Focus

Així no funciona

Els diferents cossos de funcionaris de l’Estat pateixen una infradotació creixent i una altíssima mobilitat que provoca equips menys eficients.Els serveis que ofereixen han empitjorat i són un coll d’ampolla per a l’economia catalana

En només 7 anys el nombre de funcionaris s’ha reduït un 18%
A Catalunya la dotació és més baixa que a d’altres comunitats
Les limitacions de personal són un mal servei per empreses i ciutadans
neus moreno
ccoo
La dotació és inferior a les altres comunitats autònomes
Roger romagosa
observatori pimec
L’alta rotació fa que no tinguin una visió de la realitat de l’empresa catalana
miguel Ángel mayo
gestha
Els sindicats demanen incentius per mantenir el personal aquí
A la comissaria de Barcelona tenim sistemàticament menys personal del recomanable
Antonio granados
sup
El nivell de vida i la manca de carrera desincentiven la permanència
xavier boltaina
professor ub

Infradotació, mobilitat elevada i envelliment són les principals deficiències dels cossos de funcionaris de l’Estat a Catalunya. En conseqüència els serveis es ressenten i els ciutadans ho patim quan ens hi adrecem. Però els efectes van més enllà. El sector públic té una incidència directa i indirecta sobre l’activitat econòmica ja que proveeix béns i serveis, regula, legisla, etcètera. Si no funciona com caldria ho noten els hotelers, les empreses que exporten i importen o els emprenedors que volen muntar un negoci, per posar només uns exemples.

El problema no és nou, però s’ha agreujat en els darrers anys. No són fruit de la casualitat els incidents al control de passaports de l’aeroport de Barcelona o les queixes al servei de duanes del Port de Barcelona, que han donat visibilitat a un problema enquistat.

La infradotació és una de les principals deficiències del cos de funcionaris de l’Estat -no només a Catalunya-. Té arrels profundes però les retallades pressupostàries durant la crisi l’han agreujat fins a nivells dramàtics. Des de l’any 2010 les oposicions als diferents cossos de funcionaris de l’Estat han estat congelades, no s’han renovat contractes de personal interí o laboral i les jubilacions i les baixes no s’han cobert.

Segons les dades del Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques el gener del 2017 hi havia a Catalunya 25.998 treballadors de l’administració pública estatal (inclou treballadors de ministeris, agències estatals, forces de seguretat de l’estat, forces armades, administració de justícia i ens públics). L’any 2010 n’eren 31.987, és a dir, un 18% menys en a penes 7 anys, la qual cosa suposa restar 6.000 efectius per donar resposta a les mateixes o superiors necessitats de la societat i l’economia. La retallada en les administracions locals ha estat del 16 % i en canvi els assalariats dependents de l’administració pública autonòmica s’han mantingut en un 0,1%.

Neus Moreno, responsable del Sector Administració de l’Estat-Federació Serveis a la Ciutadania de Comissions Obreres de Catalunya, explica que el resultat d’aquestes xifres és un mal servei per a les empreses i els ciutadans i “a sobre l’empitjorament de les condicions de treball de les plantilles, que en 10 anys han perdut un 20% del seu poder adquisitiu i de moment només se n’ha recuperat un 2% en dos anys”, diu Moreno.

La patronal de la petita i la mitjana empresa (Pimec), conscient del valor de l’ocupació pública per al bon funcionament de l’economia, fa des de l’any 2013 informes que tenen en compte els funcionaris de l’estat, però també autonòmic i de l’àmbit local. La darrera edició és de fa dos anys i s’hi alerta de l’evolució negativa en tots els substrats de l’administració. Roger Romagosa, economista de l’Observatori de Pimec, explica que els ajustos a les plantilles públiques van arribar una mica més tard del que ho van fer a l’empresa privada però ho van acabar aplicant de manera més intensa que el que es va observar en el sector privat.

A Catalunya, però, hi ha a més una qüestió estructural, no lligada als daltabaixos dels cicles econòmics, i és el fet que el pes dels treballadors públics respecte al conjunt dels empleats és inferior a la resta de comunitats autònomes.

