Per què no m’hi hauria de poder asseure?

Asseure’m-hi, segur que sí, que ho faré. El dia 17 ens hi asseurem i constituirem la mesa. És cert que el moment és excepcional però, de fet, aquest és un dels motius pels quals m’implico en tot això. Si aquestes haguessin estat unes eleccions convencionals, jo hauria seguit amb la meva carrera de recerca a la universitat.

Aquesta pregunta jo no la puc contestar perquè no tinc tota la informació de com avancen les negociacions. Ara bé, aquest escenari de noves eleccions em sembla bastant improbable. Esquerra, Junts per Catalunya i la CUP tenim clar quin és el mandat democràtic. La ciutadania ens ha donat més vots que mai i tenim la responsabilitat de saber donar una resposta a qui ens ha fet confiança. Anar a unes noves eleccions no és desitjable perquè no ens treu de l’atzucac. Ara bé, també deixo clar que jo no soc ningú per descartar cap opció.

Jo fa poc temps que estic en política però no crec que el plantejament a fer-nos sigui que Esquerra n’ha sortit perdedora. ERC ha tret els millors resultats de la història i, en qualsevol cas, no es tractava que ERC guanyés Junts per Catalunya. Si el plantejament hagués estat aquest, les campanyes haurien estat molt diferents. Aquí el rival a batre era Ciutadans, i del que es tractava era que, conjuntament, les forces independentistes tinguéssim més vots que ningú. Vam fer llistes separades, i això ha permès que s’hagi acostat a Esquerra un nou perfil de votant, proper als comuns, que mai se’ns hauria acostat si haguéssim fet una llista unitària. El votant independentista s’ha mantingut i se n’ha guanyat de nou que no teníem. El que sí que lamento és que la Mireia Boya no hagi entrat.

Sí, i tant. Per descomptat. Del que es tracta és de restituir el govern legítim, ho hem dit des del primer dia.

L’1 d’octubre hi va haver un canvi de mentalitat. Nosaltres ho vam copsar en el dia a dia de la campanya. Vam veure, per exemple, com gent que havia sigut votant socialista de tota la vida se’ns acostava per expressar-nos la seva decepció pel fet que partits suposadament d’esquerres permeten que hi hagi presos polítics i deixen mà lliure a la policia per aplicar repressió. Els Jordis, l’Oriol i en Quim Forn a la presó deixen palès que s’està fent un mal ús de la justícia. Per què no els deixen sortir? Quin risc hi ha? No vull caure en tòpics, però aquest Nadal hem vist com passen les festes l’Urdangarin o el Bárcenas i, en canvi, ells allí dins tancats. Vam estar a Estremera el 19 de desembre i vam veure allà manifestant-se un dels condemnats per l’atac a Blanquerna. Jutjat, condemnat i està en llibertat!

Es fa difícil dir-ho. Quan sapiguem si tenim president i puguem començar a treballar, tindrem més idea de com poden anar les coses. Ara com ara el que jo pugui pensar és el mateix que pot pensar qualsevol. Si serà una legislatura moguda o no, el temps ho dirà. Des de fora, el que he vist és que al Parlament hi ha gent que està més preocupada de l’aspecte mediàtic que de fer feina. Hi ha qui vol convertir-ho en un circ. Per descomptat que prendrem decisions que a una part del Parlament no li agradaran, però vull confiar que podrem treballar en molts aspectes i continuar amb la feina feta en els dos anys de govern i tirar endavant els temes que ara estan paralitzats.

És diferent assumir la responsabilitat ara que fer-ho en d’altres moments, però no ens podem acovardir. La meva iaia em va dir que no em volia venir a visitar a la presó, però jo li vaig dir que s’ha de preocupar si em veu tancada per haver posat la mà a la butxaca dels catalans, no per haver defensat una idea.