Congelar és conciliar?
En els darrers anys ha augmentat la demanda de vitrificació d'òvuls entre dones joves que opten per retardar la maternitat. Plantejar des de les empreses el tractament com a mesura de conciliació, però, desperta molts recels
L'equiparació dels permisos parentals
és una de les mesures més reclamades
La majoria de dones que se sotmeten a aquest tractament ho fan perquè no tenen parella
És un símptoma del capitalisme salvatge i d'una visió masculina del món laboral
El missatge implícit d'Apple i Facebook
és que la gent ha d'estar al seu servei
Hi ha mesures de conciliació molt més útils que aquesta,
que és estúpida
Cada cop ens trobem més noies joves interessades en la congelació d'òvuls
Les dones de l'Estat espanyol tenen el primer fill als 30,4 anys. Així es desprèn de les dades provisionals sobre natalitat i fecunditat de l'INE corresponents al 2013. Fa només tres anys, la xifra era inferior als 30 anys -29,82-, el 1990 se situava en els 26,8 anys i el 1980, en els 25,05 anys. Per tant, les darreres dècades s'ha registrat un endarreriment evident de l'edat a què les dones espanyoles tenen el primer nadó. Aquest fenomen, que contrasta amb el que passa en altres països europeus, ha provocat dues coses, segons Daniel Devolder, del Centre d'Estudis Demogràfics: primer, una caiguda de les taxes de fecunditat i natalitat -amb més edat, les dones tenen més problemes per quedar-se embarassades- i, en segon lloc, un augment de la demanda de tractaments de reproducció assistida.
A les clíniques especialitzades en aquests tractaments així ho constaten. “Hi ha hagut un augment dels tractaments de reproducció assistida perquè la dona, cada vegada més, ajorna la decisió de tenir el primer fill, i penso que és per temes econòmics i socials”, afirma Ramon Aurell, cap del servei de la unitat de reproducció assistida de l'Hospital Quirón Barcelona. Aurell afegeix que, els darrers cinc o sis anys, s'ha popularitzat un nou tractament que qualifica de molt eficaç: la congelació d'òvuls. “Cada vegada ens trobem més noies joves que ens pregunten per això”, admet Aurell, que explica que, al principi, acostumaven a demanar-ho persones que s'havien de sotmetre a un tractament de quimioteràpia, però que el perfil està canviant. Segons diu, solen ser noies en la trentena que pensen que encara tenen una carrera professional al davant i que, molt sovint, no tenen parella. Es plantegen extreure's els òvuls per aprofitar-los més endavant, quan la situació els sigui més favorable, laboralment o sentimentalment.
La directora mèdica de la Clínica Eugin, Amelia Rodríguez, també reconeix l'augment de la demanda de la congelació d'òvuls. Segons diu, la motivació de les noies que s'acosten a la clínica on treballa per informar-se és, sobretot, social. “La gran majoria ho fan perquè no tenen parella”, diu Rodríguez, que afegeix que prefereixen ajornar la maternitat uns anys per veure si la situació canvia. Això no significa, segons ella, que s'esperin gaires més anys. Rodríguez deixa clar que el fet de congelar els òvuls fa que es plantegin més seriosament la maternitat i no solen trigar més de tres o quatre anys a fer-ne ús.
‘Patrocini' empresarial.
La presidenta de la Confederació d'Organitzacions Familiars a la UE, Annemie Drieskens, considera la notícia “horrible”. “Poden fer altres coses molt més útils, els hem de convèncer que hi ha altres mesures de conciliació molt millors que aquesta, que és estúpida”, declara.
Igual de contundent es mostra la professora de la UPF María José González, que considera la mesura un “símptoma del capitalisme salvatge que es viu actualment”, a més de dir que respon a “una visió totalment masculina del món laboral”. “El que han de fer és reconèixer les necessitats dels seus treballadors i no obligar-los a canviar la seva vida en funció de les necessitats de les empreses”, clama González. “Han de començar a entendre que, en vuit hores, es pot ser tremendament productiu, i la resta del temps el pots dedicar al que vulguis, perquè és la teva vida privada, i ningú t'hauria de dir què fer”, afegeix.
Segons Esther Jiménez, de l'IESE, el missatge implícit d'Apple i Facebook és que la gent ha d'estar al seu servei. Lluny de considerar aquesta mesura com a solució a la conciliació, Jiménez aposta per seguir models com el de Noruega, on, segons diu, el govern va impulsar la conciliació amb mesures que, en molts casos, anaven en contra de l'opinió dels empresaris –limitació d'horaris, fixació d'un percentatge mínim de dones directives, combinació dels permisos entre pares i mares...
Altres mesures.
30,4
És l'edat a què les dones espanyoles tenen el primer fill, segons l'INE. L'empitjorament de l'economia en els darrers anys ha afavorit l'endarreriment.