En el conjunt de l’Estat espanyol el pes dels funcionaris representa el 14,6 % del total de l’ocupació, a Catalunya en canvi és del 10%. És de fet el territori que té un percentatge menor de l’ocupació pública, seguit de les Illes Balears i el País Valencià. En l’altre extrem es troba Extremadura amb un 25,5% . Si ens centrem en els funcionaris de l’Estat a Catalunya el pes es redueix al 8,5 a Catalunya front el 22,3% en el conjunt d’Espanya. Gran part d’aquesta diferència última s’explica per les majors competències que té transferides Catalunya respecte a la resta de territori. Així ocorre amb els Mossos d’Esquadra, que han suplert els cossos de seguretat de l’Estat tot i que amb algunes excepcions, el personal de justícia -que no siguin jutges ni fiscals ni secretaris- i el de sanitat i educació, que sí tenen la majoria de comunitats autònomes.

També és cert que com que cal un mínim d’estructura de funcionaris, amb independència del volum de població quan es tracta d’un territori amb molta població i activa com passa a Catalunya, és normal que la dotació d’efectius sigui una mica més baixa que als territoris amb menys població. Ara bé, diu Roger Romagosa que hi ha a més a més “una voluntat política” d’ assignar aquí menys personal del que caldria: “Les xifres demostren que la dotació és inferior a les altres comunitats autònomes i no podem explicar per què.” Si es compara les partides que no estan condicionades per les competències, hi ha una dotació més baixa en relació a la població que en els altres territoris (veieu gràfic). I és que les competències de més que té adquirides Catalunya no tenen prou magnitud per explicar la diferència catalana respecte a la resta de l’Estat. De fet es queda tres punts per sota de la mitjana un cop descomptat les competències de més.

Sistema de concerts.

Un últim motiu, i no per això menys important, i aquí ja incloent el conjunt d’empleats públics, és que Catalunya té un singular i estès sistema de concerts del sector públic i privat, pel qual operadors privats presten serveis de forma concertada i finançada per l’administració, i que té els seus màxims exponents en l’educació i la sanitat.

El passat mes d’abril, les imatges de les cues de passatgers esperant durant hores per passar el control de passaports va ajudar a visibilitzar les deficiències que pateix el cos de funcionaris, en aquest cas de Policia Nacional a Catalunya. Aquí tenen assignades tasques de control d’aeroports, entre unes poques més. El canvi de normativa que exigia un major seguiment de viatgers entre vols intercontinentals va enganxar els efectius de Policia Nacional sota mínims. No era un fet excepcional i els afectats eren molts més que els desafortunats que van perdre vols i van haver de passar fins tres hores fent cua.

Aleshores, la Confederació Espanyola d’Hotels i Allotjaments Turístics (CEHAT) va denunciar per carta les diferents administracions implicades, que el succés de l’aeroport generava desgast per a la marca Barcelona arran del ressò que l’assumpte havia tingut internacionalment. Les aerolínies i les agències de viatge, encara que de manera menys oficial, també van demanar major dotació d’efectius per no perjudicar més el sector.

L’aleshores portaveu del govern , Neus Munté, va acusar directament l’executiu central, responsable de la gestió dels aeròdroms espanyols, d’estar darrere dels problemes de forma voluntària, en acusar-lo de “sabotatge i boicot premeditat”.

I és que la plantilla de Policia Nacional a Catalunya és de 2.950 efectius dels 3.850 que marca el Ministeri d’Interior que hi hauria d’haver, i encara se n’han de descomptar 160 que estan en comissions de servei en altres comissaries. Antonio Granados, secretari d’organització del Sindicato Unificado de Policía (SUP), explica que aquesta divergència és un dèficit que hi ha a tot Espanya però a Catalunya és endèmic i superior. “A la resta de comissaries solen estar al 85% dels efectius, front el 70% que tenim sistemàticament aquí”, diu Granados.

