Per identificar el comportament global de l'economia, institucions, economistes o particulars acudeixen a diferents termòmetres com ara la variabilitat del producte interior brut (PIB), l'augment de l'índex de preus de consum (IPC) o la taxa d'atur, entre d'altres.

Però hi ha a més el grup d'uns indicadors poc ortodoxos, que no són empírics però que també ajuden a donar senyals (encara que rudimentaris) del grau de crisi o bonança en què es troba un país. Són el grup “dels altres”. Els indicadors alternatius, que poden sonar a broma.

El més conegut d'aquests és la teoria del pintallavis, que argumenta que si es disparen les vendes d'aquest producte cosmètic, especialment el de color vermell, és que s'està en un moment de vaques flaques. Així ho va comprovar l'any 2001 Leonard Lauder, director de la firma cosmètica Estée Lauder i pare d'aquest original índex. Després del fatídic 11 de Setembre i de la crisi posterior, el directiu va assegurar que a la seva companyia havia augmentat el nombre de vendes de barres de carmí més vermelloses. L'argumentari d'aquesta pseudoteoria és que es tracta d'un dels productes de cosmètica més barats, que contribueixen a canviar l'aspecte de l'usuària sense haver de fer un gran desembossament de capital, condició indispensable en temps de crisi.

La llargària de la faldilla és un altre indicador informal. L'economista George Taylor va assegurar que hi havia una correlació en el percentatge de cama que ensenyen les dones amb l'evolució de la borsa, ja que durant els feliços anys 20 es van escurçar les faldilles. Tanmateix, després del crac del 1929 la llargària va tornar a baixar als turmells. No és l'única etapa en què es repeteix aquesta connexió. Als anys seixanta, portar minifaldilla era anar a la moda i en canvi durant la crisi del petroli dels setanta les faldilles tornaven a estilar-se llargues.

Identificadors estètics a banda, el termòmetre econòmic alternatiu més reconegut és l'índex Big Mac. La revista anglesa The Economist el va crear fa uns 15 anys, i es fa sevir per mesurar els tipus de canvi monetari i la inflació, prenent com a referència el preu de l'arxiconeguda hamburguesa de McDonald's en cada país. Relaciona el nivell econòmic dels països on es ven l'hamburguesa a partir del que costa en cadascun d'ells.

D'altra banda, entrant a detall sectorial hi ha la constatació que quan a les papereries augmenta la demanda de productes de manualitats és que l'economia no rutlla bé. Fabienne Maller, directora general de la cadena multinacional Bureau Vallée a l'Estat espanyol, assegura que l'espai a cada botiga dedicat a aquests articles es va triplicar amb la crisi.