Sí, crec que seria irreal que la gent no estigués, en general, preocupada perquè la situació continua sent complexa, no només perquè continuem sota els efectes del 155, sinó perquè no apunten gestos per part de l’Estat de canvis de voluntat de negociació i, per tant, el que havia de ser la solució, que seria una negociació política, que és com es resolen els conflictes polítics, no crec que puguem avui dir que hi estiguem molt més a prop, tot i que això no vol dir que no haguem de continuar insistint. Però també perquè ens continua quedant un país bloquejat amb dos blocs que no tenen la força suficient per imposar-se l’un sobre l’altre però que continuen fent un discurs de no empatia, i així no en sortirem. La preocupació no té sentit si no es pot traslladar a una proposta de solució. I em ratifico en les que plantejàvem durant la campanya; cal superar aquesta lògica de blocs, que l’única manera que hi hagi solucions per a Catalunya és a partir d’acords d’àmplies majories, de recosir-nos com a país i de promoure diàleg i negociació política.

Hi ha una variació. Ha pujat la dreta, les dues forces que apostaven per la política de blocs i a més les dues de dretes, Junts per Catalunya i Ciutadans. No crec que això sigui bo, no només pel bloqueig de país, sinó que l’altre gran tema de preocupació és que mentrestant s’està perdent el temps a posar solucions en tot el que afecta més la gent, que són les polítiques socials; ara mateix tenim més majoria de dretes i, per tant, d’aquells que no precisament les tenen com a prioritat.

Tot és multicausal. Han estat unes eleccions clarament polaritzades. S’ha complert més del que hauríem volgut el fet que la gent ha votat en contra; en contra del 155 o dels empresonaments dels membres del govern o dels Jordis, en contra dels que defensàvem això, o d’aquells que els havien fet sentir de segona categoria a Catalunya o que estaven atacant les seves pròpies identitats. L’ambient emocional del país segurament no estava per a una proposta més racional que plantejàvem nosaltres. Com que Catalunya en Comú vam néixer a l’abril de 2017, estem encara creant-nos com a organització, amb una coalició a les portes de les eleccions amb Podem, amb una situació de xoc tots plegats en el país pel que ha passat en els darrers mesos especialment des de l’estiu, i amb molt poc temps per explicar una proposta que requereix més explicació i pedagogia que la simplificada que feien d’altres. No ens n’amaguem, ha estat un mal resultat, ens ha posat a l’oposició i no tenim la clau.

Ens toca ser l’oposició que intenti jugar el paper de desbloqueig quan sigui possible, el de posar sentit comú per avançar i, sobretot, l’oposició que posi sempre a davant l’agenda social.

Han estat dues legislatures molt frustrants perquè tenies la sensació que els temps de la política, de l’administració, són lents i, per tant, que hi hagi fruits d’allò que estàs intentant treballar requereix un temps més llarg, però sobretot perquè s’aprovaven coses i s’aconseguien majories perquè es produïssin mandats des del Parlament al govern per fer certes coses, que després el govern no complia.

Molts. Tenim un aire que cada vegada podem respirar menys i ens afecta la salut, un greu problema de sostenibilitat, una població que s’envelleix però que no té les condicions generades perquè neixin més infants, el repte de l’educació al segle XXI. No s’estan donant respostes als grans reptes de la societat actual i això s’ha de plantejar al Parlament, deixar de mirar només avui i demà i pensar també en demà passat. I, evidentment, el gran repte és el de recuperar l’autogovern per anar a més. A més, hi ha elements democràtics que s’haurien de poder resoldre perquè és una injustícia que estiguin a la presó encara quatre persones que no haurien de ser-hi.

No tenim la majoria parlamentària ni la clau en aquest sentit i, per tant, això depèn dels que tenen les majories. Hem estat clars a la campanya i hem dit que no farem de cap de les maneres president de la Generalitat ningú de dretes, per tant, ni Puigdemont ni Arrimadas. Més enllà d’això, estaria bé que tots plegats tinguéssim una mica de sentit comú. No es pot presidir la Generalitat de Catalunya des de fora.