Dies de reflexió i debat a propòsit d'un fenomen nou que creix acceleradament i que proposa un dels canvis estructurals més interessants sobre les causes, les formes i les conseqüències del fet econòmic bàsic: l'intercanvi. L'intercanvi és la peça clau de l'economia perquè, a través de la connexió entre oferta (empreses) i demanda (consumidors), els mercats assignen recursos, estableixen preus, es genera valor afegit i renda disponible, es paguen impostos i es poden posar en marxa les polítiques de redistribució de l'estat del benestar. Intercanvis monetaris clàssics: béns i serveis per diners, treball per salaris o capital per rendiment. Fins aquí, res de nou sota el sol. Però vet aquí que les coses estan canviant.

Primer: fonaments. La consolidació d'internet 2.0 i de les xarxes socials permeten a la gent produir i intercanviar tot tipus d'informació i continguts digitals. I, encara més, es creen plataformes d'igual a igual (peer-to-peer, P2P) on la gent intercanvia tot tipus de coses. De cop, el ciutadà consumidor es transforma també en ciutadà productor. I les empreses es converteixen en plataformes i xarxes d'intercanvi digital on la producció l'autogestionen els seus usuaris. A més, es consoliden nous fonaments ètics, socials i ambientals. La crisi econòmica, la creixent preocupació per una economia més sostenible, ètica i ambiental, i la impossibilitat d'una part de la població, especialment la jove, d'aconseguir estabilitat laboral i ingressos sostinguts, impulsen les noves formes de consum, producció i treball. Especialment interessant és la transformació de la identitat i les motivacions dels consumidors. Estem en transició des d'uns intercanvis propietaris cap a uns intercanvis no propietaris. De la propietat de béns i serveis de tota la vida, evolucionem cap a uns intercanvis d'usos temporals sobre béns i serveis. Intercanvis nous: del lloguer habitual al lloguer temporal d'un pis o una habitació, del cotxe propi al cotxe compartit, del coneixement protegit al coneixement en obert, dels encants als intercanvis digitals de segona mà o de reutilització, del finançament privat al finançament múltiple. Una recomanació: parlin d'això amb els seus fills o nets.

Segon: definició. La col·laboració i la compartició no són fenòmens nous. Tot el contrari, estan imbricats a la naturalesa humana. Ara bé, les formes actuals de col·laboració i compartició tenen quelcom de nou que altera la naturalesa tradicional de l'intercanvi. Per compartició entenem la coordinació en l'adquisició i la distribució d'un bé o servei. Quan una colla queda per fer una cervesa i tothom es paga la seva no està compartint. Quan un colla queda i es posa d'acord en com adquiriran i es distribuiran la cervesa, per exemple pagant una ronda cadascú o bevent una gerra en comú, estan fent consum compartit. Sobre aquesta tendència tradicional, s'hi afegeix la possibilitat que dona avui la tecnologia de compartir informació, coneixement i usos de gairebé qualsevol bé o servei. L'economia compartida i el consum col·laboratiu s'asseuen sobre models d'accés temporal i sobre intercanvis d'usos no propietaris de béns i serveis, sempre a través de la utilització de plataformes o xarxes tecnològiques.

Tercer: dades. L'any 2015, als Estats Units hi havia operatives més de 350 empreses o plataformes d'economia compartida o consum col·laboratiu. A Europa n'hi havia més de 250. Es comparteixen tot tipus d'usos sobre béns i serveis. Algunes de les més utilitzades són: eBay, Wallapop, Etsy, Amazon (béns materials); Uber, ZipCar, Bla Bla Car (transport); Airbnb, Munchery (allotjament i restauració); YouTube, Flickr, Instagram, BitTorrent (continguts digitals: música, fotos, vídeos); Wikipedia, Coursera, Udacity, CraigList (coneixement i informació), Upwork (treball); Zopa, Bitcoin (finançament i monedes socials). Més de la meitat de la població dels Estast Units i un 20% dels europeus ja van usar alguna d'aquestes plataformes el 2015, i el seu creixement és accelerat, gairebé es duplica any a any.