Gran angular

Connexions i monopolis

La Unió Europea insisteix perquè l'Estat espanyol s'adapti a la seva normativa, que obre la porta al sector privat perquè pugui competir en la realització de les interconnexions energètiques

La interconnexió és cabdal per a l'esclat de les renovables a la Unió Europea

L'entorn elèctric cerca nous paradigmes, com un gran mercat europeu integrat en xarxes intel·ligents, i això pot portar –almenys és aquesta la voluntat de la UE– a desfer monopolis com ara el de Red Eléctrica Española (REE), que té el monopoli per a tot el que concerneix a la xarxa, tot incloent-hi les interconnexions.

La Comissió Europea ja ha advertit dos cops l'Estat espanyol que ha d'adaptar-se a la normativa europea sobre la liberalització d'interconnexions de gas i d'electricitat. Com ha assenyalat l'executiu europeu, “l'actual legislació espanyola impedeix construir i operar interconnexions amb altres membres a empreses que estiguin fora del sistema nacional d'operadors d'electricitat i gas”. Ara per ara Espanya és l'únic estat de tota la UE que dóna l'exclusivitat de les interconnexions a la UE.

¿Podria trontollar el monopoli d'aquesta empresa publicoprivada, una joia de l'Íbex 35 que guanya un euro per cada tres que ingressa? Podria deixar de ser-ho si els diversos projectes d'interès comú que l'Estat espanyol prepara conjuntament amb l'Estat francès, i que haurien d'haver estat obres a càrrec de REE, ara l'Estat espanyol les hagi de treure a concurs, cosa que obligaria REE i les empreses que ho desitgin a competir per fer-se responsables de la seva construcció.

Santi Martínez, director de la distribuïdora Estabanell, considera que en l'àmbit energètic, “la lògica ens diu que el transport i la distribució han d'estar regulades, si bé és cert que a estats com Alemanya el transport té diversos operadors.” Tot és relatiu, i com assenyala, “si convenim que la xarxa estigui sotmesa a regulació, tant és que hi hagi un operador com 400, perquè hi ha un document normatiu que marca pautes”. Pot ser acceptable que es busqui la competència per estimular les interconnexions, però “pel que fa al gestor del sistema és bo que n'hi hagi només un, perquè, com és el cas, és molt eficient”. Una altra possibilitat és que, si s'escapça el monopoli, “que es mantingui si més no a nivell geogràfic.”

La UE fa temps que insisteix que l'Estat ha de deixar de ser una illa energètica, i per això ha previst que tingui almenys un 10% de capacitat d'interconnexió per al 2020. Ara, el flux energètic d'anada i sortida de l'Estat només és del 5%.

Per Pep Salas, cofundador d'Enerbyte i membre del col·lectiu Tesla, aquesta amenaça de la CE “és prou transcendent, reflecteix la lluita entre els que tenen encara una visió estatalista de l'energia i els que volen obrir el mercat.” La UE vol fer realitat el somni d'una unió energètica que “trenca amb el fet que cada país tingui el seu vedat privat, amb un mercat propi i una competència pactada. Tot això està cridat a desaparèixer.” Apressar en la construcció de la interconnexió física de l'energia a Europa, perquè hi hagi fluxos en tots els sentits possibles, és transcendental “perquè aparegui un gestor europeu que porti el potencial de les energies renovables, d'una banda a l'altra del territori comunitari.” I si no és l'empresa pública corresponent la que s'hi posa, la UE amenaça d'obrir la porta als operadors privats.

Cal fer avinent que les interconnexions han de ser la clau de volta per a determinats sectors. Com diu Salas, “la interconnexió pot ser un factor desencadenant per a l'energia eòlica. Amb un mercat únic energètic ja no tindria sentit un debat sobre on cal fer un parc, podria venir qualsevol empresari de fora a fer un parc eòlic al nostre territori.” És ben clar que si a Catalunya es pretenen instal·lar 3.000 MW eòlics, cal interconnectar per donar sortida a l'energia generada; talment, com passa a Dinamarca, que avança sòlidament en el desplegament de les energies renovables perquè està interconnectada amb la veïna Noruega.

Amb el territori en contra i l'Estat francès rival

REE, de fet, volia posar les interconnexions al capdavant de les seves prioritats en el seu pla estratègic del 2019. “Si no s'han fet les interconnexions, no ha estat culpa de la REE, sinó del territori. El problema es va enverinar amb la instal·lació de la MAT, amb més problemes d'aquest tipus a l'Estat francès, per les febleses del seu govern, que no pas aquí”, afirma Joan Vila, responsable de la Comissió d'Energia de la Pimec. En aquest sentit, Pep Salas considera que amb l'aparició d'operadors privats, potser “es podria haver donat joc a interconnexions subterrànies. No podria haver estat submarina, la MAT?” Per Joan Vila, es pot entendre que “es licitin trams de la interconnexió per reduir la inversió.” La Unió Europea vol interconnexions, però ha de superar l'escull de les rivalitats regionals. “L'Estat francès ens veu com un contrincant, no li interessa la interconnexió de l'electricitat i el gas”, afirma Vila. Tot i així, suposa un contrasentit que “alguns anys l'Estat francès s'hagi de preocupar per com cobrirà els pics de consum a l'hivern, mentre que aquí tenim excés de capacitat.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.