En l'evolució del sempre erràtic sistema energètic espanyol, als cicles combinats de gas sovint se'ls ha col·locat a l'ull de l'huracà de la polèmica: si per a uns hi ha més potència instal·lada de la que seria necessària en un context cada vegada més dominat per les energies renovables, el sector gasista defensa que són imprescindibles precisament per exercir d'energia de suport d'aquestes tecnologies alternatives.

Anem a pams: el sistema elèctric espanyol conté 51 grups de cicles combinats per a un total de 24.948 MW de potència instal·lada, cosa que l'erigeix en la primera font energètica. Tot i això, aquestes instal·lacions estan escandalosament infrautilitzades, un 12,9% el 2015, segons dades d'REE. Les regles del mercat, que fan que les centrals de gas siguin les últimes a entrar en el grup, amb tanta producció de renovables i nuclear, les han arraconat.

Tanmateix, Sedigas, l'associació que aplega les empreses de gas canalitzat d'Espanya, ha volgut deixar ben palès en un estudi recent elaborat conjuntament amb KPMG que els cicles mereixen un renaixement de cara al 2030, en l'objectiu comú d'assolir una economia baixa en carboni per ser més present el gas als sectors domèstic, terciari, del transport i elèctric. Així, hom proposa que s'augmenti la capacitat instal·lada entre 5,5 GW i 10 GW, que en termes d'inversió es traduiria en un cost d'entre 5,5 i 10 milions d'euros. Amb aquesta injecció de gas, el mix energètic del futur deixaria les renovables com a font principal (49%), mentre que tot seguit apareixeria el gas dels cicles combinats (26%).

Segons l'opinió de Marta Margarit, secretària general de Sedigas, “indubtablement, és versemblant incorporar 10 GW abans del 2030, si tenim en compte que el gas natural és l'hidrocarbur més eficient i menys contaminant i el que millor es complementa amb les energies renovables. Incorporar aquesta potència dependrà de les exigències de la UE pel que fa a les emissions d'efecte hivernacle”. A més a més, afirma que “els cicles, a més de ser potència de generació ferma, exerceixen de potència de suport de les renovables”.

Aquest paper de garantia perquè el sistema no es col·lapsi, allò que en l'argot es coneix per backup, és relativitzat per Pep Salas, soci de l'empresa Enerbyte i membre del col·lectiu d'experts Tesla: “Aquest paper el té perquè la nostra xarxa és rígida, té una ràtio entre potència màxima i mínima del 2,6, quan en altres països és de l'1.” Si al nostre sistema energètic hi hagués la possibilitat de gestionar millor la demanda, gràcies al vehicle elèctric, les estratègies d'eficiència energètica, una tarifació dinàmica o l'autoconsum, “ja no seria tan evident aquesta funció de backup”.

Si especulem al voltant del futur dels cicles combinats i ens cenyim estrictament al mercat, per Pep Salas “en deu anys els cicles estan fora, perquè l'eòlica ja pot fer oferta a preus de 70 euros MW/h, que són els dels cicles”. És per això, segons interpreta, que “ara el sector gasista pressiona tant, per rebre una retribució que no sigui tant per energia venuda sinó pel fet de ser garantia del sistema”. Tanmateix, com conclou Salas, la petició del sector es fa quan precisament el sector elèctric es troba en una situació de costos fixos alts i d'un carregós dèficit tarifari.

El sector gasista, és clar, no vol compartir aquests mals averanys, i només li cal presentar les dades de demanda de gas natural per generar electricitat del juliol passat, 7.900 GWh, la cota més alta que s'ha assolit d'ençà del 2012, a causa de l'ús dels aparells d'aire condicionat a què ha obligat l'onada de calor. I també és cert, com informa Enagás, que el 2015, amb una fita de 315.236 GWh, es va superar un 4,5% el registre del 2014.

Hi hauria recorregut, com estima Marta Margarit: “En l'àmbit domèstic i residencial, el gas té encara una important capacitat d'expansió, donat que el 79% de la població espanyola viu en municipis amb gas natural i, en canvi, només el 30% dels habitatges tenen subministrament de gas.” Com explica, “a més de garantir la continuïtat del subministrament a les llars, és el combustible alternatiu perfecte per al transport marítim i terrestre pels seus grans avantatges ecològics, econòmics i de disponibilitat”.

Una perspectiva semblant té Pep Salas, que opina: “El gran futur del gas el veig en substitució del dièsel en el transport. Un parc de camions de dièsel seria menys contaminant i no caldrien gaires canvis en l'estructura logística de subministrament.” També li concedeix que podria ser actor principal en un escenari de tancament esglaonat de les centrals nuclears. Al seu parer, en la superació de l'energia nuclear, que comportaria que el recurs del vent seria cabdal, “les tecnologies eòlica i gas farien una bona parella de ball, perquè la segona podria suportar la rigidesa de la primera. A més, Gas Natural Fenosa té actius eòlics, així que podria tenir retribució per dues bandes”.