El meu negoci és de l'edat de la pedra

Fa poc, vaig llegir un llibre que narra la història dels nostres avantpassats, una saga d'aventures d'un grup d'homes de Neandertal i de Cromanyó, situats en l'època paleolítica, quan ambdues espècies van coincidir en el temps. Hi havia una gran diferència entre les dues espècies: els neandertals tenien el cap camús, amb el cervell allargat cap enrere, fet que els permetia basar la seva existència i supervivència en els records emmagatzemats en la seva ment. Records que es transmetien d'unes generacions a unes altres com una espècie d'instint molt evolucionat, una qualitat molt valuosa però que no els permetia aprendre amb rapidesa o innovar. Per tant, era una societat molt organitzada i jerarquitzada però immobilista i, en definitiva, una espècie abocada a l'extinció. Per la seva banda, els cromanyons tenien el cap més allargat, amb els lòbuls frontals desenvolupats, no disposaven dels records dels seus avantpassats gravats en el seu ADN però sí que tenien capacitat per aprendre ràpidament i adaptar-se als canvis del seu entorn. Encara que estaven molt organitzats, hi havia espai per al descobriment de noves maneres de conducta i per al desenvolupament de l'individu, aspectes clau per a la seva supervivència.

L'evolució durant aquests milers d'anys ha estat enorme i ens trobem en l'últim segle davant d'una “evolució accelerada” gràcies als avenços tecnològics, que ens permeten fer la volta al món en 15 hores, enviar humans a Mart després d'haver visitat la Lluna, conèixer una detenció per un escàndol sexual a través de Twitter 14 minuts després d'haver tingut lloc o viure un terratrèmol al Japó pràcticament en directe. En aquesta línia, el dinamisme del mercat avança a una velocitat tan alta que les exigències a les organitzacions i als seus directius són cada vegada més estrictes. No obstant això, la majoria d'empreses són poc inclinades a fer canvis, i es mantenen immòbils i ancorades en un passat que, igual que els neandertals, estigui molt possiblement abocat al fracàs. Les recents situacions econòmiques desfavorables que s'han viscut a tot el món i que encara queda molt perquè arribin a la seva fi obliguen les empreses del futur a ser els cromanyons de la nostra època; saber analitzar en quina situació estem, adaptar-se a les exigències del mercat i clients, potenciar aquells serveis que realment aporten valor i fins i tot redefinir la missió, visió i valors de la companyia si fos necessari.

Les organitzacions estan sofrint un decreixement dels ingressos, i es veuen en l'obligació de disminuir marges i, per tant, perden rendibilitat. Per canviar aquesta situació, és necessari realitzar un reenfocament i optimització dels negocis. Com deia Albert Einstein, no es pot esperar resultats diferents fent el mateix una vegada i una altra. En aquest sentit, les empreses han de centrar-se a potenciar i millorar aquelles activitats i serveis que aporten més valor des de tots els punts de vista, tant externs com interns, incorporar nous serveis i enfocar els seus models de negoci en funció de l'entorn canviant. Han de tenir clar què és el que demana el mercat, quins són els seus requisits i què és el que valora. Per a això serà necessari fer una correcta segmentació, engegar eines que donin informació sobre les expectatives i satisfacció dels clients i realitzar benchmarking per incorporar les best practices del mercat. Des del punt intern de la companyia, ha de realitzar un enfocament cap a processos que permetin una ràpida adaptació als canvis, un correcte posicionament en el mercat, una anàlisi de rendibilitat per línies de negoci i famílies de productes i una adequació de l'estructura organitzativa.

Ens trobem davant d'una situació que ha deixat una demostració clara de cara al futur: les empreses amb més possibilitats de sobreviure i de tenir èxit en el món dels negocis són aquelles que són capaces d'adequar la seva estratègia a les situacions de mercat, maximitzant el valor per als seus grups d'interès i optimitzant els seus recursos.