Més esport

ÒSCAR CADIACH I PUIG

ALPINISTA

“A 8.000 metres el que sents és que has de tornar a baixar”

Tan sols 20 persones de tot el món han aconseguit escalar els 14 pics de més de 8.000 metres que hi ha al planeta. El primer català a fer-ho és el tarragoní Òscar Cadiach

Es va proposar escalar els catorze cims més alts que hi ha al món sense l’ajuda d’oxigen artificial. El seu lema és “Sempre amunt” però no va ser una missió senzilla perquè el darrer graó, el Broad Peak, es va resistir més del compte i van caldre diversos intents per aconseguir-ho. Totes les gestes de Cadiach queden recollides en el llibre ‘Els 14 vuitmils’. Són més de 110.000 metres de desnivell positiu recollits en un llibre. Ja hi caben tantes muntanyes dins de les pàgines?
La veritat és que no m’havia parat mai a comptar-ho d’aquesta manera. He fet 68 expedicions, 37 de les quals eren a muntanyes de 8.000 metres. N’he coronat 17. Són uns quants metres de desnivell acumulat, sí.
I ara què toca? Hi ha més reptes a la vista?
Això es fa difícil de dir. Tot just fa uns dies vaig tenir un accident de trànsit a l’eix transversal, prop de Manresa. Vaig bolcar el cotxe i vaig fer dos o tres voltes de campana. He tornat a néixer perquè només em vaig fer una cremada amb l’airbag i la tibada del cinturó de seguretat. El cotxe, per llençar. Amb això vull dir que, per molts plans que fem, amb un moment se’n pot anar tot a l’aire.
D’acord, però un cop passi l’ensurt, té alguna muntanya en ment?
Ara el que tinc pensat a curt termini és pujar una muntanya de 7.000 metres amb esquís. És el pic Samani, és a les exrepúbliques russes. Abans era conegut com a pic Comunisme però li van canviar el nom. Es pot fer a l’estiu, segurament intentaria pujar-hi el mes d’agost. També em motiva fer una ruta inèdita per pujar a un pic de 7.962 metres, entre el Nepal i el Tibet. És el 7.000 més alt de la Terra. En el seu moment vaig plantejar-me completar l’objectiu dels catorze vuitmils amb aquest pic. No va poder ser i m’agradaria aconseguir-ho, probablement serà l’objectiu del 2019.
Sempre que no hi hagi traves amb els permisos?
Exacte, perquè hi aniria perl vessant del Tibet i en qüestió de permisos els xinesos van al seu aire: tanquen les fronteres als turistes estrangers i es queden tan amples. No sempre és fàcil entendre-s’hi.
A algú que ha pujat a Montserrat com a lloc més alt, se li poden explicar d’alguna manera les sensacions que es tenen quan es corona una muntanya de més de 8.000 metres?
A 8.000 metres el que sents és que has de tornar a baixar. Si no baixes, haver fet cim no et servirà per a res. Quan sents una cosa semblant a la satisfacció és quan ets aquí, a casa, amb la teva gent. És llavors quan tens les bones sensacions, quan valores el que has fet. Els anglesos fan servir una expressió que ho defineix molt bé, diuen quan tornes la cervesa és més bona. Allí dalt el que has de fer és conservar la concentració per tornar a baixar i no prendre mal. Jo ho estic gaudint ara. Hem fet el llibre, em conviden a impartir conferències, hem fet un documental... Tota una sèrie de coses que venen del fet d’haver coronat un pic que em faltava, però que no pots gaudir fins que n’has baixat.
En més d’una ocasió ha posat de manifest la importància d’escalar amb prudència i diu que, al cap i a la fi, les muntanyes sempre seran allà.
Només tenir prudència i no perdre la concentració et permetrà tornar a casa i, si de cas, tornar-ho a provar un altre dia. Jo he renunciat a pujar muntanyes perquè no ho veia clar i això m’ha permès tornar-hi després i poder-ho aconseguir. Sempre he dit que primer són les persones i després les muntanyes, que tot plegat no és res més que un munt de rocs i de glaç. Quan era jove sovint la gent ens tractava de bojos per anar-nos-en a l’altra punta de món a pujar una muntanya. El temps demostra que potser no hem estat mai uns bojos.
Ha vist molta evolució en el món de l’alpinisme?
La gran evolució, la va portar internet. A partir de l’any 2000 va haver-hi un salt molt gran amb els aparells que mesuren altures, els GPS, els sistemes per observar la velocitat de pujada i per facilitar-te tota la informació a l’instant. L’any 1984 vam fer una expedició per intentar pujar a l’Everest, sabíem que hi havia una expedició francesa que s’havia quedat als 8.100 metres d’altura. Quan van tornar vam contactar amb ells per obtenir informació. Ens van ensenyar una foto i, si t’ho pares a pensar, aquella foto podria haver estat del Puigmal. Ara tens la informació al moment i minut a minut fas el seguiment de l’alpinista. Tota aquesta tecnologia ha canviat molt més que el material que usem per pujar, que l’única diferència és que s’ha fet més lleuger.
I l’esperit muntanyista, també ha canviat?
Sí. Jo estic molt satisfet d’haver estat dels darrers alpinistes romàntics, dels que fèiem exploració i obríem rutes noves. Això només ho hem fet els pioners.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.