A la comissaria de Balmes a Barcelona, per exemple, per poder renovar-se un passaport hi ha una espera mínima de 2 mesos, i no ara, de fa temps. Joan Tristany, secretari general d’Amec, una associació d’empreses exportadores de béns d’equipament, explica que són habituals les queixes d’empresaris i executius per l’inconvenient que representen aquests retards.

I aquesta manca d’empleat públic passa a la Policia Nacional i en altres cossos de funcionaris de l’Estat, com és a la delegació catalana de l’Agència Tributària Estatal. Així ho diuen ni més ni menys que els informes de l’OCDE, on comparen entre països els efectius de personal en temes fiscals i l’Estat espanyol en surt mal parat: hi ha la meitat de personal que a la resta de països de l’OCDE. Però en canvi, comptabilitza el doble de frau. Si ho comparem amb els veïns, el pes d’empleat públic de l’agència tributària a l’Estat és d’un 0,6 per cada 1.000 contribuents, a França en canvi n’hi ha 1,2 i a Alemanya, 2.

Alta rotació.

L’agència tributària estatal a Catalunya és un cas particular en el conjunt de delegacions de l’Estat. És la que té major càrrega de feina de totes, fins i tot més que Madrid, que gaudeix a més d’una plantilla més estable. Aquí hi ha 3.900 empleats (un 5% menys que fa sis anys) i anualment entre el 60% i el 70% dels funcionaris de nova incorporació s’assignen a Catalunya, però en una proporció similar marxen en un mínim de dos anys i un màxim de 5.

La realitat del personal és que més del 70% dels funcionaris de l’Agència Tributària Estatal són de fora de Catalunya i un cop superats els dos anys que obligatòriament han de passar en la primera destinació fan el possible per marxar, generalment passant per Madrid, per així apropar-se als seus llocs d’origen. “Així que tens l’equip una mica format els perds”, explica Miguel Ángel Mayo, delegat de Gestha a Catalunya, el sindicat dels tècnics del Ministeri d’Hisenda.

El cert és que històricament a Catalunya hi ha hagut poca tradició opositora a l’administració de l’Estat. El professor de Funció Pública de l’Universitat de Barcelona Xavier Boltaina explica que primer hi havia cert rebuig a l’ocupació pública perquè en el franquisme es lligava al règim. De fet, Catalunya va ser durant molt de temps l’únic territori on es concedien beques a estudiants de dret per preparar-se oposicions a jutge per intentar incentivar la vocació.

A partir dels anys noranta es va trencar aquesta connotació política lligada al règim i es valorava més la sortida al funcionariat, però no al de l’Estat sinó a la Generalitat o les administracions locals. “La funció pública catalana és més gran que en altres territoris i a sobre es pot fer una carrera professional ascendent sense haver de marxar de casa teva”, explica Boltaina.

La carrera professional o més aviat la manca d’aquesta és un dels motius que expliquen l’alta rotació en el cos de funcionaris de l’Estat a Catalunya, i per si no fos suficient fa 10 anys que està paralitzada i per tant no hi ha promocions que permetin escalar laboralment. Els sous s’han congelat i la retribució és la mateixa a Barcelona que a Lleida o Albacete, amb una diferència substancial del nivell de vida entre les diferents localitzacions. Catalunya hi surt perdent.

En perjudici de l’empresa.

Mayo reconeix que aquesta interinitat permanent acaba perjudicant les empreses catalanes. “Als funcionaris tributaris inexperts els manca la visió més àmplia i específica de cada territori que et dona l’experiència”, diu el delegat de Gestha. En definitiva, l’elevada rotació a la delegació catalana fa que predomini un perfil d’empleat que fila més prim i no té present un teixit empresarial de petites i mitjanes empreses com és a Catalunya que sovint s’han de finançar amb l’IVA. “Sempre dic als companys nous que han de ser conseqüents, evidentment el frau mai no s’ha de legitimar, però no és el mateix el contribuent que no vol pagar impostos que el que no pot pagar impostos. És millor donar-los terminis i que continuï l’activitat empresarial que fer-los tancar”, explica Mayo.

