Societat

XAVIER AMAT

PSICÒLEG I CAP DE PSICOLOGIA DE L’ORUM CENTER DE LLEIDA

“L’addicció a les pantalles comença a ser un gran problema social”

L’ús intensiu de les noves tecnologies millora l’eficiència de determinats tractaments psicològics. Alhora, genera una onada creixent de trastorns, que ja es detecten a les consultes

La Facultat de Psicologia de la Universitat de Lleida és l’escenari demà d’una jornada, oberta al públic general i gratuïta, organitzada amb Orum Center en col·laboració amb el Departament d’Ensenyament. Es parlarà i es faran tallers sobre l’impacte dual de les noves tecnologies en la salut. En què consisteix l’e-teràpia?
Fonamentalment, és usar les tecnologies com la realitat virtual i la realitat augmentada a 360 graus per poder arribar millor als pacients. Per exemple, ens permet fer sessions usant les videoconferències en plataformes codificades per a la protecció de dades. Com ara la plataforma Cita.io de teràpia en línia, que presentem.
Com s’usa la realitat virtual per fer teràpia psicològica?
La utilitzem en la teràpia cognitivoconductual, que és un vessant de la psicologia que busca la millora de la persona a partir d’uns estímuls i d’un treball. Per exemple, s’usen en el tractament de fòbies. El pacient veu unes imatges, en les quals s’endinsa, i que són molt similars o similars a les de l’estímul real. Tractem per exemple la por de volar: el pacient veuria com s’introdueix a l’aeroport, embarca, etc. i acompanyat del terapeuta treballa el nivell d’ansietat o inquietud. Abans, els psicòlegs treballaven aquests casos a través de la fantasia.
I també és útil per tractar altres trastorns psicològics, com ara els dels patrons de personalitat?
En trastorns de personalitat sí que té limitacions, però alhora l’aplicació de les noves tecnologies permet fer teràpia en línia. I, per altra banda, els exercicis es fan mitjançant una aplicació. El pacient guanya molt en comoditat i el psicòleg pot interactuar i fer un seguiment més senzill, sovintejat i acurat. Per exemple, podem demanar-li que quan estigui en una situació ansiosa enviï una fotografia del que li ha passat al terapeuta a través de l’aplicació. En definitiva, en millora la comunicació i també el tractament.
L’altre costat de les noves tecnologies és l’aparició d’addiccions. Quines són les més freqüents que els arriben a la consulta?
La majoria de casos són d’adolescents i d’adults fins als 35 anys. En la jornada, volem abordar-ho amb la resta de psicòlegs perquè no existeixen encara gaires pautes: és una epidèmia silenciosa que comença a aparèixer. Els videojocs i els jocs d’atzar en línia són el gran cavall de batalla quant a addiccions.
Què fa que algú caigui en l’addicció als videojocs i a altres sols els agradi?
Ens ha d’alertar la síndrome d’abstinència: irritabilitat i agressivitat quan dius a la persona que aturi el joc. La síndrome d’abstinència, el que s’anomena mono en substàncies químiques, aquí també es manifesta. De vegades, ells mateixos se n’adonen, perquè s’aixequen a les set del matí i es passen hores i hores seguides jugant. Vam tenir un cas, molt extrem, d’un pacient que usava bolquers d’adults per no haver d’aturar el joc per anar al servei... La situació es banalitza, però és seriosa.
I en la canalla més petita?
A partir dels 4 i 5 anys, hem detectat nens que, si els treus el mòbil, s’irriten. O comencen a aparèixer conductes d’aïllament social: el nen agafa el mòbil i es pot passar hores mirant i seleccionant vídeos, amb sols 6 i 7 anys.
Què poden fer els pares en aquests casos?
Prevenció. El nen s’acaba cansant d’una joguina, però la pantalla és una generadora de dopamina constant. Els adults hem de fixar límits temporals en l’ús de les diferents pantalles. Però és imprescindible donar exemple: si dius a la canalla que no miri més el mòbil, no l’agafis tu a continuació quan esteu dinant per respondre contínuament missatges.
L’ús de la tecnologia té prestigi social. Es comença a alertar sobre les addiccions dels adolescents i nens, però els arriben casos d’adults també?
Molts. Hem tingut algun cas de parelles en què n’hi ha un dels dos que està totalment enganxat a una xarxa social o a les compres compulsives. Com diu, genera prestigi social i, d’altra banda, la importància que es dona a la recompensa que significa tenir molts “m’agrada” depèn del perfil de cadascú, però és evident que incrementa la dopamina. Per això, són un gran estímul i les empreses tecnològiques ho saben.
Així, determinades xarxes, jocs i aplicacions estan dissenyats per crear addicions?
Encara no som prou conscients del perill que poden generar les noves tecnologies, però els professionals veiem venir una onada molt potent. El 2015, el 21% dels adolescents tenien problemes per l’ús de les noves tecnologies. No tinc la xifra actual, però a les consultes augmenta el nombre de pacients, comença a ser un problema social de grans dimensions.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.