Gran angular

Europa mira de fer circular l’economia

Produir sense destruir l’entorn és l’objectiu que s’ha marcat el Parlament Europeu amb l’aprovació, l’abril passat, d’un nou i ambició paquet legislatiu sobre residus i reciclatge

Pimec ha estat el primer agent social que ha incorporat el nou concepte
La gestió de residus a Catalunya encara és lluny de la mitjana europea

El ple del Parlament Europeu va aprovar el 18 d’abril passat el Waste package, el paquet legislatiu sobre economia circular que modifica les directives d’abocadors, residus, envasos i aparells elèctrics i electrònics. Les quatre propostes legislatives aprovades busquen dirigir la Unió Europea cap a una economia circular

Amb aquest objectiu a l’horitzó, la nova directiva ha fixat arribar a l’any 2025 al reciclatge del 55% dels residus municipals, tant de llars com d’empreses, al 60% el 2030 i al 65% el 2035; assolir el 65% de reciclatge d’empaquetatges l’any 2025 i el 70% el 2030 (el 55% del plàstic, el 30% de la fusta, el 80% dels metalls, el 60% de l’alumini, el 75% del vidre i el 85% del paper i el cartró); reduir el malbaratament alimentari el 50%, el 2050; assolir l’objectiu que els residus municipals que acabin en abocadors sigui del 10% el 2035; i determinar responsabilitat obligatòria del productor de bateries, vehicles i acumuladors, i també per primer cop el seu empaquetatge, a partir de 31 de desembre del 2024.

Segons dades de l’Eurostat, l’agència de dades estadístiques europea, l’Estat espanyol encara és lluny d’aquests objectius. Amb 443 quilos de residus per persona i any, només el 29,7% és reciclat, mentre que el gruix de les deixalles, el 56,7%, acaba en abocadors i només el 13,6% s’incinera.

A Catalunya, es van recollir selectivament 1,44 milions de tones de residus el 2016, un 0,6% menys que l’any anterior (per l’increment de població), situant-se l’índex de recollida selectiva bruta en el 38,5% del total de residus generats, un percentatge que va suposar una reducció de 0,4 punts respecte a l’any anterior. La generació de residus es va situar en 496 quilos per habitant, una xifra lleugerament per sobre de la mitjana europea (477 quilos per persona i any) i de l’Estat.

La nova normativa europea també limita la proporció de residus municipals que poden portar-se als abocadors, que serà d’un màxim del 10% l’any 2035. Els tèxtils i els residus perillosos de les llars s’hauran de recollir de forma selectiva abans del 2025 i, un any abans, les deixalles biodegradables hauran de ser recollides per separat o bé reciclar-se a casa pel mètode del compostatge.

En línia amb els objectius de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides, els estats membres de la UE també hauran de reduir el malbaratament d’aliments. En aquest sentit, la Cambra va aconsellar als països que oferissin incentius per a la recollida d’aliments no venuts i per a la seva redistribució en condicions segures, destacant la necessitat que els consumidors siguin més conscients del significat de les dates de caducitat i consum preferent incloses en les etiquetes dels aliments.

“Amb aquesta legislació, Europa demostra el seu compromís amb el desenvolupament sostenible, a través de la integració de les polítiques industrials i la protecció mediambiental”, va afirmar Simona Bonafé, responsable de la tramitació parlamentària d’aquest paquet legislatiu.

Reutilitzar.

L’objectiu de l’economia circular és reduir al mínim els residus, apostant per la reutilització, reparació, renovació i reciclatge dels materials i productes existents. Avançar cap a una economia més circular, en la qual pretén fer incidència la nova normativa europea, “reduirà la pressió sobre el medi ambient, augmentarà la seguretat del subministrament de matèries primeres, impulsarà la competitivitat, la innovació i el creixement, i crearà llocs de treball”, segons la Cambra europea.

Per a Francesc Gambús, eurodiputat català, membre independent en el Grup del Partit Popular Europeu, el paquet aprovat per la Cambra “és una petita contribució a desbrossar el camí cap a l’economia circular, de manera que puguem fer aquesta transició cap a una nova economia més àgil i més fàcil per a la nostra ciutadania, la nostra economia i el nostre projecte comú”. Gambús, que també ha estat ponent d’un altre text aprovat per a la simplificació de la legislació mediambiental, va incidir en el fet que “l’economia circular és una responsabilitat de tots i comporta beneficis per a tots”, per tant, “ ha de ser l’impuls per rellançar el projecte europeu”.

