Pimec certificarà la qualitat dels polígons
La patronal reconeix que el 90% de les àrees industrials no obtindria la marca d'excel·lència. Coincideix amb una línia d'ajuts de la Diputació de Barcelona
Només el 12,5% dels polígons de Barcelona tenen una associació
El polígon Congost de Granollers serà avaluat per Aenor aquest maig. Amb els resultats, un comitè d'experts de la Coordinadora Espanyola de Polígons Empresarials (Cepe), de la qual forma part Pimec, decidirà si li atorga una marca de qualitat, similar a les banderes de les platges, per distingir la seva excel·lència. Això serà cap al juny. En cas de suspens, els administradors, propietaris i l'Ajuntament de Granollers sabran en quins aspectes concrets el polígon no dona la talla i, potser, miraran de corregir-ho. Almenys això és el que pensa David Giménez, director executiu de Pimec i vicepresident de Cepe: “La nostra iniciativa pot ser de gran utilitat per orientar la inversió pública i privada en aquest àmbit”, assenyala.
Si Congost no passa el tall no serà de manera estrepitosa. Per a la prova pilot han triat un polígon d'una certa complexitat i que és del més presentable del país. La tònica dominant és una altra: el 90% dels polígons catalans no passaria l'examen per obtenir el segell de qualitat de la Cepe, segons reconeix Giménez. Per la qual cosa la intenció és més provocar canvis que no repartir senyeres.
Noves necessitats.
Pimec gestiona uns 50 polígons de l'àrea metropolitana de Barcelona i duu a terme una tasca d'interlocució davant l'administració local. Però la gran majoria dels polígons no ha constituït cap comunitat ni té cap associació que els representi i vetlli pels seus interessos. Es considera que l'associacionisme és una de les palanques de la transformació. Una publicació recent de la Diputació de Barcelona titulada L'associacionisme empresarial als polígons d'activitat econòmica posa de relleu que només el 12,5% dels polígons de la demarcació de Barcelona tenen associació; 135 d'un total de 1.082. En aquest sentit, la comarca més activa és el Bages: hi ha 101 polígons i 42 han constituït una agrupació que els representa, això és prop del 42%. En canvi a Osona, que en té 135, només s'ha muntat una associació.
Els territoris amb més activitat industrial: el Baix Llobregat i els dos vallesos, tampoc no són un exemple d'activisme en el pla associatiu. En el cas del Baix Llobregat l'associacionisme només és el 7% del total, al Vallès Oriental, el 13,25%, i al Vallès Occidental, prop d'un 25%.
Per si això no fos suficient, el grau d'afiliació és molt baix, només el 16,5% de les associacions de què es tenen dades (hi ha una manca d'informació evident) tenen un índex d'afiliació superior al 40%.
Des del 2006, la Diputació de Barcelona disposa d'un programa d'impuls de l'associacionisme que ha millorat el balanç els darrers anys. Però la conclusió és que resta molt per fer.
Aquesta és la realitat en què vol incidir la iniciativa de la Cepe. Pimec té clar que vol certificar tots els polígons que gestiona però fa una crida a la resta de la demarcació de Barcelona i de tot Catalunya perquè facin la diagnosi (amb un cost d'entre 1.500 i 2.000 euros).
La iniciativa coincideix amb una línia d'ajuts (30 milions) que la Diputació de Barcelona endegarà per invertir en els polígons.
David Giménez pensa que sol·licituds de diagnosi, implicació municipal per capgirar la situació i inversió haurien d'anar de la mà.
Una avaluació de 360 graus
Els auditors d'Aenor (és previst que en un futur s'obri a altres certificadores) avaluen fins a set àrees. En primer lloc verifiquen que l'espai sobre el qual s'assenta el polígon està ordenat i regulat. També es comprova la capacitat i l'estat de les infraestructures i la resta de serveis bàsics. En relació a això últim, també es determina la gestió dels serveis de mobilitat, la neteja, la gestió de residus i els serveis relacionats amb la seguretat. A continuació, s'observa si l'entitat de gestió posa a disposició de les empreses les millors condicions per a aquells serveis de valor que necessiten i demanen.
També s'estudien requisits socials: és a dir, aspectes com el compromís social i les accions que du a terme el polígon per millorar l'arrelament de les empreses.
David Giménez explica que a l'hora d'elaborar el segell de qualitat han buscat a Europa altres eines d'avaluació similars i només han trobar instruments parcials, que bàsicament analitzen aspectes mediambiental i relacionats amb l'eficiència energètica, però cap de tan complet.