L’any passat va tenir molt d’èxit: sols cal dir que s’hi van presentar 69 relats, que, com es requereix també en aquesta edició, tenen com a escenari principal la vall Fosca. Els escrits van ser molt ben valorats pel jurat, format pels escriptors Ferran Rella, Pep Coll i Ramon Sistac, per la seva qualitat.

El nostre territori comença als 800 metres i acaba als 1.420 metres, amb un conjunt de 19 nuclis rurals. I a l’estiu, amb el telefèric de l’estany Gento, es puja fins a la cota 2.000. La vall Fosca és una porta per entrar al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, amb un paisatge fabulós. La flora és espectacular i molta gent ve a veure-la. Tenim esglésies romàniques i moltes coses per oferir al turisme.

Considero que a hores d’ara ja és força coneguda. En els mesos de juliol a setembre, quan funciona el telefèric, hi venen unes 25.000 persones. Fa un any es va fer la senyalització de la tercera entrada al parc i ja ho vam notar, perquè molta gent va entrar per aquí. Som la vall més propera a Lleida. Ens manquen algunes infraestructures, però, bé, haurem d’esperar que algun dia ho solucionin.

L’accés més important a l’Alt Pirineu, des de Barcelona, seria el desenvolupament del projecte de millora viària a través del port de Comiols per accedir al Pallars. No sé si amb un túnel o com, però fa molts anys que s’està estudiant, però ningú posa el cascavell al gat. L’eix pirinenc també en seria una altra d’important, per poder accedir fins al Pont de Suert a través d’un túnel. Ara bé, després de la primera fase, està aturat. La via més recta de la Val d’Aran a Barcelona no és anar a voltar per Lleida, en això sempre s’han equivocat. És per Comiols, passant per la cruïlla de la vall Fosca cap a la Pobla de Segur.

En restauració estem força bé, però crec que hi falta algun hotel i alguna casa rural més per completar l’oferta. Tenim nou allotjaments rurals i considero que en els moments punta a l’estiu no hi ha lloc ni per dinar, però és puntual.

És un problema molt greu. Ara els empadronats som unes 745 persones, però no tots vivim a la vall: en ple hivern, als 19 pobles, som la meitat. La gent prefereix viure a les capitals i no sé per què. Entre els anys cinquanta i setanta, el Pirineu va perdre molta població. Crec que a hores d’ara s’està estabilitzant. No augmenta molt, sí que de tant en tant hi venen a viure alguns joves, però pocs. Ens falta una infraestructura decisiva: un bon servei d’internet. Fa 7 anys vam procurar que tots els pobles de la vall tinguessin internet i des de l’Ajuntament vam invertir-hi, amb l’ajut de la Generalitat. Fins i tot a les granges vam instal·lar-ne, però ara va molt lent. Ara ens falta la fibra. Ja tenim un avantprojecte de la Federació de Municipis i les centrals hidràuliques, i també hem parlat amb la Diputació de Lleida a veure si podem implantar-la per fases a l’Alt Pirineu.

Aquí tenim molts quilòmetres de carretera, 19 dipòsits d’aigua, etcètera, però sempre hem procurat que els serveis bàsics siguin presents i mantinguts a tots els pobles de la vall.

No és llunyana, sinó ben propera a la Pobla de Segur. Si tinguessin fibra òptica, hi hauria possibilitats que els joves s’hi instal·lessin. Fins al 1995 hi havia 70 famílies treballant per a Fecsa, però l’automatització de les centrals ha perjudicat la població. La ramaderia és important per a la vall Fosca, perquè encara tenim 32 explotacions al municipi. I l’altra branca econòmica és el turisme.

Des de fa 13 anys fem un concurs de fotografia. Les imatges serviran per acompanyar l’edició d’un llibre, d’aquí a cinc anys, amb els relats. També estudiem fer una jornada de pintura. I fa alguns anys que treballem el senderisme: ja tenim quasi 100 quilòmetres de senders de ferradura nets, i pràcticament està acabada tota la senyalització. Venen molts visitants a caminar.