Opinió

Sobre el futur del TTIP

Mentre els EUA juguen a dues bandes, amb els projectes Transatlàntic i un altre de Transpacífic orientat a contenir la influència de Xina, aquesta va avançant

Les declaracions d'alts càrrecs dels governs alemany i francès suggerint l'abandonament de les negociacions transatlàntiques entre la Unió Europea i els Estats Units sobre el projecte d'acord comercial i inversors conegut per les sigles TTIP han sacsejat, tot i els desmentiments que s'han intentat fer des d'instàncies de la UE, aquest final d'estiu.

Les controvèrsies sobre el TTIP han estat àmplies i prou conegudes des que va ser plantejat com a proposta per crear un gran espai de liberalització econòmica. Presentat per uns com un acord de nova generació –més enllà de l'estancament de la OMC– però molt criticat per d'altres com un greu amenaça a les fites sociopolítiques europees. Els darrers mesos les posicions adverses es van veure reforçades d'una banda pel Brexit –ja que el Regne Unit ha estat un dels grans defensors a la UE del TTIP– i, de l'altre, per la campanya electoral als Estats Units que, com és prou conegut, acostuma a donar volada als arguments contra la liberalització per intentar guanyar vots als territoris i segments socials que es veuen castigats o amenaçats per la competència exterior.

Però per entendre els debats sobre el futur, o probablement no futur del TTIP, cal tenir en compte dues argumentacions addicionals.

Primera: ha canviat la lògica de les negociacions comercials internacionals. Els plantejaments clàssics eren que els consumidors es beneficiaven de productes estrangers més barats mentre que els fabricants nacionals es queixaven –i s'oposaven– als competidors que venien de fora. Al món actual, en què les empreses sovint s'organitzen de manera supranacional, les fronteres dels països ja no serveixen només ni principalment per limitar o no limitar l'arribada de productes estrangers sinó, sobretot, com a marc de polítiques i proteccions a la gent en àmbits sociopolítics que inclouen regles jurisdiccionals, fiscals i mediambientals. En aquest nou entorn unes ciutadanies que perceben com la crisi ha afeblit el seu benestar i les seves perspectives de futur, recelen més que mai de successives liberalitzacions els beneficis de les quals sospiten que es distribuiran, també, de manera molt asimètrica.

El vessant geoestratègic.

La segona fa referència al vessant geoestratègic. Mentre els Estats Units juguen a dues bandes, amb els projectes Transatlàntic i un altre de Transpacífic orientat a contenir la influència de la Xina, aquesta potència asiàtica va avançant mitjançant fórmules més subtils i aparentment light –però molt efectives – a tot arreu, incloent-hi la nova Ruta de la Seda, que ja connecta amb Europa sense fer tant de soroll com el TTIP. També en aquesta dimensió sembla que l'estil xinès està guanyant la partida...



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.