Salut

CAROLINA PALLÁS

OFTALMÒLOGA I ESPECIALISTA EN EL GLAUCOMA

“La meitat de les persones que tenen glaucoma no ho saben”

ILO Oftalmologia ha fet un pla de detecció precoç del glaucoma, una neuropatia ocular que minva la visió sense que la persona se n’adoni i que és la primera causa de les caigudes.

El passat dia 12 va ser el Dia Mundial del Glaucoma i a l’Institut Lleidatà d’Oftalmologia (ILO) fan una campanya de detecció precoç?
Perquè la detecció precoç és bàsica per diagnosticar la patologia i evitar danys irreversibles. I la veritat és que estem molt satisfets amb la crida que hem fet per fer revisions gratuïtes durant una setmana i hem generat una certa llista d’espera. Ara ja estem estudiant si ampliem la campanya uns dies més o hi dediquem un dia a la setmana, per exemple.
Anem a pams. Què és un glaucoma?
És una neuropatia òptica, que afecta el nervi òptic i que se situa darrere de l’ull. És una malaltia crònica, progressiva i que pot acabar provocant la ceguera si no s’atura. Pot ser irreversible.
Aleshores pot ser greu?
Sí, i requereix un tractament individualitzat. Cada cas s’ha d’estudiar bé, perquè hi ha glaucomes primaris o secundaris, d’angle obert o tancat, i a més amb particularitats. És una malaltia que també s’anomena lladre de ceguera silenciós.
Et roba la visió sense que te n’adonis?
Vas perdent al camp visual lateral, dels angles perifèrics, i no te n’adones fins que és massa tard i arriba al centre de la visió. És tard perquè tot el que s’ha perdut ja no es recupera.
El glaucoma no té cura?
No té cura. Es pot frenar, però ja no es pot tornar a l’estadi inicial. Ho podem aturar i hi ha tractament per mantenir el camp visual, però no tornar enrere. És diferent del que passa amb unes cataractes, per exemple, ja que aquestes si un no pot operar-se immediatament ho pot ajornar setmanes o mesos i després recupera la visió. Amb un glaucoma això no passa.
Tampoc hi ha símptomes?
No tens senyals com que els ulls es posin vermells, amb picor, que et plorin o et facin mal. Hi ha una pèrdua progressiva de visió, i no te n’adones.
I les proves que fan, com són?
La campanya de detecció precoç comença per fer una història clínica amb tots els antecedents possibles. Sobretot de familiars de primer ordre, perquè el risc de patir un glaucoma es multiplica per cinc si hi ha antecedents directes d’aquesta patologia, de pressió ocular o similars. També cal saber si es prenen medicaments, perquè n’hi ha alguns que predisposen, com és el cas dels corticoides. Aquests fàrmacs són bons i necessaris, però sempre per prescripció mèdica, perquè sense control poden fer pujar la pressió ocular. Després de la història clínica fem una prova d’agudesa visual i una del fons de l’ull, per veure el nervi, i també analitzem la pressió ocular.
Sembla que la pressió ocular és molt important.
Una pressió alta no vol dir necessàriament que es tingui glaucoma, però n’és un indicador. També hi ha altres factors que hi predisposen, com una miopia superior a les 6 diòptries o una hipermetropia superior a 3. També es donen casos de traumatismes que provoquen un progressiu augment de la pressió ocular i, al final, al cap de molts anys, desemboquen en un glaucoma sense que la persona se n’hagi adonat. Per això és tan important la història clínica i les revisions preventives.
Quin és el tractament?
El principal tractament és rebaixar aquesta pressió ocular. Actualment s’investiga molt en altres factors per neuroprotegir o neuroregenerar, és a dir, accions per protegir o regenerar neurones afectades. És una línia de recerca molt interessant, igual que millores en gotes, làsers o cirurgies. La finalitat és buscar cures, tractaments i millorar la qualitat de vida.
És clar, amb menys visió tens més dificultats per a segons quines activitats quotidianes.
La primera causa de caigudes és el glaucoma. Els afectats per glaucoma està demostrar que multipliquen per quatre el risc de caigudes, perquè la visió queda retallada. Conduir un vehicle també és més complex segons el grau d’afectació.
Quina és la població de risc?
Tothom! Hi ha nadons amb glaucoma, joves, homes i dones de totes les edats. L’edat hi predisposa i altres factors que ja s’han esmentat, per això es recomana fer-se revisions oculars o específiques de glaucoma. A la vida es suggereix fer una revisió als 3 anys, quan es comença la vida escolar. Als 40, quan comencem a experimentar canvis, com la presbícia o vista cansada, i als 60 per degeneració. Jo recomano, sisplau, que a partir del 40 tothom es faci una revisió, que no fa cap mal i evita mals majors.
Hi ha molts afectats?
A l’Estat espanyol es calcula un milió de diagnosticats. Però el més greu és que de tots els que possiblement tenen un glaucoma, el 50% no ho saben, i això és moltíssim.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.