L'interès de la societat catalana per conèixer els fluxos i els orígens geogràfics dels moviments migratoris (i quantificar-los) ve de lluny. Aquest interès serà més gran, és clar, en certs moments. Per exemple, als anys de la primera globalització, que comença a finals del XIX i s'interromp amb la I Guerra Mundial.

Un dels analistes de les migracions d'aquells anys és Josep Ricart i Giralt (Barcelona, 1847 – Cardedeu, 1930), pilot de la marina mercant i professor de l'Escola de Nàutica de Barcelona. Amb múltiples ocupacions intel·lectuals i autor d'un reguitzell d'obres de formats molt diversos, Ricart distingeix entre l'emigració d'expansió i l'emigració causada per la pobresa. L'exemple que tria per parlar de la primera és Itàlia. Un país dens (99 hab/km²), sense colònies, amb una rica marina mercant, que té un paper important en el comerç dels països del Riu de la Plata, i fins i tot del Pacífic. L'exemple del segon tipus d'emigració és Espanya (amb només 34 hab/km²), on l'escassa població –amb províncies com Ciudad Real o Albacete, amb 14 hab/km²- ha de marxar, foragitada per la pobresa.

Segons Ricart i Giralt, els emigrants sense instrucció i sense capital han de dirigir-se a països relativament poc explotats (i poc poblats). En canvi, els emigrants amb una certa formació i/o un cert capital, o sense capital, podran instal·lar-se perfectament en països prou avançats.

El cas català va ser analitzat, per exemple, per Ramon Roig i Armengol (Vilanova i la Geltrú, 1868 – Barcelona, 1929). Ens trobem davant d'un altre personatge amb una obra diversa, i, sovint, contundent. Així, va publicar un volum de més de 700 pàgines, amb un títol equívoc: Mapa regional vitivinícola de la província de Barcelona (Barcelona, 1890). Un mapa, sí, però amb un llarg text d'acompanyament ple de noms i de xifres, tot i que “en tot temps és difícil la formació d'exactes estadístiques”.

Segons Roig i Armengol, la població catalana de 1890 és de 900.541 persones. Els grups més nombrosos són: els pagesos (111.249), els treballadors de la indústria (70.645), els artesans (66.324), la marina mercant (16.592 treballadors, som al final de l'edat d'or dels grans velers) i el comerç (10.816). Vist des del segle XXI, poden sorprendre les petites xifres d'ocupats en els transports terrestres (4.789), d'empleats públics (només 3.147!), de metges (987), o d'arquitectes (594).

El que ens interessa, però, són les xifres d'estrangers, que són, o han estat, immigrants. El total és de 12.023. Poc, si comparem: un 3,3% de la població. Ara, es tracta, sobretot, d'europeus de l'Europa rica i culta: 6.902 francesos, 2.165 italians, 587 anglesos, 496 alemanys, 106 suïssos. I pocs originaris de les Amèriques: 134 argentins, 62 mexicans. Catalunya rep, sobretot, com a immigrants tècnics, especialistes o mànagers de l'emigració d'expansió europea.