Política
JORDI PERELLÓ
MECÀNIC DE REUS
“Si tot Déu fa com jo, ells no podran comprar ni tomàquets”
Negar-se a arreglar el vehicle particular d’una agent de la Policía Nacional va costar a Jordi Perelló ser investigat per delicte d’odi. Ja fa dos mesos i la causa segueix endavant
El jutjat d’instrucció número 4 de Reus va decidir la setmana passada decretar el sobreseïment provisional de la causa oberta contra un jove de la ciutat que, presumptament, havia clonat el web per a les votacions del referèndum de l’1 d’octubre. Estava investigat per un delicte de desobediència, però la interlocutòria del jutjat resol que és procedent l’arxivament de les diligències perquè “no apareix suficientment justificada la perpetració del fet”. Mentrestant, ja fa més de dos mesos que a vostè se li va obrir la causa per delicte d’odi. Com està l’assumpte?
El meu cas està igual com estava, no l’han arxivat i no tenen cap intenció d’arxivar-lo. El meu advocat em diu que és difícil que, de cop i volta, decideixin que quedi en no res. A més, a mi el sentit comú també m’ho fa pensar perquè, si ara em donen la raó a mi, això se’ls hi pot escapar de les mans. Si una majoria de gent perd la por i els diu que no els vol, tindran un problema.
Vol dir que el seu cas és exemplificant?
A mi em sembla evident. Això que fan és per protegir els seus policies. Si tot Déu fa com jo, ells no podran ni comprar tomàquets. Obrir una causa judicial per aquests fets és un mecanisme de protecció. Que quedi clar que jo no he incitat ningú a fer res i tampoc estic fent-ho ara. A casa seva cadascú és ben lliure d’atendre qui cregui convenient.
Vostè es penedeix de no haver atès aquells policies que li portaven el cotxe?
Si demà venen al taller, tornaria a fer el mateix. Tinc unes conviccions, i a mi no se m’han esborrat les pallisses que ens van donar l’1 d’octubre. I no ens van pegar perquè estàvem tallant carreteres o perquè fèiem manifestacions al carrer, ens van pegar perquè volíem votar, perquè volíem posar una papereta en una urna o, com va dir algú, perquè volíem posar un paper en un paner de la roba bruta.
Com diu?
No va ser García Albiol que va dir que la seva dona tenia una caixa igual per posar la roba bruta?
Abans de l’1 d’octubre vostè tenia relació amb la Policía Nacional, reparava la flota de motos de la comissaria de Tarragona. No han vingut més?
Em portaven les motos de la comissaria i alguns dels agents em portaven el seu vehicle particular. No han vingut més, però no descarto que tornin, per embolicar més la troca. Prefereixo que no vinguin perquè jo em mantindré igual, de tallers mecànics n’hi ha molts.
Ha guanyat clients o n’ha perdut?
Això m’ho guardo per a mi, no crec que tingui importància, hi ha de tot.
Segueix rebent les amenaces que rebia després dels fets i de la denúncia?
Van ser dies intensos i desagradables. Afortunadament la cosa s’ha calmat una mica.
Per un suposat delicte d’odi també es va denunciar l’alcalde de Reus, alguns regidors de l’ajuntament i fins i tot els bombers, però el seu cas va tenir molt de ressò. Què n’espera, de la causa judicial?
Va tenir ressò perquè va quedar clar que atacaven fins i tot gent treballadora. M’acusen d’un delicte d’odi; les conseqüències que pugui tenir, qui ho sap? No em fa por el que pugui passar. Jo penso que el delicte d’odi és la versió 2.0 de la Ley de Vagos y Maleantes del temps de Franco, quan no sabien què aplicar, recorrien a aquesta llei. Ara veurem què fa el jutge. La lògica em feia pensar que quan el jutge s’ho llegís, s’arxivaria automàticament, però de moment no s’ha arxivat. Tot el que passa en aquest país, de lògica en té poca.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.