Societat
JOAN CARLES CASTELLVÍ
RESPONSABLE DE SOCORS I EMERGÈNCIES DE CREU ROJA
“Es nota molt la diferència entre els socorristes d’ara i els d’abans”
La Creu Roja a Tarragona busca 150 persones perquè treballin aquest estiu com a socorristes aquàtics en platges i piscines. L’enduriment dels requisits dificulta la tria
A tot Catalunya l’estiu passat la Creu Roja va realitzar prop de 21.800 assistències. La majoria es van deure a picades de medusa, traumatismes, ferides, contusions i luxacions. Segons les mateixes dades, a la demarcació de Tarragona es van haver de fer 7.720 assistències, 2.200 de les quals van tenir lloc a les platges de la ciutat de Tarragona. La Creu Roja destaca que només l’increment de la prevenció contribueix a reduir les assistències. Però per poder prevenir calen efectius i no sempre és senzill trobar socorristes. Quina previsió tenen amb vista a aquesta temporada que arrenca?
La previsió és que anirem justos. Des de fa unes quantes temporades ens costa trobar personal i aquesta campanya d’estiu no serà cap excepció. Confiem que finalment podrem aconseguir tots els socorristes que ens calen per cobrir les places vacants, però el problema que tenim és que hi ha poc personal amb les titulacions que es requereixen.
Quin marge de temps tenen?
Tenim fins al 15 de juny, que és quan han d’estar el 100% de places cobertes. Ens queda prou temps però segur que la primera convocatòria no serà suficient per trobar tots els efectius necessaris.
La falta de personal és un problema especialment sensible en el cas de les comarques de Tarragona, on la franja costanera és molt llarga?
La Creu Roja s’encarrega de realitzar el servei de socorrisme al 35% de les platges de la província de Tarragona. Això representa que, si sumem totes les platges a les quals hem de donar servei, ens fan falta 150 socorristes. És la mateixa xifra que l’any passat, i diem que no serà senzill trobar el personal necessari perquè l’estiu passat ja ens va resultar complicat. No és una situació nova.
I allà on no vigila la Creu Roja, qui vigila?
Empreses que ens fan la competència. Aquest factor també dificulta poder trobar professionals.
No poden recórrer a socorristes d’altres llocs on no hi hagi tanta demanda?
En ocasions ja s’ha hagut de fer. Han vingut socorristes d’Alacant o de Saragossa.
Saragossa? Poca relació amb el mar hi ha allà.
De mar no en tenen, però hi ha gent de zones de l’interior que s’han espavilat a treure’s la titulació i estan en el mercat.
L’estiu passat va haver-hi ajuntaments, sobretot a la zona de Lleida, que van avisar que haurien de tancar la piscina municipal per la impossibilitat de trobar socorristes que poguessin garantir la seguretat dels banyistes. Fins i tot van reclamar la intervenció de la Secretaria General de l’Esport de la Generalitat avisant que el problema es faria crònic. La situació es manté igual?
Sí, la situació no ha variat. És un problema real i que ens afecta a tots.
A què es deu aquesta dificultat per trobar socorristes?
El problema va venir amb el canvi de titulació que s’està exigint per a poder treballar com a socorrista. Fa tres anys la Generalitat va endurir les condicions per a estar inscrit en el Registre Oficial de Professionals de l’Esport de Catalunya (Ropec) i va ser un canvi molt brusc. Es va passar de demanar una formació de 100 hores a exigir una formació de 1.400 hores. S’exigeix una titulació específica o bé s’han d’acreditar dos anys d’experiència abans del 2015.
El canvi és massa estricte o és que abans els requisits eren massa laxos?
El decret, en certa manera, ha anat bé perquè hi havia moltes titulacions una mica sospitoses i, en aquest sentit, s’ha posat ordre. Ara la Secretaria General de l’Esport porta un control una mica més exhaustiu de les titulacions que hi ha al mercat i, això, ens beneficia a tots: als banyistes i als qui fem les coses ben fetes.
Què vol dir que hi havia titulacions sospitoses?
Doncs això, que hi havia titulacions que eren una mica dubtoses. Deixem-ho així. El decret ha posat més control sobre les titulacions i això està bé.
Tenint en compte que es dediquen a salvar vides, fa la sensació que posar més atenció en els requisits ha de ser necessàriament un gest positiu.
Sí, i ara la gent que obté la titulació està molt ben preparada. Es nota molt la diferència entre els socorristes d’ara i els d’abans. Els de la vella escola tenen molta experiència i això és un punt a favor seu, però els que surten nous tenen molt bona tècnica de rescat i de vigilància.
Feina d’estiu, en banyador, al sol i arran de platja. Sembla difícil no voler ser socorrista.
I el salari és d’uns 1.000 euros nets al mes, treballant cinc dies a la setmana, quaranta hores setmanals. És un sou digne.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.