Lletres

JOAN SALA

COL·LECCIONISTA I AUTOR D’ ‘ARRAN DEL CAMÍ RAL. DE BARCELONA A ARENYS DE MAR (1860-1920)’

“El més important en una col·lecció és el moment de trobar cada peça”

La biblioteca Ilturo de Cabrera de Mar mostra fins al 24 d’abril un recull de les imatges recopilades per l’autor en el llibre, que ressegueix 21 pobles al tombant del segle XIX al XX

Què representa el camí ral per al Maresme?
“Camí ral” és el nom que es va donar a molts camins principals. En aquest cas, unia Barcelona amb el Maresme i va ser la primera carretera en què el traçat estava pensat perquè els revolts permetessin poder passar-hi bé.
Per què va triar el camí ral com a eix vertebrador del llibre?
Molta gent benestant de Barcelona aficionada a la fotografia des de final del segle XIX resseguia en camí ral des de Barcelona fins al Maresme, on tenien propietats i anaven sovint. Inicialment, Caldetes era el poble més conegut, però els llocs d’estiueig van anar proliferant i en van sortir d’altres: Arenys, Sant Vicenç de Montalt, Llavaneres... En molts, encara avui dia es conserva aquesta pinzellada aristocràtica de gent benestant. A partir del 1888, amb l’Exposició Universal de Barcelona, apareixen noves càmeres fotogràfiques més fàcils d’utilitzar i moltes persones benestants comencen a aficionar-se a la fotografia. És per això he anat trobant imatges d’aquella època.
Com ha estat el procés de recerca d’imatges?
La gran troballa van ser tres capses de plaques de vidre que pertanyien a la família Serraclara, que estiuejava a Cabrils, que contenien imatges inèdites i molt ben documentades de Cabrils i Vilassar de finals del segle XIX. Va ser una troballa d’un valor artístic i fotogràfic extraordinari. Quan tens peces com aquestes a les mans, t’emociones. Llavors vaig començar a pensar que si podia trobar imatges d’aquell període de cada poble del Maresme, resseguint el camí ral fins a Barcelona, faria un llibre magnífic. Ja tenia fotografies i postals, sobretot del Maresme sud. Una part important del material de la meva col·lecció l’he aconseguit a través d’antiquaris. En conec una setantena que treballen amb aquest aspecte de la fotografia i m’han ajudat a trobar el que volia comprar.
Quants pobles hi surten?
Són 21 pobles. El llibre arriba fins a Arenys de Mar, tot i que el Maresme continua fins a Tordera. Acabo a Arenys perquè, si no, veia que seria molt complicat i ja tenia molt de material.
Va ser difícil trobar un editor?
Vaig buscar i en van sortir dos que els va agradar la idea. Finalment ha estat Edicions Viena qui l’ha publicat. Vaig treballar durant tot un any en l’elaboració del llibre.
El treball ha tingut continuïtat amb una exposició que recorre les biblioteques del Maresme
L’exposició encara està itinerant. Ara mateix és a Cabrera de Mar. A l’exposició hi surten imatges de tots el pobles que apareixen al llibre. És un tast de les 350 fotos que hi surten.
El llibre ressegueix el camí ral, però també hi surten pobles que no hi són arran.
Quan es va fer el camí ral, la majoria de pobles hi eren. La divisió, per exemple, de Vilassar en dos, i de Tiana i Montgat és posterior. Per als pobles de més amunt del camí ral, aquesta via també era la principal artèria que els unia amb tot el territori. El llibre és una història de Maresme i el camí ral dona sentit a la història conjunta de la comarca. El llibre inclou una explicació de cada poble que acompanya les fotos. El Maresme, per la seva proximitat amb Barcelona, va ser un lloc d’estiueig, primer, i després d’activitat industrial, sobretot tèxtil.
Aquesta expansió hauria estat el mateix sense la xarxa ferroviària?
El ferrocarril va ser molt important, sense ell l’expansió no hauria estat tan gran. El més important, però, és el territori que ens hem anat venent. Molts pagesos que durant anys es van guanyar la vida cultivant, es van fer rics venent-se els terrenys, però això ja no ho podran tornar a fer, ja no queda res més per vendre. Això ens ha fet perdre la nostra manera de viure.
D’on li ve la passió pel col·leccionisme?
Quan tenia quaranta anys, un dia vaig anar a la plaça Reial de Barcelona. Vaig trobar una postal antiga de Vilassar de Dalt i em va semblar un miracle. Així vaig començar la col·lecció. Aquella primera compra em va portar a milers d’altres. El més important en una col·lecció és el moment de trobar cada peça i saber que és única.
Es va matricular a la universitat per primer cop amb setanta anys. Per què?
Sempre havia tingut molta afició a llegir. Quan em vaig jubilar, em vaig posar a estudiar. Gràcies a tot el que he après a la universitat he pogut escriure el llibre. Ara que tinc vuitanta anys, cada dia dedico unes hores al col·leccionisme, a buscar fotos que em puguin interessar.
En quin projecte treballa ara?
El llibre s’acaba a Arenys de Mar. A mi m’agradaria continuar almenys fins a Tordera, però crec que serà complicat fer un altre llibre.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.