La patent feta a mida per a pimes
La nova PUE afavorirà la innovació a les empreses del país, sempre que el govern de l’Estat s’avingui a ratificar-la
La millor opció seria crear una agència de patents i marques pròpia
“La patent unitària europea (PUE) representarà que una única sol·licitud serà vàlida per a 26 països, i això vol dir reduir dràsticament les despeses de sol·licitar-la, fins a una sisena part del cost actual”, explica Julià Manzanas, vicepresident de la Comissió d’Economia del Coneixement i Innovació del Col·legi d’Economistes de Catalunya (CEC). Els avantatges econòmiques i burocràtics que comportarà el nou document “facilitaran la vida a les pimes europees, perquè està dissenyat especialment per a elles, per engrescar-les a fer innovació”, puntualitza.
A Europa hi ha 23 milions de pimes, una xifra que representa el 99% del nombre total d’empreses de la UE. Aquestes proporcionen el 67% de l’ocupació i creen el 85% dels nous llocs de treball. Aquestes xifres avalen la decisió de la Comissió Europea d’establir una patent que beneficiï amb major determinació l’entorn majoritari dels socis que conformen la UE. L’Estat espanyol, de moment –i per a molts de manera incomprensible–, es nega a ratificar aquest nou document. La raó: el castellà no és una de les llengües en les quals es pot realitzar la sol·licitud, que es limita a l’anglès, el francès i l’alemany. En cas que l’Estat persisteixi en la seva decisió, no formarà part del sistema unitari de patents europea, que està previst que entri en vigor el 2018.
Més pals a les rodes.
D’altra banda, la nova normativa també preveu l’establiment d’un Tribunal Unificat de Patents (TUP), que resoldrà els conflictes que puguin sorgir, amb criteri i interpretació també unitaris i amb la conseqüent reducció de costos. Fins ara, els litigis s’havien de resoldre als tribunals dels estats on hagués estat interposada la demanda.
Patentar no era fins ara una acció gaire utilitzada per les pimes catalanes i espanyoles, en relació als seus socis europeus. “Aquí, les patents es feien sense gaire miraments. Per exemple no era prescriptiu fer un estudi previ de la innovació i després les empreses es trobaven d’un dia per l’altre als tribunals, amb el cost que això significa. Davant d’això es pregunten de què serveix gastar-se els diners si no saps si després la patent tindrà validesa”, explica Manzanas. Tanmateix, no saber què succeirà a partir del 2018 i la posada en marxa de la nova llei espanyola de patents, que va entrar en vigor l’1 d’abril passat, ha disparat el nombre de sol·licituds durant el primer semestre d’enguany, incrementant-se en un 4,7%, segons el despatx Isern de patents i marques, que indica també una davallada d’un 23% de sol·licituds a l’Estat en el període 2009-2016.
Agència catalana.
Tot i això, incideix en la necessitat de “crear incentius a la innovació per promoure la transferència de coneixement i la creació d’assegurances per litigis, “que poden arribar a ser un cost insuportable per moltes pimes”.