Mentre El Corte Inglés s’allunya cada cop més de Mataró, l’Ajuntament busca un pla alternatiu per no perdre la capitalitat comercial. Si fins ara les converses amb els promotors de l’ampliació del Mataró Parc, la gran superfície situada a la part nord de la ciutat i a tocar de l’autopista C-32, havien estat més o menys informals, ara el govern municipal del PSC i CiU considera que ja és moment de concretar el projecte i anuncia que al setembre, després de les vacances estivals, vol engegar una negociació en ferm per veure’n les possibilitats però, sobretot, d’analitzar-ne les contrapartides, que suposarà ampliar el que de moment és l’únic gran centre comercial. La feina urbanística, com va passar per facilitar l’arribada d’El Corte Inglés al carrer Biada, també es preveu complicada perquè una sentència de fa 17 anys anul·lava la reparcel·lació de tot el sector i prohibeix que l’Ajuntament doni llicències. Però a això, s’hi afegeix l’excés d’edificabilitat que tenen les instal·lacions des de la seva obertura.

Van ser uns errors de càlcul que es van mig perdonar amb la signatura d’un conveni amb el govern municipal d’aleshores, que va servir perquè l’operador del Mataró Parc abonés uns 100 milions de les antigues pessetes que van servir per reurbanitzar la riera. Però des del 2000 fins avui la superfície comercial, sense que se n’hagi fet cap obra d’ampliació, encara ha augmentat més. És un maldecap urbanístic que, si la proposta de l’operador prospera, caldria resoldre.

Com ja ha passat en diverses ocasions durant aquest mandat, l’alcalde, David Bote (PSC), vol desencallar un conflicte històric que fa massa anys que corre de despatx en despatx sense que ningú vulgui intervenir-hi. “És el moment de donar una resposta i de concretar quina és la proposta”, afirma Bote, que posa com a única condició que el projecte d’ampliació no afecti el model comercial de la ciutat i l’equilibri entre el comerç de proximitat i les grans superfícies. Però el que resulta evident és que el govern local, que inicialment veia gairebé impossible una hipotètica ampliació perquè els nous espais ocupaven una zona verda gairebé intocable, el discurs s’ha suavitzat i ja es comença a parlar de traslladar aquests metres quadrats de sòl a un altre indret perquè no entorpeixin una operació que també ha d’aprovar la Generalitat i que, ara per ara, no es mostra tan entusiasta amb la proposta.

El canvi de plantejament arriba tot just després d’una sentència que posa de manifest tot el cúmul de despropòsits que l’Ajuntament ha anat cometent en un serial que té com a protagonista El Corte Inglés i, com a convidat de pedra, la fàbrica de Can Fàbregas i de Caralt. La resolució del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que encara no és ferma, anul·la tot el planejament urbanístic i s’atreveix a qualificar el projecte “d’excentricitat inversemblant”, “de deliri” i “d’irracionalitat externa”. Per més que s’hagi explicat i justificat, el magistrat no entén com s’ha permès que s’hagi desmuntat una nau industrial catalogada i protegida amb el màxim nivell, s’hagi emmagatzemat a trossos en uns terrenys agrícoles i que, des de fa anys, espera que algú la reconstrueixi just a la vorera del davant perquè la també anomenada locomotora comercial del centre de Mataró tingués la catifa vermella que exigia per instal·lar-s’hi. L’Ajuntament temia el pitjor i va intentar evitar-ho demanant per tots els mitjans als promotors del recurs, l’Assemblea Pagesa, que el retiressin, sense èxit.

Davant una situació que a efectes urbanístics retrocedeix fins a deu anys enrere però amb la particularitat que Can Fàbregas no és on estava, les sortides són diverses. De portes enfora, el govern municipal insisteix a dir que encara no es dona per vençut, que prepara el recurs al Suprem i que fins al setembre no es reunirà amb El Corte Inglés. Tot i així, els advocats de l’Ajuntament vaticinen que el tribunal revelarà més aviat que tard si accepta o no accepta l’escrit. No amaguen que la sentència final es pot fer esperar molt més. Per això, l’Ajuntament ja estudia tornar a refer el planejament de la polèmica illa de Can Fàbregas i de Caralt però preveient-hi una fàbrica que ja no hi és però que s’hauria de reconstruir a càrrec, això sí, de les finances públiques i sondejar a l’operador comercial si l’aposta per obrir a Mataró es manté tan ferma com s’havia anunciat de manera reiterada. Si no fos així, el govern municipal admet que caldrà buscar un altre operador que exploti comercialment aquesta gran zona. Però el pitjor de tot plegat podria ser que El Corte Inglés es veiés en la temptació de reclamar els 24 milions d’euros que va pagar al consistori mataroní per la compra del cèntric solar del carrer Biada, ja que entendria que no s’haurien acomplert les condicions pactades. Sigui com sigui, el capítol final d’aquest serial sembla que encara no s’ha escrit i que al mes de setembre se n’estrenarà una altra temporada.