximitat.

Però els BID van més enllà dels APEU. “És un model basat en la gestió publicoprivada de determinades zones de les ciutats, no només en relació al comerç i no només en relació als actuals eixos comercials. Els BID inclouen, a més dels establiments comercials, tots els serveis que ofereix la zona, des de restauració a despatxos professionals”, explica Calbet, que destaca que el punt clau d’aquestes entitats és que “la quota que abonaràs, proporcional als metres de superfície del negoci, és obligatòria, no com als actuals eixos comercials, on és opcional, tot i que tothom es beneficia dels avantatges que comporta ser-hi”.

Autofinançament.

Establir un BID en una zona passa per arribar a un consens majoritari entre els propietaris dels establiments i dels diferents serveis de l’àrea. La quota la determina el coeficient del negoci, és obligatòria i és l’ajuntament qui la recapta amb el rebut de l’IBI, per després ingressar-la a la gestora del BID, formada per professionals externs. Aquesta gestora és l’encarregada de realitzar un pla estratègic de desenvolupament i promoció per a la zona en qüestió a tres o cinc anys. “Amb aquest model, s’acaben les subvencions i arriba l’autofinançament”, afirma Calbet.

Álvaro Costela, marketing manager dels dos BID que hi ha implementats a la ciutat anglesa de Liverpool –un d’ells va formar part de les 25 proves pilot, iniciades el 2005–, explica com en un dels espais “tenim 850 socis, entre establiments comercials, hotels, despatxos d’advocats i, fins i tot, un centre comercial, i ens encarreguem de resoldre totes les qüestions portes enfora dels negocis, tant de promoció com comercials”. Des de la gestora es dona suport a les empreses, es fan campanyes de promoció, es té especial cura de la seguretat, de la neteja o es detecten les necessitats comercials de la zona. Qualsevol activitat ha de ser aprovada per la junta directiva de BID corresponent, de la qual en formen part els empresaris que la conformen.

Col·laboració real.

“Es tracta de capacitar el sector privat perquè, juntament amb les administracions, es faci créixer la ciutat. Els BID són col·laboració publico-privada de veritat”, afirma Costela. Les quotes dels socis dels BID de Liverpool representen l’1,2% del valor cadastral del negoci. “Això vol dir que les quotes del petit comerç se situen en uns 227 euros anuals, mentre que una gran marca pot abonar fins a 22.700 euros. Això situa el pressupost que gestionem en 1,5 milions d’euros”.

Una bona entesa entre les administracions i els socis dels BID és fonamental, tot i que, com apunta Costela, “el suport no sempre ha de ser només econòmic”. Però sobretot, apunta, “s’han de propiciar els canvis legislatius pertinents perquè els BID siguin possibles”. Al Regne Unit hi ha a hores d’ara 300 BID, 50 dels quals a Londres.

La reorganització del comerç i del seu entorn és un dels objectius de RetailCAT, però també buscar respostes de l’administració a l’economia deslleial que colpeja el sector: els manters, les botigues que no compleixen les normatives, la regulació de la venda en línia i de l’economia col·laborativa o el control de les tributacions de multinacionals amb seus fora del país. “Hem de protegir el comerç local perquè és el que vertebra la ciutat”.

LES XIFRES

300
BID
El Regne Unit té a hores d’ara aquesta xifra de Business Improvement District (BID).
227
EUROS
Quota aproximada d’un petit comerciant dels BID de Liverpool.
7%
PIB
Aportació de les associacions de RetailCAT a l’economia del país.
4%-5%
VENDES
Excloent octubre, el comerç ha anotat increments tot l’any vnv bv.bn

Un any de creixement en vendes

Les vendes han anotat enguany creixements mensuals d’entre el 4% i el 5% respecte al 2016, segons l’indicador de retail Comertia, excepte l’octubre passat, quan el percentatge va caure fins al 4,6% negatiu. Això va ser degut, segons Joan Carles Calbet, president de Comertia, “a una acumulació de factors, com ara les vagues i manifestacions pel procés polític català, però també per la calor anormal que va fer per l’època, l’efecte calendari –el mes va tenir un dissabte menys respecte de l’octubre del 2016– i el pont, que l’any passat no hi era”. Tot plegat, segons els comerciants, un parèntesi. Les vendes reprenien el novembre la tendència anual i el creixement es va situar en el 5%, impulsat per la campanya promocional del Black Friday, que enguany ha confirmat la seva consolidació.

En plena campanya de Nadal en marxa, el comerç és optimista, “tot i que la jornada electoral del 21 de desembre és una incògnita”, apunta Calbet, que té la sensació, però, que “sumar, no sumarà”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a