Gran angular

El futur s'escriu amb un llapis

Com un feix de llum que lacera la foscor, fa uns dies vam saber que un equip de recerca de l'Institut de Ciències Fotòniques (Icfo), del campus de la UPC de Castelldefels, acaba de desenvolupar un potent fotodetector que podria revolucionar l'optoelectrònica amb les seves múltiples aplicacions en dispositius de consum com ara càmeres digitals, tauletes o telèfons mòbils i en aparells professionals, com ara sensors de pol·lució, dispositius de visió nocturna, generador d'imatges biomèdics. Per fi una bona notícia en l'actual context de retallades en recerca.

L'invent ha merescut articles a The Economist, tot i que els pares de la innovació, Gerasimos Konstantatos i Frank Koppens, exhibeixen amb més orgull l'aparegut a Nature Nanotechnology, una publicació menys coneguda pel gran públic però tota una referència en el seu camp d'investigació. Konstantatos, expert en punts quàntics (quantum dots), i Koppens, expert en grafè, el material que està transformant la física i la tecnologia, van decidir unir els seus coneixements per explorar els nous usos d'aquesta estructura del carboni que molts veuen con el substitut del silici.

Rebobinem una mica. El 2010 el premi Nobel de Física distingeix una altra parella d'investigadors, Andre Geim i Konstantin Novoselov, pels seus descobriments sobre el nou material que presenta propietats d'extrema resistència (200 vegades més que l'acer), alta conductivitat tèrmica i elèctrica i elasticitat, entre d'altres moltes. Aleshores es desferma una cursa per trobar usos al grafè. És tal la quantitat de matèria grisa dedicada a aquesta tasca que Frank Koppens, d'origen holandès, va descartar en un primer moment centrar-se en aquest objectiu. Però en bona hora va canviar d'opinió, perquè va entendre que les possibilitats del grafè eren tan grans que hi havia espai per a tothom. Així va arribar fa dos anys a l'Icfo: “És un centre molt nou (va ser creat el 2002), amb bons professionals i recursos que m'oferia la possibilitat de créixer amb ell”, explica Koppens.

ELS PUNTS QUàNTICS.

El grafè ofereix molts avantatges respecte del silici, però presenta un inconvenient: té una limitada capacitat d'absorció de la llum. Aquí entra en escena Gerasimos Konstantatos, grec, que va anar a parar a l'Icfo fa tres anys procedent del Canadà. El seu camp d'especialització són els nanocristalls, també coneguts com a punts quàntics. Explica que aplicant una capa amb una dissolució amb els nanocristalls sobre el grafè han descobert que augmenta la capacitat de captació de la llum: “En funció de la mida del cristall que posem en la superfície del grafè es pot seleccionar el tipus d'ona de llum que ens interessa des de l'ultraviolat a l'infraroig”, explica. Aquesta invenció obre un ventall d'aplicacions enorme. Per exemple, es poden fer detectors de llum molt més prims i flexibles per aplicar a teixits. Però també més barats, apunta Konstantatos, un aspecte que pot accelerar l'arribada al mercat d'aquest desenvolupament. Koppens agafa un llapis per explicar on es pot obtenir el grafè. La mina d'un llapis és una suma de capes superposades de grafè d'un àtom de gruix cadascuna. “En algunes aplicacions el cost pot ser mil vegades inferior si es fa en grafè en comptes de silici”, diu Konstantatos.

Arran de l'aparició en la premsa, l'equip ha rebut propostes comercials, però aquests dos joves investigadors, que tenen el suport financer de la fundació privada Cellex Barcelona, estan centrats ara a millorar i consolidar la innovació. També se'ls ha passat pel cap crear una spin-off. Es declaren afortunats perquè no és freqüent reunir amb èxit especialistes de camps diferents i que el resultat sigui tan ràpid: la recerca s'ha desenvolupat en un any i mig.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.