Política

MONTSERRAT MACIÀ

DIPUTADA ELECTE DE JUNTS PER CATALUNYA PER LLEIDA

“No hem fet mai un torcebraç a ERC, sempre hem volgut sumar”

Historiadora de l’art i directora del Museu de Lleida durant 16 anys. El 2015 va sortir-ne i ara és directora de l’Institut d’Estudis Ilerdencs. Militant del PDeCAT, s’estrena en política activa

Li deu haver fet especialment mal tot l’afer de Sixena, oi?
És clar. El meu vincle emocional amb el Museu de Lleida i totes les seves obres és fort, però igual que a la resta de companys del museu i de lleidatans. Era la fotografia molt trista de la voluntat política d’humiliació.
Per què va acceptar ser candidata per Junts per Catalunya?
Perquè entenia que aquestes eleccions no eren normals, i Junts per Catalunya transcendia a bastament els partits. El missatge del president Puigdemont transmet els valors que jo vull per a la Catalunya del futur, on pugui viure la meva filla feliç i amb prosperitat. En un estat del benestar, culte, just i en llibertat.
Com ha viscut l’estrena en política i la campanya electoral?
Mai havia fet política activa de partit. Concórrer a unes eleccions al Parlament i menys sortir escollida és un escenari que mai m’hauria imaginat. Ho he viscut amb molta il·lusió, perquè precisament la llista de Junts per Catalunya ha estat de gent molt transversal i novella en la política, la qual cosa ens ha provocat un sentiment d’unió considerable. Ens hem encomanat la il·lusió de poder restituir el govern legítim del president Puigdemont i de construir una Catalunya millor.
Durant la campanya es va dir que els vots tornarien el govern de l’exili i de la presó. Ciutadans també afirmava que posaria fi a l’independentisme. No té la sensació que s’ha venut fum, promeses fora de l’abast?
Respecte al president Puigdemont, jo crec que no s’ha venut gens de fum. S’ha intentat explicar la voluntat de Junts per Catalunya de poder restituir el govern legítim, comptant sempre que el govern espanyol acceptaria el resultat sorgit de les eleccions. I que per tant, en una situació com l’actual en què ha guanyat la majoria independentista, retirarien el 155. I jo m’ho he cregut. És una qüestió del govern espanyol, en tot cas.
Però l’ha acceptat i fixat data de constitució del Parlament, i queda separat del retorn de Puigdemont. Quin pla té Junts per Catalunya per aconseguir-ho, com li ha demanat ERC?
El que hem de fer les forces independentistes és anar a l’una i sumar. Solament així podrem trobar la millor solució per restituir el nostre govern i fer la Catalunya que volem.
Aquesta unió inclou la CUP?
Inclou les forces sobiranistes, per descomptat.
ERC ha dit que si Puigdemont pot tornar, l’acceptarà com a president. Si no és possible i Junqueras sortís de la presó, vostès farien el mateix?
Jo això, com comprendrà, no li ho sabria dir. La nostra màxima és la restitució del govern legítim de Catalunya i això passa pel president Puigdemont, pel vicepresident Junqueras i per tots els consellers sortits del govern del 17 de setembre del 2015. Per tant, continuo pensant que seran els partits els que trobaran el desllorigador. I els diputats donarem el suport a aquestes decisions.
Hi ha independentistes que es pregunten el perquè del torcebraç entre ERC i Junts per Catalunya en el moment actual.
D’entrada, Junts per Catalunya no ha fet mai un torcebraç a ERC. Al revés, sempre ha anat a sumar. I entenc que ara es vol tornar als pressupòsits inicials, a restituir el govern. L’únic candidat a president és Carles Puigdemont. Si arriba un moment que, pel que sigui, no s’aconsegueix la manera de fer-ho trobaran un altre desllorigador.
Així no és una opció que no es formi govern independentista i es convoquin noves eleccions?
No, tinc claríssim que es trobarà la manera. De fet, és una de sola: anar tots units.
Quines serien les prioritats del nou govern?
Les que ja tenia pactades Junts pel Sí en l’anterior mandat, i marcades en el programa electoral de setembre del 2015. És a dir, construir un millor estat del benestar i la república. Encara que Esquerra i Junts per Catalunya han d’anar ajustant aspectes, tinc clar i és la nostra voluntat d’anar tots units.
A mitjà termini, en quina situació queda el procés independentista i cap on va ara?
És ben clar que ha ampliat la base social respecte a l’1 d’octubre. Si mires el mapa independentista, Junts per Catalunya i ERC són al rerepaís, qui sempre ha suportat i ha estat el pal de paller de l’imaginari col·lectiu nacional que defineix el país.
Les gran ciutats, i també la de Lleida, han votat Ciutadans. Com pretenen revertir-ho, mirant a les eleccions municipals?
En el cas de Lleida, hi ha hagut moments que m’ha resultat difícil d’entendre, però és una realitat. Hem de fer feina per explicar a la ciutadania quins són els pressupòsits dels partits sobiranistes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.