Opinió

editorial

El deute, l'espina després de la independència

Des de Catalunya interessa assumir el menor deute possible

La Diada d'aquest diumenge serà, segurament, una prova més -l'enèsima- que demostra que hi ha una majoria del poble de Catalunya que batega per aconseguir la independència. Serà el cinquè 11-S consecutiu que haurà fet la volta al món per l'èxit de participació, que sempre respon a criteris democràtics, pacífics i amb una allau de somriures. La força de la gent es considera clau per acabar un procés que ja fa temps que camina i l'objectiu del qual és fer que Catalunya esdevingui un nou estat europeu. Si això passa, dependrà de les majories de la gent, bé sigui amb un referèndum vinculant o bé amb unes eleccions constituents al final. Si arriba el moment caldrà entrar en un procés de negociació entre Catalunya i el que quedi de l'Estat espanyol per determinar el repartiment del deute. Cal recordar que en aquests moments l'Estat espanyol suporta una llosa que supera el bilió d'euros de deute. I el cert és que s'haurà de trobar la manera d'eixugar aquest passiu. Oficialment, Madrid no vol sentir a parlar de res que signifiqui el trencament de la unitat d'Espanya, tal com sovint es diu des de l'Estat. Sigui com sigui, si Catalunya esdevé un nou estat caldrà buscar la fórmula “justa” d'assumpció del deute entre les parts.

Tot i que a Catalunya no hi ha ara una posició oficial a l'hora de negociar sí que s'estan estudiant els criteris i escenaris per quan arribi el moment. Des de Catalunya interessa assumir el menor deute possible. Des de l'altra banda de la taula, per lògica, es voldrà arribar a la part més alta de la forquilla que aniria en detriment dels catalans, com podria ser escollir el criteri del pes del PIB català, que està a tocar del 20% estatal. Alguna insinuació del ministre Margallo anava en la línia d'iniciar la negociació de partida en el 16%, que és el pes de la població catalana a l'Estat, i anar pujant. Per la part catalana això no serveix. En principi, aquí es veuria “just” assumir entorn del 10% del passiu, que seria similar al percentatge d'inversió que l'Estat ha fet al territori en les darreres dècades. Potser s'hi podrien afegir tres o quatre punts percentuals per arrodonir serrells, es comenta des de la secretaria d'Hisenda del govern català. Però també és veritat que hi hauria la possibilitat que el percentatge fos encara més baix per compensar el dèficit fiscal al qual està sotmès Catalunya històricament.

La ciutadania tindrà la darrera paraula.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.