Política

JOAN LLINARES

DIRECTOR DE L’OFICINA ANTIFRAU DE VALÈNCIA

“Si el Palau no reclama res a Convergència, és còmplice”

“Els magistrats haurien pogut posar en dubte la feina que vam fer aleshores, però la sentència condemnatòria és claríssima, molt descriptiva i molt treballada”

“Mariona Carulla s’ha alineat amb David Madí i amb la tesi que CDC no es toca”

“Hem completat un trencaclosques, però el cas Palau en deixa un altre encara pendent d’acabar”

De la corrupció al frau
Joan Llinares ben segur que hauria volgut quedar per sempre en l’anonimat que li concedia el càrrec de gestor del MNAC, que va ocupar fins que el 2009 va ser designat per les administracions per posar ordre al Palau de la Música. Des d’aleshores, és conegut per haver destapat el cas de corrupció de CDC, i ara treballa a la seva València natal dirigint l’Agència de Prevenció i Lluita contra el Frau

La sentència de l’espoli del Palau de la Música hauria estat una altra si Joan Llinares no s’hagués preguntat al seu dia per què els armaris de les secretàries de Fèlix Millet i Jordi Montull eren plens de carpetes amb documents que contenien informació sobre obra pública i anotacions de dades econòmiques.

Recorda quin va ser el primer paper que va descobrir?
Estàvem posant ordre a les prestatgeries d’Elisabet Barberà, la secretària personal de Fèlix Millet. Revisàvem tots els papers i em van mostrar una carpeta amb els pressupostos globals de les obres de la Ciutat de la Justícia i de la línia 9 del metro, amb unes operacions de percentatges. La meva sorpresa va ser trobar documents sobre obra pública al Palau i aquells percentatges que en un primer moment jo no vaig relacionar amb pagaments de comissions. Aleshores vaig preguntar si els Mossos havien vist aquests papers el dia de l’escorcoll i em van dir que sí, i aquesta va ser la segona sorpresa.
En quin moment comença a tenir clar que darrere de Millet hi ha una derivada política?
A principis de l’estiu del 2010, l’única cosa que jo tenia vinculada al finançament de Convergència eren els convenis amb la Fundació CatDem, que havien suposat 660.000 euros. Eren convenis que no eren clars i ja s’havia plantejat una negociació per fer efectiu el retorn dels diners. En aquell moment, jo tenia damunt la taula, però sense poder-ho vincular a CDC, unes factures d’empreses de mailing que els treballadors deien que mai havien prestat servei al Palau. I vaig lligar caps quan vaig analitzar els papers que s’havien imprès de l’ordinador de la secretària de Montull, amb la famosa columna amb el nom “Daniel”. Allà apareixia una columna de Ferrovial amb els diners que va donar durant deu anys, i a la columna “Daniel” hi havia descrites unes xifres que coincidien any per any amb els convenis de la Fundació CatDem. Entre una columna i l’altra, hi figuraven altres xifres. Durant setmanes hi havíem estat donant voltes per esbrinar d’on sortien, i un dia, després d’un concert, de sobte vaig recordar que aquelles xifres em sonaven d’haver-les vist en algun lloc, i em van venir al cap les factures del mailing. Vam repassar les factures sense justificació i eren coincidents fins a l’últim cèntim. És a dir, la columna “Daniel” tenia assignats els diners de Ferrovial per a la CatDem i altres xifres que no indicaven res més i que eren les factures d’aquestes empreses.
L’últim paper que ha generat el cas és la sentència. Esperava aquesta resolució?
Jo l’esperava, però no n’estava segur, perquè tot el judici oral ha girat a l’entorn de qüestionar si era creïble o no la documentació que havíem aportat. Els magistrats haurien pogut posar en dubte la feina que vam fer, però la sentència és claríssima, condemnatòria, molt descriptiva i molt treballada.
Tot i la contundència de la sentència, el Palau continua sense reclamar a Convergència.
Segueixen sense plantejar les responsabilitats que suposa no haver reclamat a CDC el retorn dels diners i acceptant el decomís, quan tots sabem que el decomís suposa perdre aquests diners, perquè se’n van a l’Estat. Impedir que això es fes en el seu temps processal ja va provocar un guirigall en el patronat, i jo vaig haver de sentir per boca del senyor David Madí, mà dreta d’Artur Mas, que jo havia anat a polititzar el Palau. I aleshores vaig dir que, en aquest cas, o s’és víctima o s’és còmplice.
El Palau és víctima o còmplice?
El Palau, mentre no reclami els diners ni faci absolutament res per exigir responsabilitats a Convergència, siguin del tipus que siguin, encara reuneix aquestes característiques de complicitat amb el que ha estat el cobrament de comissions a través del Palau.
I quin paper ha tingut en tot plegat Mariona Carulla?
Durant la primera etapa, vam estar en plena sintonia, i fins i tot, quan vam arribar a la conclusió que hi havia finançament de Convergència, va dir: “Quins pocavergonyes!” Però quan vaig tornar al Palau, en representació de l’Ajuntament de Barcelona, me la vaig trobar completament alineada amb David Madí i amb la tesi que CDC no es toca.
Daniel Osàcar és el més innocent de tots els culpables?
Podria ser, però això no l’allibera de culpa, perquè ell apareix en les agendes i anava sovint a veure Montull. A Osàcar li van fer creure que no hi hauria condemna, que ell no s’havia de preocupar per res.
Com veu la reacció de CDC, que encara avui nega els fets?
Jo he estat un admirador de Convergència i durant una època vaig considerar que era el partit que representava els valors europeus a l’Estat espanyol de manera més clara. Jo soc el primer a qui va doldre molt el que vaig veure, i la meva decepció va ser absoluta quan em vaig començar a trobar amb aquest tema, i això que tots havíem escoltat la famosa imprecació de Maragall sobre el 3%.

Els jutges no han pogut determinar el destí de sis milions d’euros. On poden ser?

La bona relació de Millet amb la dreta governant a Espanya sempre m’ha deixat una mala sensació per no haver trobat més papers. El més greu és que els bancs no van voler explicar el destí dels diners que es retiraven en efectiu. Hem completat un trencaclosques, però el cas Palau en deixa un altre encara pendent d’acabar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.