Desdramatitzar. Aquesta és la paraula clau que ahir van utilitzar tant la directora general d’Indústria, Àngels Chacón, com el cap d’àrea de desenvolupament empresarial, Joan Miquel Hernández, durant la presentació dels efectes que l’anomenada indústria 4.0 tindrà en l’àmbit laboral a Catalunya. I és que, segons un estudi de l’Observatori de la Indústria, emmarcat dins del Pacte Nacional per a la Indústria i a petició dels sindicats, la Generalitat ha estimat aquest impacte amb resultats esperançadors. Contràriament al que han augurat alguns corrents acadèmics, els responsables de l’estudi vaticinen que les oportunitats en el mercat laboral no tan sols no es reduiran, sinó que l’expectativa és més aviat la contrària. Segons els experts del departament, que han seguit la metodologia d’estudis de prestigi com els de Frey i Osborne (sobre el percentatge de llocs de treball que poden resultar afectats per l’automatització) i el de Vogler-Ludwig (que analitza sectorialment i quantifica la creació i la destrucció d’ocupació), un 35% dels llocs de treball actuals de Catalunya tenen una elevada probabilitat de ser automatitzats en un horitzó temporal de vint anys. Alhora, però, l’estimació és que el nombre de llocs de treball creixerà un 0,7%, uns 13.350 llocs de treball fins al 2030, en bona part perquè la nova revolució industrial farà mutar moltes feines i moltes de les que actualment s’atribueixen a la indústria s’etiquetaran com a sector serveis. Així, per exemple, es crearà ocupació en el sector de vehicles de motor o els equipaments electrònics i se’n perdrà en les arts gràfiques i el comerç.

Tot i que el procés anirà avançant en tots els segments de l’economia, amb l’automatització de les feines rutinàries que no aporten valor, Catalunya ja té actualment 365 empreses directament vinculades a la indústria 4.0 que facturen més de 1.200 milions d’euros anuals. No obstant això, segons Àngels Chacón, menys de la meitat de les empreses han integrat una estratègia pròpia per afrontar aquesta indústria. I un 50% ni tan sols n’és conscient. “El primer que cal és sensibilitzar el món empresarial”, afirma la directora general, que creu que és una tasca que cal fer “de dalt a baix”, ja que altrament “no sols perillarien els llocs de treball, sinó les mateixes indústries”. Chacón també veu urgent un esforç en formació, amb un accent especial en les dones, que hi estan infrarepresentades, per fer paquets formatius que adrecin els joves cap a les disciplines STEM (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques). “No cal ser alarmista, sinó conscient que hi haurà efectes socials, econòmics i laborals que no podem menystenir”, va postil·lar.

Entre aquests efectes, Hernández en va assenyalar un de molt important, que és l’alta possibilitat que un tipus de treballadors de baixa qualificació o formació siguin expulsats del mercat de treball. Per a ells, va assenyalar, cal pensar mecanismes per evitar l’exclusió “obrint debats com el de la renda universal”.