Eines

Jordi Tarragona

Conseller d'empreses familiars i autor del llibre 'Continuar? Vendre? Tancar?'

“El principal repte de l’empresa familiar és la continuïtat dins de la mateixa família”

És bo planificar amb antelació el relleu de la gestió i el de la propietat de l’empresa

Jordi Tarragona va ser propietari de la cadena de mobles Expo Mobi durant 28 anys, fins que l’empresa va haver de tancar, el 2014. President del 2010 al 2012 de Comertia, l’associació catalana de l’empresa familiar del retail, continua vinculat a l’entitat com a president de Comertia Gestió i Expansió d’Actius. Actualment és conseller de diferents empreses familiars i l’experiència com a empresari en aquest àmbit l’ha dut a escriure el llibre Continuar? Vendre? Tancar?, publicat al març per l’editorial Profit.

Quin és el principal repte que té ara l’empresa familiar?
La seva continuïtat dins de la mateixa família. Tenim moltes empreses creades als anys seixanta, amb fundadors que ja s’acosten als 70 anys i que quan van crear l’empresa no tenien una formació alta. Ara, les generacions següents tenen més llibertat de decisió, estan més formades, treballen en professions liberals en grans empreses i no estan interessades en la continuïtat de l’empresa familiar. A més, la reducció del nombre de fills per parella també canviarà moltes coses.
Què es pot fer, en vista d’això?
No es pot estimar l’empresa si no se la coneix. I si, a més, l’única cosa que veuen les generacions següents és un progenitor massa preocupat, estressat, ocupat i enfadat, i que arriba tard a casa i no té diumenges per a la família, només es transmeten coses dolentes de l’empresa. El repte és saber transmetre els aspectes plaents que té.
Quins són aquests aspectes?
Sentir-se orgullós de l’empresa, veure que crees riquesa, que formes equips, que potencies la gent que treballa amb tu. I, sobretot, les generacions següents han de veure que deixes els problemes de la feina a la porta de casa i que dediques temps de qualitat a la família. I no es pot oblidar que també és molt important la compenetració amb la parella, perquè la influència sobre els fills, sobretot del membre que no és a l’empresa, és fonamental.
A les famílies hi ha canvis: casaments, incorporació de nous membres, separacions... Quan cal fer el protocol de successió?
El protocol s’ha de fer com més aviat millor, però no evita els drets successoris que hi pugui haver. Perquè molta gent no ho sap, però dos anys de convivència ja produeixen drets successoris. El protocol evita que aquestes situacions es materialitzin en accions que afectin l’empresa, deixa clar que s’ha de compensar la persona pel valor de les accions i res més.
El protocol és la solució per a la continuïtat?
Ajuda, però només el tenen el 10% de les empreses familiars a l’Estat, i el 75% d’aquestes el consideren totalment innecessari. Només fan el relleu planificat el 43% de les empreses familiars a l’Estat i, malauradament, aquest és un factor que afecta la seva mortalitat.
En el seu llibre indica que “els afegits no són uns empestats”. Se’ls ha d’incorporar a l’empresa?
Potser no tenen dret a tenir accions, però el que és clar és que són clau en la transmissió de valors, de passió i de suport a la generació següent. Tanmateix, no hem de confondre l’empresa amb la família. Trobem casos en què els afegits han tingut un gran pes dins l’empresa, com ara al grup Peralada o Lacambra. Així, diria que no cal vetar-los d’entrada, però tampoc cal que siguin dins la propietat. El que és clar és que són un element essencial en la família empresària i, per tant, han de conèixer l’empresa i s’han d’implicar també en el seu futur.
Assegura que una segona generació agafa millor les regnes de l’empresa perquè està més formada. Però sovint al fundador li costa deixar les regnes del tot.
S’ha d’entendre el fundador. Ell ha posat cos i ànima per aixecar el negoci i ha de lluitar entre el seu ego i la continuïtat de l’empresa. El que és bo és planificar i executar amb antelació. S’ha de planificar el relleu de la gestió i de la propietat, que pot recaure en la mateixa persona o no.
La mida és un altre llast per a la continuïtat de l’empresa familiar?
A Catalunya, el 88% del total d’empreses són familiars, amb una mitjana de 7 empleats, mentre que a Alemanya aquesta mitjana és de 14 treballadors. Ens hauríem de preguntar per què això és així. L’empresa que creix és perquè té volum i estructura per fer front a tota la normativa. Regular és bo, però depèn de com es fa pot acabar matant l’empresa.
Cada empresa és un món?
Cada empresa és un món, i cada família molt més. Però al final hi ha tipus de problemes que es van repetint, i veure com altres els han superat ajuda.
Les empreses, i també les familiars, continuen sent un món eminentment masculí. No és hora que es passi el relleu també a les dones?
Ara hi ha més dones empresàries que abans, però costa. S’ha de potenciar el paper de la dona en l’empresa i, per al bé de la societat, també la continuïtat de les famílies. És un canvi i trobarem la manera de fer-lo. Haurem d’aprendre a dirigir les empreses de manera diferent de la que tenien els fundadors.
Doni’m un consell dirigit als empresaris familiars?
Vigilar la tresoreria de prop i tenir en els òrgans de govern gent capacitada que no sigui de la família, perquè hi ha moments que pesa més el cor que el cap.
I això afecta el tancament?
Aquesta decisió s’acostuma a prendre massa tard.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.