opinio

Economia política de l’apoderament

La situació que vivim a Catalunya, per bé que amb motivacions i significats específics, crec que s’inscriu en una dinàmica global molt més àmplia. I aquesta dinàmica global molt més àmplia és l’apoderament de la ciutadania arreu del planeta. Un moviment de fons que està transformant i transformarà moltes coses

De la Viquipèdia. Apoderament: “procés multidimensional de caràcter social on el lideratge, la comunicació i els grups autodirigits reemplacen l’estructura piramidal per una estructura més horitzontal amb la participació de tots i cadascun dels individus del sistema que són part activa del seu control i persegueixen la millora del progrés material i immaterial, tant dels individus com de grups concrets o com de la societat en el seu conjunt”. Els sona? Reivindicacions nacionals: Catalunya, Escòcia, Kurdistan i un llarg etcètera. Reivindicacions socials: moviments socials contra la gestió de la crisi, tipus 15-M; moviments antiglobalització, tipus protestes contra el TTIP; moviments obrers contraris a les reformes laborals, i un llarg etcètera. Reivindicacions civils: moviments socials i polítics a favor de més participació de la ciutadania i més democràcia directa arreu del planeta, des de la primavera àrab fins als moviments d’Àsia i Llatinoamèrica, passant pels drets civils dels afroamericans als EUA, i un llarg etcètera.

Escric aquest article abans de l’1 d’octubre i, per tant, sense saber què passarà exactament a Catalunya i amb el seu referèndum d’autodeterminació. La situació que vivim a casa nostra, per bé que amb motivacions i significats específics, crec que s’inscriu en una dinàmica global molt més àmplia. I aquesta dinàmica global molt més àmplia és l’apoderament de la ciutadania arreu del planeta. Un moviment de fons que està transformant i transformarà moltes coses. A continuació en revisarem algunes des de la perspectiva de l’anàlisi econòmica, de l’economia política, de com les transformacions en el comportament de les persones s’acaben traslladant al conjunt dels sistemes econòmics i socials.

Primer. Apoderament individual. Després de més de mig segle d’estat de benestar i de polítiques de formació i de foment del capital humà, les societats occidentals arriben a les portes de la tercera dècada del segle XXI amb unes quantes generacions de joves, i no tan joves, ultraformats, que viuen la globalització amb naturalitat i, sobretot, que són usuaris intensius de la tecnologia digital. A través dels usos intensius d’internet i de les xarxes socials i professionals, les generacions més joves es comuniquen, s’informen, es relacionen, treballen, consumeixen i participen en tota mena d’activismes polítics i socials. Per a aquestes generacions de joves i, repeteixo, no tan joves, molt formats, molt tecnològics, molt relacionats i molt actius socialment, la democràcia de participar cada quatre anys i llestos no és vàlida. Estan apoderats, tenen consciència dels problemes i volen participar en la presa de decisions. Que ningú no s’esveri, però crec que per a ells la democràcia industrial, la del votant-client, és quelcom tan anacrònic com els sistemes predemocràtics ho eren per als demòcrates de fa unes generacions.

L’apoderament col·lectiu.

Segon. Apoderament organitzatiu. L’apoderament individual es trasllada en forma d’apoderament col·lectiu quan els joves, i no tan joves, apoderats treballen i es socialitzen. La mateixa necessitat de participació i ganes de prendre decisions a la vida en general es trasllada a les organitzacions i empreses on treballen. El treball multidisciplinari i multicultural en equip, la presa col·lectiva i col·laborativa de decisions, la consideració dels efectes socials de la decisió econòmica i la construcció de nous contractes i relacions socials més distribuïts, són algunes de les manifestacions que estan per venir al món de l’empresa.

I tercer. Apoderament econòmic i social. Més enllà del que succeeix a l’interior de les organitzacions, les generacions joves, i no tan joves, apoderades també volen participar en la construcció del model econòmic i les seves implicacions en la distribució de la riquesa material i immaterial. La ciutadania apoderada voldrà decidir sobre l’estructura econòmica i empresarial dels territoris, sobre les relacions de poder entre empresaris, polítics i grups mediàtics i, molt especialment, sobre les implicacions socials i ecològiques de l’estructura productiva. No crec que la cosa vagi tant de dirigisme econòmic, sinó de garantir més llibertat d’oportunitats, la base de la distribució equitativa de la riquesa.

Així doncs, assistim a una tendència de fons: l’apoderament individual, organitzatiu, econòmic i social, que treballarà, i molt, perquè es trenquin els fonaments econòmics i polítics que avui encotillen la capacitat de decisió de les generacions joves i no tan joves. En fi, que a Catalunya també som tendència de fons.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.