No s’hauria de notar no? Em sembla una bestiesa de basar-se en el criteri de si un és home o dona. Del que es tracta és de posar-hi voluntat, perquè és molta feina.

En el nostre cas no n’hi ha absolutament cap, tothom participa a totes les tasques que s’han de fer; es tracta de ser persones competents independentment del sexe. El repte és més d’incorporar i donar veu als joves.

No, hi són, n’hi ha molts i molt ben preparats. Cal donar-los oportunitats i és el que intentem. De fet aquests últims anys n’hem incorporat força, la mitjana d’edat ha baixat a l’Institut i és una molt bona cosa.

Tenim uns 400 socis, a la junta som unes 10 persones i sumant els caps de les seccions (Història i Arqueologia, Llengua, Cultura i Comunicació, etc), som una junta ampliada d’unes 40 persones. Hem anat creant seccions noves com Societat i Economia. L’objectiu és anar abastant totes les competències de l’Institut, des de l’àmbit cultural, científic.

Tret d’alguns casos puntuals quan es fan encàrrecs a professionals, ningú cobra per les col·laboracions, articles, investigacions que es publiquen i actes organitzats. No cobren i d’alguna manera paguen, ja que per col·laborar cal ser soci i es paga una quota, encara que petita.

Sí, de fet l’IEE té una línia editorial, Monografies Empordaneses, Bibliografies, i els Annals. Fem un control de qualitat, amb l’objectiu és que els Annals compleixin la normativa i els requisits exigits per una revista de caràcter científic. En paral·lel aquests últims anys hem anat modernitzant l’aspecte gràfic de les publicacions, introduint color, per exemple.

Al mes de maig es fa la fase de recepció dels treballs, la previsió és que la publicació es lliuri al novembre, cap a finals d’any. S’hi publicaran el cicle de conferències del 2017, que enguany anaven dedicades a la música i la història de la cobla, perquè ens hem adherit als actes del bicentenari Pep Ventura.

Substituirem el cicle de conferències per un Diàlegs entre escriptors, que es faran en biblioteques, amb la voluntat de sortir de la ciutat i ser més presents al conjunt de la comarca; també volem anar als instituts per apropar l’activitat de l’IEE al jovent. Entre altres actes preparem un homenatge al critic d’art Pep Vallès i participem a l’any Carles Fages de Climent.

Històricament la secció d’Història i Arqueologia és la que ha generat més inquietud, més publicacions; és la secció més antiga, però avui no és la més activa.

Depen de quins treballs es tracta. Vaig estar uns anys d’arqueòloga per un Ajuntament a Roses, però la major part de la meva carrera d’arqueòloga l’he feta com a autònoma. Els arqueòlegs treballem molt amb el que anomenem excavacions preventives, en el cas d’obres públiques encarregades per administracions com poden ser ajuntaments, i que ens requereixen . Una altra possibilitat és quan un arqueòleg munta ell mateix una proposta o un projecte concret, acollint-se a concursos .

És una àrea amb grans jaciments, on hi ha molt feina per fer, s’hi treballa, tot i que el sector i el que es pot fer és pendent de les inversions, i no són les òptimes.

El període altmedieval, del segle VIII al segle XI, és un aspecte important a l’Alt Empordà, poc conegut i que m’interessa especialment, un bon exemple són les excavacions que s’han fet ara en l’entorn de la basílica de Santa Maria de Castelló d’Empúries.