Política

CARLES CASTILLO

DIPUTAT ELECTE DEL PSC PER TARRAGONA

“El PSC ha de fer un gir a l’esquerra; ara li falta l’esperit combatiu”

L’advocat tarragoní repeteix com a diputat, tot i que el 21-D no va encapçalar la candidatura del PSC, com en les anteriors, sinó com a número 2. Diu que està a “l’ala esquerranosa” del partit

Com veu l’escenari polític que queda després de les eleccions del 21-D?
Molt complicat de gestionar. Tinc esperances que des de la política aconseguim donar solucions, però l’escenari ha quedat molt fragmentat. Aquestes eleccions han reforçat les posicions més extremes; de partits que es votaven gairebé com a resposta, en contra de. La gent ha votat la resposta a l’independentisme, i això és un error.
L’ascens de Ciutadans l’atribueix a aquesta voluntat de “votar en contra de”?
Sí. S’ha votat en contra de l’independentisme, pensant que era una solució, però al final la solució serà un govern transversal. Si seguim amb la política de blocs, l’únic que farem serà consolidar-los de cara al futur.
Amb aquest resultat electoral, quin govern s’hauria de bastir?
Qui en té la responsabilitat és qui ha guanyat les eleccions o qui pot formar una majoria. Crec que anirem a un govern independentista, però espero que es fugi de l’unilateralisme. Estem en una etapa nova i no podem repetir l’anterior.
Qui creu que serà el president de la Generalitat?
Pinta que l’independentisme vol jugar que ho sigui [Carles] Puigdemont, i jo penso que és un error molt gran. Que ho sigui el president fugat a Brussel·les –per les causes que siguin, ja no hi entro, en això–, i tenint en compte que qui ha guanyat és Cs, seria un error molt gran, perquè cristal·litzaria més aquest enfrontament. Si ha de ser independentista, seria millor que ho fos Oriol Junqueras, que s’ho mereix més perquè almenys ha donat la cara.
Junqueras és a la presó.
Sí, lamentablement. Sense cap dubte no s’hauria de fer servir la presó provisional abans de la sentència per posar a la presó algú per temes polítics.
El PSC tampoc no ha sumat prou vots per reeixir. A què es deu aquest poc suport?
D’una banda, nosaltres érem el tercer que intenta separar dos que es barallen; i per aquesta posició conciliadora hem rebut per les dues bandes. I, d’altra banda, el tema judicial hi va influir negativament. Segurament una part del catalanisme inclusiu hauria pogut votar el PSC, però els temes judicials han enrocat les posicions més dures.
Estava d’acord que el PSC inclogués a la seva candidatura membres d’Unió i de Societat Civil Catalana?
En un principi no, però després ho vaig entendre com una jugada intel·ligent de Miquel Iceta de sumar diferents sensibilitats del catalanisme no independentista. Els números diuen que hem sumat algun vot, almenys a Barcelona.
Quin paper ha de jugar ara el PSC al Parlament?
Desgraciadament, pel resultat electoral, hem de seguir jugant el mateix paper, que ha de ser conciliar les dues posicions i parlar de millor finançament i de més autogovern en el marc d’una Espanya federal. Cal fer molta pedagogia, i que aquesta Espanya rància accepti que la supervivència d’Espanya com l’entenem ara depèn de la integració de la diferència i de la gestió de les complexitats.
Fins ara no s’ha trobat cap punt de conciliació ni de diàleg.
Crec que ara s’estan movent coses i que hi ha possibilitats que es produeixi un canvi futur en el govern d’Espanya. Veig moviments, fins i tot en el sector econòmic, que sembla que estan deixant caure el Partit Popular. I això obre una oportunitat. Espanya serà federal o no serà.
El PSC farà un canvi d’estratègia per recuperar més suports?
El canvi d’estratègia que proposaria seria anar cap a l’esquerra de manera clara. En les primàries del Pedro Sánchez ens van indicar molt clarament el camí, però sembla que el partit es resisteixi a agafar-lo. La solució per al PSC és a l’esquerra, en els nostres orígens. No voldria parlar de dues ànimes dins el PSC! Hi ha una ala més esquerranosa, de la qual jo formo part. Trobo a faltar l’esperit combatiu i autocrític en el PSC. Cal un gir clar a l’esquerra.
Li va doldre anar de número 2 de la llista i no poder encapçalar-la?
Sí, sobretot en el primer moment. La província em va donar suport de forma unànime, però a Barcelona volien una cap de llista dona. Jo defenso tot el tema del feminisme, el problema és que no se’m digués. Si m’ho haguessin dit abans hauria fet un pas al costat i hauria deixat pas a la Rosa (Maria Ibarra). Però no es va fer així. Les decisions a última hora i en un despatx no són desitjables en un partit que va inventar les primàries.
Aspira a l’alcaldia de Tarragona?
Ara mateix no és damunt la taula, però tampoc no negaré que a qualsevol tarragoní o tarragonina li encantaria poder ser alcalde de la seva ciutat. Qui digui que no, menteix.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.