Gran angular

Les estacions de muntanya cerquen una estratègia comuna

El sector renova el somni de construir una candidatura olímpica potent per als Jocs del 2030

“Necessitem alguna cosa que ens faci remar a tots en el mateix sentit”, va dir Aureli Bisbe, president de Baqueira Beret en la presentació de la temporada d’hivern 2017-2018, el 17 de novembre passat a Barcelona. El sector encara amb optimisme l’obertura de la campanya després dels bons resultats de l’any passat, que es va saldar amb prop de 2,1 milions de dies d’esquí, un 8% més que la temporada anterior, tot i que lluny encara del rècord de la 2013-2014, quan n’hi va haver 2,4 milions. “Necessitem créixer en nombre d’esquiadors, sent prou atractius perquè els catalans esquiïn a casa i portant esquiadors de fora”, va insistir.

Per al secretari de Territori i Mobilitat, Ricard Font, la clau consisteix a invertir en infraestructures (d’accés i de millora dels dominis esquiables), en promoció conjunta i a tenir un full de ruta comú davant el repte del canvi climàtic: “Els recursos per a aquest objectiu són limitats, per la qual cosa cal que els distribuïm de manera conjunta”, va dir Font. La taula estratègica de les estacions de muntanya es va constituir per reunir el sector públic i privat en aquest objectiu compartit. Un dels resultats d’aquest procés de reflexió conjunta són els 750.000 euros que l’Agència Catalana de Turisme destinarà a la campanya publicitària de l’esquí Catalunya, a punt de neu, la inversió més important, segons ha destacat el director de l’agència, Patrick Torrent.

Però el sector privat voldria obtenir un compromís de l’administració superior. Facilitant, per exemple, els tràmits per ampliar els dominis esquiables, segons va demanar Aureli Bisbe. O el repte dels Jocs Olímpics d’hivern per al 2030. Cal recordar que la idea de la candidatura de Barcelona Pirineus va sorgir de l’Ajuntament de la capital catalana en temps de l’alcalde Jordi Hereu i que, després, Xavier Trias la va fer seva. Inicialment es parlava de l’objectiu del 2022. Amb la crisi econòmica i l’arribada d’Ada Colau al consistori de Barcelona el projecte olímpic va ser relegat fins que la Generalitat en va agafar el relleu. Amb motiu del 25è aniversari dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992, el somni sembla que ha agafat una noca embranzida.

“És l’oportunitat de situar els Pirineus al món com a domini esquiable”, va subratllar Gerard Figueras, secretari de l’Esport de la Generalitat. Figueras pensa que els canvis en la designació de la ciutat seu dels jocs per part del Comitè Olímpic Internacional (COI) podria beneficiar la candidatura de Catalunya.

De la preparació del sector per abordar una fita d’aquestes característiques ningú no en dubta: “Tenim l’experiència acumulada de centenars d’esdeveniments esportius de primer nivell”, va assenyalar Enric Ticó, president de FGC, empresa pública que gestiona cinc de les estacions catalanes. Per la seva banda, Xavier Civit, president del programa Barcelona Pirineus de Turisme de Barcelona, va dir que la voluntat de la capital catalana és posar la seva gran marca global “per vendre el Pirineu”. En aquest sentit, ja està venent l’oferta de neu en la seva campanya exterior: “Això és Barcelona”.

2030

529 km

750.000€

Els Jocs Olímpics d’hivern d’aquest any són la nova fita per a la candidatura catalana.

És la inversió de l’Agència de Turisme de Catalunya per a la promoció de la neu. La més elevada de la història.

És el domini esquiable de Catalunya d’alpí, més 203 de nòrdic, en 391 pistes i 16 estacions de muntanya



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a