cultura

Pawn Gang

GRUP DE TRAP EN CATALÀ

“Parlem d’allò que el ‘rock & roll’ ha tractat tota la vida”

A La Marató
Ben segur que sentirem PAWN Gang aquests dies amb ‘Exterminem!!!’, una cançó contra les malalties infeccioses que forma part de La Marató de TV3.

Vostè és probable que no els conegui, però els seus fills, o els seus nets, ben segur que sí. S’anomenen PAWN Gang, són del barri de Gràcia (Barcelona) i, amb deu milions de reproduccions dels seus vídeos de YouTube, s’han convertit en el fenomen més incontestable del trap –la música urbana, derivada del rap, que triomfa als instituts– fet en català –si és que l’Institut d’Estudis Catalans s’atreveix a anomenar “català” l’argot en què canten, en bona part irrecognoscible per algú que no sigui de la seva edat–. El grup PAWN Gang el formen sis joves nascuts entre el 1991 i el 1994, entre els quals hi ha dues parelles de germans. “Som la generació que vam quedar atrapada pel disc The Eminem show”, afirmen. I asseguren amb orgull, també, que no hi ha ningú entre els 16 i els 20 anys, “almenys a Barcelona”, que no sàpiga qui són. Amb motiu de l’edició del seu primer disc en format físic, ens visiten Yung Mare, Monra i Teuma, tres dels integrants d’aquesta autoproclamada “màfia catalana”.

Són el primer grup de trap en català. Orgullosos?
Y.M.: I tant que sí. Som uns pioners, no tan sols a Catalunya, sinó també a Espanya. I no només en trap, ja que això, al cap i a la fi, és una etiqueta que et posa la gent, sinó també en l’ús de tècniques com l’autotune i en el tractament de certs continguts.
Els ha costat gaire demostrar que, en matèria de trap, el català pot ser una llengua tan vàlida com qualsevol altra?
M.: Bé, nosaltres sempre ho hem tingut clar. Això no ha estat mai motiu de discussió entre nosaltres. Ara bé, ja pots veure que utilitzem un català... poc clàssic, incorrecte. Però això és precisament el que ens dona joc. El trap és una música de carrer i no es pot fer de cap altra manera que no sigui amb el català que es parla al carrer.
Saben que podrien matar d’un espant uns quants filòlegs...?
T.: Sí, però el català és com el francès: costa molt d’escriure i és ple d’excepcions. Excepcions, per cert, que ens passem pel forro. Per a nosaltres, per exemple, espera’m és asperam.
Sí, i en el seu web hi ha una “«biugrafia»” i una secció de “«bidioclips»” (sic).
Y.M.: El que importa de debò és que, més enllà de l’idioma, les dues parts es vulguin entendre. Sense això, no haurien triomfat temes com el puto Gangnam Style d’aquell coreà, que té bilions de reproduccions a YouTube. La música, al final, va més enllà d’això, i més avui dia, amb tot el rotllo de les xarxes socials.
Quant temps fa que juguen amb la llengua canviant, per exemple, síl·labes de lloc? Perquè ‘Monra’ és ‘Ramon’ i ‘Teuma’ és ‘Mateu’...
T.: Des dels temps de l’institut, en què això era un codi per entendre’ns entre nosaltres. Un joc ple d’ironies.
Quina nota van treure en llengua catalana, per cert?
M.: Un 3,5 de català a la selectivitat... T.: Jo, en defensa meva, he de dir que era un Macintosh. Sempre vaig treure bones notes. Hi tenia força facilitat... Y.M.: A mi, en canvi, em cridava més l’atenció aprendre anglès o japonès. De fet, vaig estudiar japonès tres anys. Cal dir que s’aprèn molt a classe, però també fora. Potser se’ns hauria d’ensenyar més a ser receptius i a saber obrir els ulls davant certes coses. Tinc la sensació que hi ha maneres més efectives d’aprendre que estar tancats en una aula no sé quantes hores...
Els temes omnipresents del trap són el poder, les drogues, els diners... Què els fascina d’això?
Y.M.: Bé, és el món quotidià, encara que molta gent ho vegi com un tabú. I no parlem de res gaire diferent d’allò que el rock & roll ha tractat tota la vida... Les parts misterioses que s’han de callar... M.: I el context social, tu! Jo soc del 1994 i, quan vaig començar a buscar feina, hi havia una crisi d’allò més profunda. Se’ns diu que tot és una merda? Doncs jo em trec la polla i pujo al podi. No podem fer res més que aixecar la moral.
Es veuen capaços de connectar amb altres generacions?
Y.M.: Sí. Hi ha gent de 40 o 50 anys que ha viscut el rock & roll, que ha viscut el carrer, i que s’acaba adonant que no està tan allunyada, la cosa. Només canvia, en tot cas, la manera de dir les coses, però la vida continua sent la mateixa...
On acaba, en vostès, la persona i on comença el personatge?
Y.M.: No deixo de ser el Yung Mare o el Dídac des que em desperto fins que me’n vaig a dormir. Però m’agrada deixar-ho en l’aire. En això consisteix l’art, no? T.: Potser al principi ens posàvem molt la màscara, però això d’on acaba la persona i on comença el personatge t’ho podria preguntar també a tu o a qualsevol. A tothom li passa: no és el mateix quan algú es comunica que quan, a la nit, se’n va a dormir tot sol amb els seus pensaments...
N’hi ha que els acusen de misògins.
Y.M.: Sí, gent que no ha entès res del que fem.
Tenen l’‘autotune’, un modulador de veu omnipresent en la música urbana actual, com un dels seus principals trets d’identitat. D’on els ve aquesta dèria?
Y.M.: Quan ho vam començar a fer servir, ni tan sols hi havia una escena trap consolidada. Ho vam començar a sentir cap al 2008 i ho vam utilitzar dos anys després. Vam ser els primers, aquí.
T.: Vam estar quatre dies per aconseguir descarregar un autotune. Eren altres temps.
En un concert organitzat per iCat, es van aliar amb Manel per fer una versió conjunta de ‘Jo competeixo’ (‘Io cumpateshu’, en paraules seves). Dalt de l’escenari, vostès van acusar els Manel de ser “«niños de papá»” i de parlar un català “de l’any 32”.
Y.M.: Sí, però ells tampoc es van quedar curts, eh? Van entrar ràpidament en el joc. Musicalment, els veiem llunyans, però vam connectar bastant bé.
T.: Sí, es va demostrar que, malgrat les diferències, la gent pot ser propera. Vam entrar al seu estudi i tot va anar molt bé. Ells no fumen retes [porros, en l’argot trap] ni res, però la birra ja va fer el fet. Tenim molta curiositat pel que fan, i ells també en tenen pel que fem nosaltres.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.