Aquest no és un posicionament jurídic, és polític. És respectable però és la seva opinió. Estem molt segurs de com hem plantejat la llei i, especialment, la base jurídica internacional que té. Ni tan sols representa la veu del gros dels lletrats, ni els informes jurídics que tenim.

No s’ha exclòs ningú. Hem tingut un munt de ponències en diferents àmbits que, quan tocaven ni que fos tangencialment el procés, la majoria de grups no hi han volgut participar. Decideixen autoexcloure’s i després fan trampes dient que no hi han estat perquè no se’ls ha permès. No és real. La dinàmica és la normal de l’activitat parlamentària en funció del reglament. Quan algú impulsa una proposició de llei no la coneixem fins que no és entrada a registre. Amb la llei del referèndum hem marcat un procediment que no existia. Gairebé dos mesos abans d’entrar-la a registre la fem pública, convidem els grups i la pengem en un web. Més transparència, impossible.

La competència de proposar un govern i de canviar-lo és del president. Qui forma part del govern és instrumental. I al president de la Generalitat li demanarem comptes perquè compleixi objectius. Si considera que ha de canviar peces d’aquest govern perquè l’objectiu funcioni millor, és legítim. El que sorprèn de l’oposició és que aquests consellers han estat profundament criticats durant la legislatura. Ara resulta que són profundament simpàtics perquè hi ha hagut un relleu.

És la mateixa que quan vam fer l’acord de JxSí. Aquesta és una experiència en la qual partits diferents, amb maneres de fer diferents, ens posem d’acord i constituïm la coalició. El més important és l’objectiu final, i no ha variat ni un mil·límetre. Això passa per sobre de qualsevol interès partidista. Demòcrates neix per oblidar la part i pensar més en el tot.

Sí, però ho veiem molt lluny. El repte d’assolir la independència és immens. La prioritat absoluta és determinació, resistència, inspirar i guanyar. Si això és una realitat, vindrà el procés constituent i la nova república, i Demòcrates sí que tindrà la prioritat de desenvolupar-se com a partit i com a oferta electoral. Creiem que hi ha un espai orfe en aquest país, el post-CiU però pensat en la regeneració absoluta tant d’idees com de maneres de fer, sense cotilles i sense motxilles.

No, en absolut. El PDeCAT governa en coalició amb ERC. Nosaltres no formem part del govern. Per tant, aquesta afirmació es podria fer entre ERC i el PDeCAT. Treballem amb tots els partits dins de JxSí. En el cas d’ERC, es va considerar interessant fer un cicle d’actes de memòria històrica, tot recordant que Demòcrates se sent hereu de la UDC del 31 que col·laborava amb ERC.

La gent té una gran il·lusió, unes ganes de votar enormes, i de fer el que faci falta democràticament. El gran paper últim dels ciutadans és votar sí massivament. Si això s’esdevé, automàticament l’endemà els lideratges han de canviar i els que hem d’estar al davant som els representants polítics. Seria un error posar el poble al davant. Els que hem de fer el pas endavant, sotmetent-nos a la voluntat del poble i exercir la insubmissió respecte a l’Estat espanyol som els diputats i el govern. Si hi ha un resultat massiu del sí, el govern ha de prendre la determinació d’exercir el control del territori i el trencament per encetar el procés constituent. Si tot aquest procés va començar amb un pas al davant dels ciutadans, ha d’acabar amb un pas endavant dels polítics, i el poble al darrere. Soc molt contrari que l’endemà del sí traguem la gent al carrer. És el president de la Generalitat el que diu que fa la ruptura, dona instruccions als Mossos i, si el volen detenir, es demana ajuda a la gent.

No. La base és que el referèndum es faci amb garanties, sigui transparent, i que tothom hagi tingut dret a votar. Si això és així, tan democràtic és anar a votar com no votar. Com més gent voti, millor. Però un vot més del sí dona la capacitat per autodeterminar-nos. Hem de sortir de l’esquema mental que els que no voten són els del no. El que no va a votar no se’l pot comptar enlloc. Està dient que no li interessa anar a votar i que ja li està bé al resultat.