El PIB torna al nivell de fa vuit anys
Catalunya produirà enguany uns 220.000 milions d'euros i superarà per primer cop la riquesa d'abans de la crisi
Les exportacions, que equivalien al 30% del PIB, avui en són més del 38%
Catalunya generarà uns 220.000 milions d'euros aquest any, segons la previsió de la Cambra de Comerç de Barcelona, amb la qual cosa s'assolirà la xifra del 2008, any a partir del qual el PIB sempre ha estat per sota. En el PIB per càpita, també se superarà la fita del 2008, amb 29.567 euros per habitant.
Això significa que hauran calgut vuit anys perquè el producte del país es recuperi i torni a la casella de sortida. Gairebé s'han complert els vaticinis que molts economistes van fer a l'inici de la crisi en el sentit que, per fer net, caldria una dècada: l'anomenada dècada perduda. Però, realment han estat vuit anys perduts?
Si bé les empreses i professionals catalans tornen a produir el mateix volum de riquesa, no ho fan de la mateixa manera. Les bases del creixement són diferents vuit anys després de l'inici de la crisi. La principal evidència és que els sectors causants de la crisi, la construcció i les finances, han perdut pes, mentre que la indústria ha resistit i els serveis tenen més protagonisme.
“El PIB és el mateix, però els fonaments són ara molt més sòlids”, assegura Joan Ramon Rovira, cap del gabinet d'Estudis Econòmics de la Cambra. Rovira també esgrimeix altres indicadors com ara el superàvit del sector exterior o la millora de la rendibilitat i competitivitat de les empreses (d'aquelles que han aconseguit sobreviure, és clar).
Per contra, totes les dades referides al món laboral encara estan lluny d'haver tornat al punt de partida. “La bretxa de l'ocupació no s'ha tancat”, destaca Raül Ramos, professor d'economia del grup AQR-Irea de la Universitat de Barcelona. La pèrdua de llocs de treball durant el període de recessió ha estat d'una dimensió tal, que la taxa d'atur que a l'inici del 2008 estava en el 6,5% és avui del 16%, mentre que la població ocupada ha passat de 3,6 milions de persones a 3,2 milions.
El sector públic també està lluny de recuperar el protagonisme que tenia abans de la crisi, i amb els alts nivells de dèficit i deute es difícil que el recuperi.
Any zero.
Per la seva banda, l'activitat financera també ha perdut entitat en l'economia actual. Havia estat el 4,65% del PIB i ara és del 3,46%.
Un dels aspectes més positius és la fortalesa de la indústria. Si bé en un primer moment l'activitat manufacturera es va ressentir del tancament de l'aixeta de crèdit i la caiguda del consum intern, en una segona fase va protagonitzar un procés d'internacionalització reeixit, gràcies al qual, en part, l'històric desequilibri del sector exterior ha fet un tomb durant aquests anys. Amb tot, avui la participació de la indústria en el conjunt és menor. Si el 2008 suposava el 18,8% de l'economia, el 2015 era del 18%.
En realitat l'únic sector que guanya terreny és el dels serveis. La imparable terciarització de la nostra economia ha fet un cop d'autoritat en aquests anys i ja s'acosta al 70% de la riquesa generada, quan vuit anys enrere era del 62,4%. No cal dir que un dels subsectors més actius és el del turisme, que ha marcat continues millores al llarg d'aquests anys.
Com s'ha dit, la contribució del sector exterior al creixement del PIB ha estat una de les notes més destacades d'aquesta crisi. Si el 2008 equivalia a 7.237 milions d'euros, el 2015 ja era de 24.745. Concretament, les exportacions han passat d'un volum equivalent al 30% del PIB el 2008, al 38,4% el 2015. Entretant, les importacions s'han mantingut amb 33% i 32,8%, respectivament.
Treball.
En termes d'ocupació, encara no s'han recuperat els nivells previs a la crisi i el professor Raül Ramos reconeix que trigaran a recuperar-se.