L’eurodiputat, que va ser a l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona pocs dies abans de l’aprovació per part de la Cambra del paquet legislatiu d’economia circular, va destacar que aquesta crearà “al volant de 170.000 llocs de treball directes fins al 2035, alhora que es calcula que hi haurà un estalvi de 600.000 milions d’euros a l’any per a les empreses, procedent de l’eficiència i la reducció de costos, xifres que es traduiran en un estalvi anual de 500 euros per a cada llar europea, alhora que es reduirà la dependència de l’exterior, s’apostarà per la recerca i augmentaran els sectors de la reparació i reutilització”. La solució, davant dels reptes establerts per les Nacions Unides, “és fer la nostra economia sostenible. Transformar-ho tot i reaprofitar-ho tot. Necessitem societats sostenibles socialment, mediambientalment i econòmicament”.

Posada en marxa.

A Catalunya ja s’estan fent passos perquè l’economia circular arribi aviat als sectors productius. En aquest camí se situa la simbiosi industrial que, com ja en va parlar L’Econòmic en el número del març passat ( http://www.leconomic.cat/article/1353161-ciutats-desbocades.html ), crea entorns de col·laboració entre diverses empreses, perquè intercanviïn recursos que totes soles no poden gestionar. Actualment ja s’han implantat projectes de simbiosi industrial en polígons de diverses comarques del país. A l’àmbit municipal també hi ha iniciatives en marxa, com l’acord Vallès Circular, que van signar a Sabadell, el juny de l’any passat, representants del govern, la Diputació, el Consell Comarcal, els ajuntaments, sindicats, patronals i del món universitari, amb l’objectiu d’incorporar els principis de l’economia circular a les polítiques vallesanes.

Pimec, la patronal de les petites i mitjanes empreses, ha estat el primer agent social a reconèixer orgànicament el concepte d’economia circular, incorporant el terme a la seva Comissió de Medi Ambient des del gener. Des d’aquesta comissió, dirigida per Joan Barfull, es promourà aquesta economia entre els associats a Pimec. “Una de les primeres accions de la comissió serà la de posar en marxa un projecte que mesurarà el grau de circularitat del model de negoci de cada pime. Serà una eina que identificarà tots aquells aspectes que siguin més propis de l’economia circular en cada una de les empreses, que tindrem a punt l’any vinent”, explica Barfull.

Paral·lelament, Pimec ja ha començat a establir vincles amb diferents països europeus en els quals l’economia circular està més desenvolupada i du a terme contactes amb representants de la Comissió Europea en l’àmbit de l’economia circular, com la de l’abril passat a Barcelona, en que es van reunir am Ferran Tarradellas, cap de l’Oficina de la Comissió Europea a la capital catalana, i l’eurodiputat Francesc Gambús.

“Tenim l’oportunitat de ser més eficients, de reduir els costos i de generar noves línies de negoci incorporant l’economia circular a les empreses”, assegura Barfull, que destaca els ajuts que ofereixen tant la Comissió Europea com l’Agència Catalana de Residus per ajudar a aquesta transició.

Exemples reals i viables a Catalunya

El govern ha identificat 85 bones pràctiques d’economia circular en empreses de dos sectors estratègics: el tèxtil i el de begudes, segons s’indica en un estudi que va presentar, el novembre passat, el departament de Territori i Sostenibilitat. L’estudi forma part del projecte europeu Interreg Europe CircE, en el qual hi participa Catalunya juntament amb altres vuit països de la UE, que promou la implantació de l’economia circular en diversos sectors econòmics. L’estudi detalla com empreses com ara Mango, Filatures Arnau, Mahou San Miguel o Copiral, entre altres, treballen en el reaprofitament de fibres i l’ús de materials reciclats, la prevenció de la generació de residus i la transformació de subproductes. Són exemples viables econòmicament, replicables en altres països i orientats a millorar l’impacte ambiental de l’empresa.

La Generalitat ja va aprovar l’estratègia d’impuls a l’economia verda i a l’economia circular, el maig del 2015, el full de ruta per ajudar a implantar aquest model econòmic al país.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a