Opinió

DE MEMÒRIA

La terra, des de la lluna (1857)

Fins a mitjan XVIII Cuba només exportava cuirs, fulles de tabac i cera. Després, en només 60 anys, fa un salt extraordinari: conreu de la canya de sucre i 1.600 ingenis sucrers, tabac i fàbriques de cigars, cafetars, cotó o mel

Els dos viatges imaginaris –en coet- a la Lluna, inventats, a mitjan segle XIX, per l'olotí Miquel Estorch, i explicats als 9 volums de Lunigrafia, ens obren diverses portes. Una: l'hindú tripulant de la bala-nau disparada per un científic alemany que arriba a la Lluna, troba una societat tecnològicament més avançada, que funciona segons un original model econòmic. Una altra és veure quina és la idea que tenen a la Lluna d'algunes de les societats de la Terra: la d'Estats Units, la de Mèxic, la de l'Índia, la de Madrid, la de Roma o la de l'illa de Cuba.

La ciutat dels ducs i comtes

El capítol Madrid visto desde la Luna comença dient que la ciutat té palaus, museus, teatres, una magnífica plaça de toros, “pero ni un solo templo regular”. Hi ha, diuen, una gran distància entre els principis i la realitat. Per exemple, a Madrid “se pregona la igualdad, y todos procuran adquirir distinciones”. Així, només entre 1836 i 1857, es faran, amb residència a Madrid, 18 nous Grandes de España, 40 nous ducs, 52 marquesos, 48 comtes, 24 vescomtes, 298 Grans Creus de Carles III, 545 de Isabel la Catòlica, 182 Damas Nobles, 40 nous membres del Toisó d'Or. En la pràctica, dels habitants de la ciutat “la mayor parte viven del presupuesto; unos, directamente, otros, indirectamente”. Segons Estorch, “cada empleo cuesta al Estado el quíntuplo de lo que cobra el que lo desempeña”.

Visió molt crítica.

La visió de Roma des de la Lluna també és molt crítica. Un fragment descriu de forma clara que “Al ver tanta iglesia, tanto sacerdote y tanta riqueza, cualquiera creería que los súbditos del Papa son religiosos y ricos. Pero se equivocaran grandemente: son supersticiosos por hábito y pobres por indolencia.”

Cuba. Des de la Lluna, ens expliquen el salt qualitatiu que ha fet l'economia cubana. Fins a mitjan XVIII, només exportava cuirs, fulles de tabac i cera. Després, en només 60 anys, fa un salt extraordinari: conreu de la canya de sucre i 1.600 ingenis sucrers, tabac i fàbriques de cigars, cafetars, cotó o mel. El pressupost d'ingressos de l'illa passarà de 165.605 pesos (el 1759) a 17.267.294 (el 1857). De manera que “hoy, con una buena administración, podría suministrar un sobrante de 6 a 8 millones”.

La qüestió realment determinant és: qui ha de controlar aquest important superàvit fiscal? Les respostes, al 1857, eren, segons Estorch, quatre i les detallava de forma ben descriptiva: “Políticamente hablando, los cubanos son (1) independentistas [la majoria], (2) anexionistas [als Estats Units d'Amèrica], (3) concesionistas [partidaris d'obtenir concessions] y (4) leales [a la Corona d'Espanya]”.

No, Miquel Estorch no està presentant la Catalunya de l'endemà del 2011, és la Cuba de 1857.

Miquel Estorch

L'autor de Lunigrafia (9 vol., 1855-58), Miquel Estorch (Olot, 1803-Madrid, 1870) va estudiar dret a Cervera i Barcelona. La seva novel·la és 10 anys anterior a De la Terre à la Lune (1865) de Jules Verne. És més interessant car l'astronauta d'Estorch, un hindú molt llest, arriba a la Lluna i estableix contacte amb els seus habitants. A més, amb l'ajut de potents telescopis, alguns punts de la Terra són minuciosament observats.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.