Societat
Acciona seguirà a ATLL fins que no li abonin la indemnització
L’empresa no demanarà compensació fins que no es resolgui el seu recurs
El govern diu que estudiarà la proposició del Parlament per recuperar la gestió directa
Acciona continuarà prestant el servei a l’empresa pública Aigües Ter-Llobregat (ATLL) fins que no li abonin la indemnització “i se signi l’acta de retorn dels béns i drets del servei públic”, segons un escrit remès ahir per la companyia a la Comisión Nacional del Mercado de Valores (CNMV). Una quantitat encara per determinar, però que podria arribar a 400 milions d’euros, tenint en compte que Acciona va pagar 298 euros quan va signar el contracte de gestió d’ATLL més 65,4 milions d’euros en concepte de cànons per concessió i que podria demanar compensació per danys i perjudicis.
Amb tot, la companyia va assegurar ahir que esperarà que es resolgui el seu recurs davant el Tribunal Suprem sobre la gestió de l’empresa ATLL per decidir “les accions legals i judicials que corresponguin”. Dimecres, el Tribunal Suprem va desestimar els recursos de la Generalitat i d’Agbar i va declarar nul el procediment d’adjudicació de la gestió d’ATLL a Acciona, però encara falta que es pronunciï en relació al recurs presentat per aquesta, que està “fonamentat en motius diferents als exposats en aquests recursos”, segons la nota d’Acciona a la CNMV.
De la seva banda, el departament de Territori i Sostenibilitat, per mitjà també d’una comunicació, ha assegurat que “accepta el contingut de la sentència tot i que entén que l’actuació de la Generalitat en l’adjudicació del contracte no va induir a confusió als licitadors”. Pel que fa a les conseqüències que ara se’n derivin per a les finances públiques i la gestió del servei, el govern va assegurar que “la comissió de seguiment creada per analitzar els escenaris derivats de la sentència analitzarà la sentència i proposarà l’itinerari per a la seva execució, tot tenint en compte, també, la disposició addicional tercera de la llei d’acompanyament dels pressupostos de 2017, la qual preveu que el govern ha de presentar al Parlament la voluntat de recuperar la gestió directa del servei d’abastament d’aigua en alta així com el calendari d’actuacions i mesures”.
LA XIFRA
LA DATA
Crítiques i veus a favor de la gestió pública de l’aigua
El cop de maça de dimecres del Suprem a la concessió que el govern de la Generalitat va adjudicar a Acciona per la gestió de l’empresa ATLL ha generat multitud de crítiques i reaccions, sobretot entre els partits polítics de dretes a l’oposició, que s’han alineat a l’hora de fer crítiques de l’estil “nosaltres ja ho vam dir”. En aquesta línia s’expressava Inés Arrimades al seu compte de Twitter (“C’s ja ho vam denunciar: el cas ATLL, un altre enorme nyap de gestió d’un govern de la Generalitat, a banda d’una altra de les greus irresponsabilitats del senyor Artur Mas que pagarem tots els catalans de la nostra butxaca” [en castellà en l’original]) i el president del PP, Xavier García Albiol, va assegurar ahir que demanarà la compareixença d’Artur Mas al Parlament perquè doni explicacions.
Més enllà de les crítiques, la resta de partits i algunes entitats, entre les quals Aigua és Vida i la Confavc, es van mostrar ahir a favor de recuperar la gestió pública de l’aigua, tal com es va acordar en la disposició addicional sisena en la llei 5/2017 del 28 de març de mesures fiscals i que ja establia que “el govern, en el cas que el TS confirmi la sentència dictada pel TSJC que declara la nul·litat de l’adjudicació del contracte de serveis d’abastament d’aigua en alta Ter-Llobregat, ha de presentar al Parlament la voluntat de recuperar-ne la gestió directa” i de presentar “les iniciatives legislatives pertinents perquè es defineixi com un bé comú i com un servei que atén un dret humà essencial per a la vida i que no pot ésser objecte d’afany de lucre”. De fet, aquest seria un dels punts que la CUP negociaria amb ERC i el PDeCAT per a la formació del nou govern.
Ahir es va presentar al Parlament el Pacte per a la recuperació d’ATLL amb Aigua és Vida, la Confavc, la CUP i Catalunya en Comú Podem, pacte al que també s’hauria adherit el PSC.