Ja fa anys. Potser uns quinze.

No. La gent que estem en el món de la mediació hem arribat a la conclusió que el sistema actual no funciona. Quan es produeix la mediació funciona molt bé, però se’n fan molt poques. L’administració formalment hi aposta, però a l’hora de la veritat no es fomenta prou.

A la demarcació de Girona, del 2001 al 2017 s’han fet 1.994 mediacions. La tendència és a l’alça, però molt a poc a poc. Pròpiament, el Col·legi d’Advocats de Girona del 2014 al 2017 ha fet 529 derivacions o sol·licituds de mediació.

No. El col·legi té un servei que es diu SOM (Servei d’Orientació a la Mediació), com el col·legi de psicòlegs té el SIM (Servei d’Informació a la Mediació). Quan algú ve als serveis mantenim una entrevista amb la persona interessada en què se li explica què és la mediació i si el que vol és susceptible de tenir mediació o no. I si vol tirar-ho endavant ho derivem al Centre de Mediació del Dret Privat de Catalunya.

Ells nomenen un mediador de la borsa de mediadors (que pot ser un arquitecte, un psicòleg, un infermer, un advocat...). Llavors es fa la gestió de si l’altra part vol participar en la mediació i, si diu que sí, s’inicia el procediment.

Has de fer un curs. Jo en vaig fer un de 270 hores. Però cada dos anys has d’acreditar haver fet quaranta hores de formació. Els mediadors són gent molt ben formada. El fet que la formació sigui tan intensa i que alhora els arribin [als mediadors] poques mediacions genera desànim. És un dels problemes.

Voltant al SOM n’hi ha una vintena. Però això no vol dir que no hi hagi més advocats que siguin mediadors, perquè no és obligatori ser al SOM.

El que el fa més susceptible de mediació és quan les relacions humanes hi tenen un paper important. Que hi juguin no només interessos econòmics, sinó també personals i íntims. Interessos vivencials, sentiments, que hi hagi terceres persones pel mig com ara els fills...

Conflictes veïnals, conflictes en relacions i trencaments de parella..., i també entre consumidors i empreses o administració. Però aquestes estan molt en mans de l’administració.

Normalment les mediacions duren cinc, sis o set sessions com a màxim. Si s’arriba a un acord, s’escriu i se signa. En els casos de família, llavors les parts han de portar-ho als advocats, que redacten un conveni i llavors es porta al jutjat per ser aprovat.

Si s’arriba a compromisos, és un acord entre les parts. I si no es compleixen, la part afectada sempre podrà anar al jutjat, mostrar el compromís i demostrar que l’altra part ja reconeixia que causava un problema, que s’havia arribat a uns compromisos. Llavors és el jutge que pot dictar una resolució.

D’un 80%. La mediació en conflictes funciona, però es fa servir poc.

Abans del 2015, el Dia de la Mediació cadascú feia els seus actes. Però el 2016 vam ser pioners a fer una jornada conjunta el Col·legi d’Advocats i la Cambra de Comerç. El 2017 s’hi van afegir els col·legis de psicologia i treball social. I aquest any hi sumem la Universitat de Girona. El que busquem és donar a conèixer la mediació. Se celebrarà a la seu del Col·legi d’Advocats. Al matí hi ha ponències i a la tarda, tallers. L’any passat vam tenir més de 60 inscrits, d’un ampli ventall d’àmbits professionals.

El sistema gira molt al voltant del Centre de Mediació. Per tant, estem tots molt lligats al centre, que depèn de la Generalitat. I hem vist que amb aquest sistema la cosa no acaba de funcionar i volem veure nosaltres sols, al marge de l’administració, per què. No dic que l’administració faci nosa, però hem entès que faríem un diagnòstic molt més lliure si ho fem nosaltres sols. Això no treu que, quan arribem a les conclusions i vegem què hem de fer, l’administració hi tingui molt a dir.