Va combatre al Front d’Aragó i a la Batalla de l’Ebre de la Guerra Civil i, arran de la victòria franquista, es va allistar a l’exèrcit soviètic i va ingressar a l’acadèmia militar Frunze de Moscou, on va arribar al grau de comandant. Va fer la guerra contra els alemanys i va morir en una acció guerrillera a Crimea el 1943. Feia dos mesos que havien alliberat Stalingrad i l’objectiu era realitzar atacs darrere de les línies alemanyes, a la península de Crimea. El meu pare comandava un grup de paracaigudistes catalans. Van llançar-se de nit però l’operació va fracassar i els van matar. A part del meu pare, vuit catalans van morir a Crimea. Cada 9 de maig s’hi fa un homenatge.

Vaig néixer a Moscou el 1940 just tres mesos abans que comences la Segona Guerra Mundial i vaig estar-hi fins al 1947. En tinc un record bonic, tot i que passàvem gana. Quan el pare, el 1943, mor a la guerra, a Crimea, ens quedem durant cinc anys a viure a Moscou. Fins que el 1947 marxem a França, a Marsella, perquè, entre altres coses, a la mare, el fred rus no li agradava gaire. I a Marsella vam viure-hi set anys i mig. La mare, Francisqueta Sarquella, era una catalana catalanista, separatista, comunista, atea. Políticament, a França, també va treballar molt allà.

Tots. Soc català, catalanista, separatista, comunista i ateu.

Segueixen, perquè allò es va fer bastant malament, s’hauria pogut fer molt millor. Vaig tornar a Rússia, amb 15 anys, el 1955. Vaig estar-hi tres anys fins que se’ns va permetre tornar amb la mare a Espanya, a Mallorca. A Banyoles no podíem tornar. L’oncle de la mare ja li va dir que no tornéssim fins més endavant. Durant la guerra s’havia significat políticament. Amb el pare havien estat fundadors del PSUC a la ciutat. I el 1938 hi va haver el següent episodi: s’havia fet miliciana i havia anat a buscar les senyores més riques de Banyoles per netejar l’ajuntament. L’acció no va quedar indemne, ja que, al cap de poc d’haver marxat, la casa dels Sarquella del carrer del Canal va quedar destrossada i també la pesquera de la família. La mare no va tornar a Banyoles fins al 1962. Va anar al bar del seu germà i va córrer la brama que “la Sarquella havia tornat” i les senyores a les quals va fer netejar l’ajuntament van entrar al bar. Segons em va explicar la mare, no els va dir res. Només es va aixecar i se les va mirar de fit a fit. I van marxar corrent.

La mare era alta i guapa i la seva presència imposava molt de respecte. A Mallorca no va canviar la seva manera de ser i com a antifranquista es va haver d’adaptar. Tenia una titulació de medicina i de massatgista de París i de Rússia i va ser gairebé la primera fisioterapeuta a Palma. Va morir el 1979. Quan en Franco va venir a Palma, el 1961, a tots els republicans que estàvem fitxats de la guerra ens van tancar tot un dia en un hotel. Suposo que perquè ningú cridés contra ell i en el nostre cas com un senyal d’advertència; la mare i jo érem els únics republicans a l’illa que havíem tornat de Rússia. Després es va afeblir un poquet la dictadura, Franco es va començar a obrir... tot i que va continuar sent un terrorista i va matar descaradament fins a l’últim any abans de morir, quan van executar en Salvador Puig Antich. I ara són els mateixos. No han canviat gens.

Hi ha una certa simpatia, es queixen de la llengua, que també ens roben, del tema econòmic, i a totes les manifestacions hi ha molta gent. El que passa és que soc més radical que ells i m’agradaria que fessin més.

Sí, era la meva àvia, dona de Joaquim Sarquella. Va morir de tifus a l’hospital d’Angulema després d’haver estat al camp d’Argelers. Tots a la família éren de fortes conviccions d’esquerres. El comunista era el meu pare, que de jove va anar a Marsella. La Rosa Pujol tenia una bona situació econòmica, però era liberal i d’esquerres. Va ser regidora a l’Ajuntament el 1938. La meva mare se sentia filla seva, quant a ideari. La mare va tenir un rol molt important dins la família: es va emportar a l’exili la seva germana, la seva mare i la seva tia; era la que les arrossegava i va portar la bandera fins al final.