Opinió

Som un 3% més rics?

El passat 17 d'abril el Banc d'Espanya publicava les dades Cuentas Financieras de la Economía Española, actualitzades al quart trimestre de 2016. Són dades que ens permeten saber, entre d'altres coses, quins estalvis i deutes tenen les famílies.

La nota del Banc d'Espanya destaca que les famílies són un 3% més riques que ara fa un any. La noticia em va sobtar una mica, afegint-hi que alguns mitjans deien que la riquesa de les famílies ja estava a nivells d'abans de la crisi (o fins i tot per sobre), cosa que em va provocar certa curiositat i escepticisme. Som més rics que ara fa un any? Tornem a estar, en termes de riquesa, a nivells de 2007 just abans de la crisi?

Si observem els estalvis i els deutes de les famílies a data d'avui i els comparem amb ara fa un any, és cert que en termes nets som un 3% més rics. Si aprofundim una mica, veiem que aquest augment de riquesa es produeix perquè els nostres estalvis han crescut, però només un 1,3%.

Com arribem doncs a ser un 3% més rics? Molt fàcil, perquè a més de tenir diners estalviats, hem destinat diners a tornar els deutes que tenim. L'endeutament de les famílies s'ha reduït un 1,5% ja que han tornat préstecs per valor d'11.500 milions d'euros.

En altres paraules, de què parla el Banc d'Espanya quan parla de riquesa? Riquesa és la suma del que hem estalviat més diners que es destinen a tornar deutes. Som un 3% més rics perquè una bona part del que hem estalviat, el 30%, ho hem destinat a pagar deutes.

Aquesta notícia, que pot semblar positiva, no ho és tant si comparem l'augment de la riquesa de les famílies amb el Producte Interior Brut. El PIB del 2016 va créixer un 3,2%, això vol dir que en termes agregats, estem si fa o no fa igual que fa un any, no som més rics, per si algú, a hores d'ara, encara s'ho preguntava.

‘Viure al dia'.

No tinc la percepció que les famílies siguin més riques pel fet que els seus estalvis hagin augmentat. La percepció que tinc és la de viure al dia. La majoria de famílies no es poden permetre estalviar gaire o, directament, no estalvien gens. Els salaris dels treballadors i beneficis dels petits empresaris se'ls emporten la hipoteca, el lloguer, les extraescolars, la roba, el menjar, entre d'altres. Un augment d'estalvi de l'1,35% vol dir, per exemple, que si algú tenia 10.000 euros estalviats a principi d'any, a finals del 2016 tenia 10.135 euros a la llibreta d'estalvis. No és gaire. Som més rics perquè tenim menys deutes, deutes que es van generar en la seva majoria just abans de la crisi econòmica, el període de disbauxa, on tot valia.

Certes informacions comparen les dades d'estalvi net publicades pel Banc d'Espanya (estalvis menys deutes de les famílies) amb les que hi havia a mitjans del 2017, justament abans de l'inici de la crisi. Sense dir-ho directament, ens diuen que les famílies són més riques avui que abans de la crisi, cosa que equival a dir que la crisi ja ha passat i que tot ha tornat a la normalitat.

Certament, a finals del 2016 l'estalvi net de les famílies era de 1.320 milers de milions d'euros, molt superior al del 2006, que era de 1.058 milers de milions d'euros. Si ho ponderem en relació al PIB, és a dir la riquesa de les famílies en relació a la riquesa que genera el país, veiem que els estalvis de les famílies, en relació al PIB, han crescut un 2,8% des del 2006. Però on realment s'ha produït un pas de gegant és en la relació deute de les famílies respecte al PIB, que s'ha reduït un 10,8% des del 2006. És a dir que estalviar, no hem estalviat gaire en 10 anys (2,8% de creixement). El que sí hem fet és pagar deutes i reduir les nostres obligacions financeres i això és el que ens fa més rics.

Del 37% del pib al 77,5%.

Fent una visió retrospectiva, al 1995 el deute de les famílies era el 37% del PIB, al 2006 s'havia disparat al 77,5% mentre lligàvem els gossos amb llonganisses i vivíem a crèdit. Al 2015, amb molts esforços, les famílies havien aconseguit tornar deute i estaven en el 72,6% del PIB. Per últim, a finals del 2016, el deute de les famílies torna a baixar fins al 69,13% del PIB. Aquesta reducció del deute és positiva, però insuficient.

Les famílies encara estan massa endeutades. Seguim digerint els excessos que ens van dur a la crisi i va per llarg. Entretant, els pocs calés que estalvien les famílies es col·loquen en assegurances d'estalvi amb vista a la jubilació, però d'això ja en parlarem un altre dia.

Com bé em deia la meva filla adolescent fa uns dies, aquesta crisi ens va agafar a nosaltres, però seran ells, els nostres fills i filles, els que l'acabaran pagant. No som més rics, tenim menys deutes, que és molt diferent.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.