Des de l’associació nosaltres tenim clar que potenciem les rebaixes de tota la vida i que ens interessaria poder continuar fent-les, un sistema consolidat, establert i que entre tots ens l’hem deixat o ens l’estem deixant perdre. Nosaltres apostem i ens sentim molt còmodes amb aquesta llei del comerç de Catalunya, malgrat totes les traves i que està recorreguda al Tribunal Constitucional espanyol. La filosofia de les rebaixes penso que és bona per als consumidors i per als comerciants, perquè hi ha unes normes clares, unes dates concretes... El que passa és que hem estat canibalitzats de dues maneres: pel Black Friday i per la filosofia comercial espanyola, que no és la nostra.

Sí, sí. Per molt que reneguem que són modes americanes, ens hi hem ficat fins al coll. A més a més, el curiós és que s’ha implantat a una velocitat vertiginosa, perquè ara ho tenim molt assumit però de quant temps estem parlant, de fa tres o quatre anys? I si els teus companys fan Black Friday tu no pots deixar de fer-ne.

Una mica menys per culpa nostra i de les circumstàncies que et comentava. Amb el Black Friday ens trobem, per exemple, que hi ha molta gent que durant quinze dies abans ja no compra esperant el Black Friday i, quan ha passat, tarda quinze dies més a comprar perquè s’ha gastat el pressupost, i aquí tenim un problema.

Les rebaixes no són per treure’s saldos, sinó que es van concebre inicialment per poder vendre estoc restant si la previsió de vendes no es complia.

Sí, però això ja és una mutació del tema. També hi ha grans superfícies que compren uns productes específics per a rebaixes amb uns criteris de qualitat i uns estàndards d’acabats diferents, però això són coses diferents. La filosofia de les rebaixes és: prefereixo vendre uns abrics inclús per sota de preu de cost perquè al magatzem no em reporten res.

És el que deia del Black Friday, és el peix que es mossega la cua. Si el del costat fa promocions abans d’hora i tu no, et cauen les vendes. I si fas promocions com el del costat estàs desvirtuant el concepte rebaixes. És complicat harmonitzar aquest sistema, en què un està amb la llei espanyola i l’altre es manté fidel a la catalana i a les tradicions.

És molt agosarat dir-ho, perquè la distribució comercial ha mutat. Sí que hi ha alegria però per recuperar els increments de venda ens hauríem de traslladar al sistema de vendes que hi havia abans de la crisi. Encara que hàgim recuperat el nivell d’activitat, si abans en total es venia 100, el comerç de proximitat representava 45; la gran distribució, 40, i la resta, el comerç electrònic. Ara el percentatge ha canviat i les vendes es van centrifugant cap a la gran distribució i darrerament cap al comerç electrònic. Valorem positivament increments del 5% però partim d’una base no gaire sòlida, la postcrisi, i la recuperació és lenta.

El concepte no és lluitar contra això. Són dues línies diferents. Nosaltres oferim un producte de proximitat, diferenciat, un tracte professional, proper, aconsellem el client perquè el coneixem i això el comerç electrònic no ho té. Pot ser que trobi una referència a Finlàndia més bé de preu, però ens interessa això? Quin valor afegit ens dona? L’economia es retroalimenta. Els nostres fills treballen en una empresa d’envasat aquí i resulta que nosaltres comprem més enllà perquè ho trobem un 3% més barat. Hem de pensar si és el que volem. La línia que defensem a Vic Comerç és oferir el que el client necessita i aconsellar-lo, perquè hi guanyem tots.

Hi ha gent que hi està totalment en contra, però si no t’adaptes al client malament rai. La imatge del comerciant inflexible i repatani no és certa. El sector comercial evoluciona a una velocitat brutal. Si amb 31 anys he après alguna cosa és que el que l’any passat funcionava no necessàriament funciona aquest any, i al revés.