L’altra cara de la moneda dels efectius de l’Agència Tributària Estatal a Catalunya són els qui han optat per quedar-s’hi. Aquests, en canvi, tenen un perfil més envellit, de fet quasi el 70% de la plantilla té més de 50 anys. Es guanya en experiència però es perd en activitat. I sobre aquests recau una feina extra permanent. “Tenim més càrrega que a d’altres delegacions i a sobre una gran part de la nostra jornada l’hem de dedicar a formar efectius que en un 70% marxaran”, diu Miquel Ángel Mayo.

La manca de continuïtat dels equips es converteix, doncs, en un altre dels dèficits del sistema de funcionaris de l’Estat a Catalunya. Boltaina, amb més de trenta anys dedicats a gestió de recursos humans a l’administració pública, ho resumeix d’una manera sintètica: “Hi ha tres factors que desincentiven quedar-se a Catalunya: primer l’alt cost econòmic, especialment a Barcelona; segon, el de la carrera professional, que és menys escalable a Catalunya; i tercer, un factor ideològic: per molt que ens pesi, Catalunya genera recança.”

Limita el creixement.

La duana del Port de Barcelona, amb un cos funcionarial dependent de diferents organismes públics estatals, no n’és cap excepció. Com ja es va explicar a l’edició de L’Econòmic del mes de febrer de 2016 , aquest servei comparteix els problemes dels altres, com ara l’alta mobilitat dels treballadors del servei i la consegüent falta d’experiència, i la complexa coordinació entre àmbits de l’administració central implicats.

Tot plegat s’interpreta com una limitació al creixement del port, així de taxatiu ho reconeix el Port en el seu Pla Estratègic 2015-2020. “La duana de Barcelona actualment és un fre a l’ampliació del mercat del port i de la resta de ports peninsulars, especialment per a clients no nacionals o en el cas d’alguns tràfics especials”, i detalla: “En comparació amb els del nord d’Europa, els clients de la duana de Barcelona i dels serveis d’inspecció perceben manca d’agilitat, falta d’homogeneïtat, rigidesa, incertesa i excessiu zel en les inspeccions, especialment en relació amb els serveis d’inspecció.”

Pablo Vilanova, director estratègic de Mercabarna, que ven 400.000 tones a l’exterior, reconeixia: “Tenim un problema amb la inspecció duanera”, i atribuïa la rotació del personal al principal motiu del seu problema.

Retenir el personal.

Així que per poder repescar els efectius formats que marxen o retenir més temps els nous, els diferents sindicats, patronals i experts coincideixen que la fórmula magistral passa primer per incloure un complement retributiu, que permeti compensar el major cost de vida local.En segon lloc recomanen afavorir la carrera professional a dintre de Catalunya, que permetria arrelar més l’empleat públic de l’Estat.

E

n certa mesura el cos de Policia Nacional ja ho fa, però amb un greuge considerable a la delegació de Catalunya. Mentre a Madrid hi ha un plus mensual de 175 euros per capitalitat i a Navarra i País Basc de 600 euros per perillositat, a Catalunya és de poc més de 50 euros. Una quantitat insuficient per compensar la pèrdua de poder adquisitiu que suposen els preus del lloguer en una ciutat com Barcelona (on són el 80% dels funcionaris del cos policial de Catalunya). “Hem demanat que es distribueixin de manera més racional els plusos per a no penalitzar delegacions com aquesta”, explica Antonio Granados. De moment, les seves demandes han quedat en paper mullat.

Les reivindicacions dels treballadors de l’Agència Tributària a les que també fan el sord des del Ministeri d’Hisenda van en aquesta mateixa línia: objectivitzar els complements actuals.

Després d’anys de sequera, a principis de juliol el Consell de Ministres va aprovar la primera oferta pública d’ocupació, 10 anys congelada. En total 20.000 noves places, la meitat de les quals seran de lliure ingrés a l’Administració General de l’Estat i l’Administració de Justícia. La notícia, tot i que positiva, ha estat rebuda amb un cert escepticisme perquè no resol els problemes d’infradotació a Catalunya.

