Economia

RAFEL ESPAÑOL

PAGÈS DE EL MORELL I RESPONSABLE DEL SECTOR DE LA FRUITA SECA AL SINDICAT UNIÓ DE PAGESOS

“El consumidor troba car menjar avellana i el pagès no cobreix costos”

L’avellana té futur però es queda sense present. Els productors pateixen per la caiguda de preus i la pèrdua d’ajudes. Mobilitzacions a la vista? “Com ho fem, si cada cop som menys?”

Els productors de fruita seca denuncien la inesperada, i unilateral, decisió del Ministeri d’Agricultura d’eliminar les ajudes estatals per a les explotacions que es dediquen a aquest tipus de conreu. Una pedra més dins la motxilla d’un sector que sembla que torna a estar de pega després d’unes campanyes en què havia pogut agafar oxigen. Què ha passat amb aquestes ajudes?
Ho estem intentant aclarir. Ens deuen les ajudes estatals dels anys 2016 i 2017, i enguany sembla que aquestes partides ja no figuraran ni tan sols dins els pressupostos.
Quants diners suposa?
Ens deuen 700.0000 euros, perquè són 350.000 euros per campanya. Equival a 8 euros per hectàrea. Aquestes ajudes havien arribat a ser de 120 euros per hectàrea: 60 euros els abonava la comunitat autònoma i els altres 60 els pagava Madrid, però ens ho van anar retallant fins que hem arribat a la situació actual. Ara resulta que ens la retiren i que ho fan sense consultar-nos res. En el moment més dur de la crisi econòmica, la Generalitat va decidir que ens retirava la seva part d’ajuda perquè no hi havia ni un duro per pagar. El 2015 el ministeri ens va reunir als sindicats per reclamar-nos que hi renunciéssim, però si Europa permet aquests fons, com se suposa que hi hem de renunciar?
Sense cobrar les ajudes, la viabilitat d’algunes explotacions queda compromesa?
La fruita seca té futur perquè és bona per a la salut, però el pagès s’hi ha de guanyar la vida. Hem demanat que ens aclareixin si es pagaran o no els anys endarrerits i si pensen tornar a pagar aquestes ajudes d’ara en endavant. No és senzill treure’n l’aigua clara perquè aquí no tenim govern, la consellera no hi és, i les gestions per demanar explicacions a Madrid són complicades. Feia uns anys que havíem estat de sort, amb l’avellana prou bé de preu, però ara va per sota del cost de producció. Precisament, havíem començat diligències per reclamar que s’incrementés l’ajuda de l’Estat, tant de l’avellana com de la garrofa. I ens trobem que, just quan estem mirant que l’ajuda econòmica pugui anar a l’alça, ens la retiren.
La Unió de Pagesos relaciona la davallada del preu de l’avellana amb una millor collita de l’avellana turca. Turquia sempre talla el bacallà?
El preu de l’avellana cau si a Turquia tenen una bona collita. És fàcil: si Turquia té producció, el mercat té avellana.
És impossible competir amb un país que representa el 75% de la producció d’avellana al món?
Turquia és líder en el mercat de l’avellana, però no sap fer les coses ben fetes, i als que anem al darrere ens toca el rebre. Turquia especula amb els preus i fa entrar el mercat en una gran inestabilitat. Ha provocat el malestar de la gran indústria compradora d’avellanes. Els Estats Units són el primer productor mundial d’ametlla i sí que ven bé el producte i obre mercat, fa les coses bé i tothom en surt beneficiat. Si el que va a davant no sap cap a on ha d’anar, malament. El mercat de l’avellana només s’ha aguantat bé a Itàlia, perquè la multinacional Ferrero és italiana i cuida una mica més els seus productors. Els italians poden vendre 40 o 50 cèntims més car que nosaltres, que estem anant per sota dels costos de producció.
Venen a pèrdues?
El preu de cost per fer un quilo d’avellana amb closca està entre 1,9 euros i 2 euros. Avui el mercat te’l paga a 1,80. Tenim entre 10 i 15 cèntims de pèrdua per cada quilo d’avellana amb closca.
Doncs, com a consumidor compulsiu d’avellanes, li haig de dir que aquesta punxada de preus al públic no li arriba.
La bosseta d’avellanes de la botiga o el supermercat és un percentatge mínim de les vendes. El gran comprador és la indústria pastissera, les empreses que treballen amb xocolates, torrons, bombons, rebosteria i tot això. El lineal de supermercat és només un pessic. En aquest sentit, si compres l’avellana pelada i torrada, es paga. En les estanteries d’una cadena comercial l’avellana de Reus torrada es ven a 21 euros el quilo i hi ha determinats llocs que la venen fins i tot a 32 euros el quilo. El consumidor dirà que no es poden menjar avellanes perquè són molt cares. Hi ha una diferència massa abismal: el consumidor troba car menjar avellana i el pagès no cobreix costos.
Aquesta queixa és recurrent.
La problemàtica la tenim aquí, no pas a fora. A Itàlia mantenen 100.000 hectàrees, als Estats Units estaven produint 20.000 tones i han passat a 50.000. A França produïen 4.000 tones i ara estan en 10.000. Xile planta i a la Xina i a Austràlia també ho proven. A Catalunya, que érem els primers productors europeus, teníem 33.000 hectàrees als anys noranta i ens hem quedat amb 10.000.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a