Nosaltres vam fer una mica de recerca sobre aquest tema i vam descobrir que l’únic precedent similar era una fira local que s’havia fet ja fa anys a Camarles. A les Terres de l’Ebre no tenim constància de cap altra iniciativa similar.

N’hi haurà una trentena, de sectors ben diversos. Hem volgut que els expositors puguin donar a conèixer els seus productes i serveis, des de Som Internet, una cooperativa que treballa per oferir serveis d’internet a l’abast de tothom, fins a La Segona Volta, una entitat sense ànim de lucre que és a Roquetes i que fa reciclatge d’estris usats per donar una segona vida al producte. Paral·lelament, també s’oferiran tallers i activitats pràctiques i tindrem una exposició de la Federació de Cooperatives de Catalunya.

Aquest any ja portem disset assessoraments.

Sí, ha estat un èxit. Això no vol dir que tots els casos en què fem assessorament acabin derivant en la creació d’una cooperativa, perquè, després de l’assessorament, cadascú ja decidirà si el model que més encaixa en aquell projecte és el d’una cooperativa o, en canvi, és millor una societat o simplement cal buscar una altra fórmula. Nosaltres el que fem amb el programa CoopCrea és un curs que dona formació grupal sobre diferents temes relacionats amb el cooperativisme i, llavors, també assessorem individualment cada projecte donant informació sobre com redactar un pla d’empresa o quines possibilitats hi ha per trobar finançament. Tot és gratuït. La formació grupal és un temari ja preparat, que inclou aspectes com ara la redacció d’estatuts de la cooperativa i temes de màrqueting i comunicació. Disposen d’una tutora durant tot el procediment fins que, si es dona el cas, es constitueix la cooperativa.

Són molt diverses, van des de l’ensenyament alternatiu fins a projectes vinculats al camp de l’enginyeria, les telecomunicacions, l’artesania o l’ecoturisme i la bioconstrucció. La fira també està pensada per a aquests casos de projectes que neixen, perquè vinguin i vegin productes que ja existeixen i puguin intercanviar informació sobre com s’ho han fet per arribar fins aquí.

Una cooperativa és un òrgan més transversal, no és tan jeràrquic. El poder de decisió recau en tots els socis i possibilita una manera de treballar més en xarxa. Un soci equival a un vot, amb independència de l’aportació econòmica que hagi fet cadascú. La capacitat de decisió no depèn del poder adquisitiu. Un altre motiu és que s’ha detectat que les empreses que menys tanquen són les cooperatives, perquè, quan van mal dades, hi ha més compromís a sumar esforços per tirar endavant. Per això la Generalitat ha tingut interès a impulsar el cooperativisme.

Jo crec que la crisi econòmica ha ajudat a replantejar-nos com volem gestionar les nostres empreses. No tothom ha fet aquest raonament, evidentment, però sí que ha quedat palès que l’economia social implica una gestió més democràtica i més participativa, més orientada a les necessitats de les persones i no només a l’objecte pur del negoci. La situació de crisi econòmica ha fet despertar altres opcions que ja existien però en les quals no hi pensàvem tant. Quan tot va bé, no et planteges si hi ha alguna alternativa.

La resposta és fàcil: parlarem de cooperatives i finances ètiques, és a dir, de saber què volem fer amb els nostres diners. I de diners n’usem tots. Amb els teus diners pots influenciar en el teu entorn. També escoltarem entitats que promouen el menjar ecològic i el consum conscient i responsable. I tothom menja, veritat? Tota persona que tingui interès en el que l’envolta ho trobarà interessant.