Tenint en compte que des de l’any 2010 a l’administració general de l’Estat, traient els cossos de seguretat, s’han destruït unes 40.000 places a tot l’Estat i en aquesta convocatòria només se’n reemplaçaran 10.000, la xifra resulta insuficient. Queda a més en l’aire en quins territoris es distribuiran les noves dotacions.

El repte no és només reposar els que s’han perdut, sinó els que ho faran en el futur, i el temps juga a la seva contra perquè en un període màxim de 10 anys es calcula que hi haurà un canvi generacional de grans dimensions en el cos de funcionaris de l’Estat.

Segons el Boletín Estadístico del Personal del Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques, el gener de 2017 més del 50% dels empleats públics de l’Estat tenien entre 50 i 59 anys, i si s’hi afegeixen els que tenen entre 40 i 49 anys són el 75%. Per tant, i tenint en compte que els funcionaris es jubilen als 60 anys, la reposició d’efectius que s’espera els pròxims 15 anys és substancial. Tot indica que hi haurà un increment d’oferta de places públiques per donar resposta al relleu generacional. Ara bé, ja es veurà què passarà finalment amb els 26.000 efectius que té ara l’Estat aquí, segons el resultat del procés

que té engegat Catalunya.

Fins al moment el que se sap del projecte de llei de transitorietat (on defineix què passaria amb els funcionaris de l’Administració de l’Estat) preveu que qui vulgui podria optar a la integració de l’Administració de Catalunya.

LES XIFRES

26.000
efectius
És el nombre de funcionaris de l’administració pública estatal a Catalunya, l’any 2010 hi havia 32.000
10%
pes sobre els ocupats
Catalunya és el territori que té un menor pes de treballadors públics de l’Estat sobre tots els empleats
-18%
reducció
Des de l’any 2010 fins al gener d’enguany s’han destruït un de cada quatre llocs d’ocupació pública de l’Estat a Catalunya.
0,6
recursos contra el frau
Segons informes de l’OCDE l’Estat té la meitat d’empleats tributaris per cada 1.000 empleats que la mitjana.
70%
policia nacional
La plantilla del cos policial a Catalunya és el 70% del que recomana el Ministeri d’Interior que hauria de tenir aquesta delegació.
50%
envelliment
Més de la meitat dels efectius de funcionaris de l’Estat tenen entre 50 i 59 anys, i un 24%, entre 40 i 49 anys
53 €
desincentius
La Policia Nacional destinada a Catalunya cobra 100 euros menys que la de Madrid i 550 menys que al País Basc.

Cercant delictes milionaris i vivint com Erasmus

“Vivim com Erasmus, hem de compartir pis, perquè amb el sou que tenim, el preu de lloguer dels pisos de Barcelona i l es despeses de transport per visitar la família no ens dona per arribar a final de mes”, explica Javi Martin, un tècnic de l’Agència Tributària de l’Estat a Catalunya que fa 5 anys que treballa aquí i encara no ha tingut l’opció de fer carrera professional ni ha vist millorar el seu sou.

Des que el van assignar a Catalunya compta els dies per poder demanar canvi de localització i estar a prop de la seva família a Castella-La Manxa.

Com Javi Martin hi ha un pes important de funcionaris que van arribar fa 10 anys i estan en el nivell bàsic de tècnic d’hisenda de funcionari. No han tingut possibilitats de promoció perquè el Ministeri d’Hisenda va paralitzar la carrera professional i, per tant, es genera desànim professional i econòmic. “La inexistència de carrera professional minva les capacitats del funcionari per molt que li agradi la seva feina i penalitza les delegacions com les de Barcelona”, diu Mayo.

Es dona el cas de funcionaris que tracten delictes fiscals de milions d’euros, amb una feina de molta responsabilitat, i han de compartir pis, com explica Javi Martin.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a