Societat

ELOI MORTE

DIRECTOR DE PRIDE BARCELONA

“La solució contra els estereotips no és silenciar ni censurar”

Responsable de l’organització dels actes del Pride a la ciutat de Barcelona, reflexiona sobre la realitat del col·lectiu LGTBI i els reptes a què ha de fer front en la realitat diària

A

vui en dia, amb un important avenç en drets, cal organitzar l’Orgull?
Els darrers anys s’han produït avenços en el terreny dels drets i les llibertats del col·lectiu al nostre país. Tot i així, seria un error afirmar que ja no queda res per fer. Només cal repassar les temàtiques a què dediquem el Pride any rere any: els refugiats LGTBI; la LGTBIfòbia a l’esport, el col·lectiu trans, el bullying... Hi ha molt per fer, molt a reivindicar, i no podem caure en l’autocomplaença ni adormir-nos.
Què queda per fer?
Molt. Hi ha milers d’àrees en què treballar. Penso en els i les menors LGTBI, que són els més vulnerables, en les dificultats dels portadors i portadores de VIH per trobar feina, en les dificultats de persones immigrades i refugiades, en les persones del col·lectiu que viuen invisibilitzades a l’entorn rural, en la manca d’oferta de serveis adreçats a la tercera edat LGTBI...
L’any passat, el Pride es va traslladar al Moll de la Fusta i ara es torna a Maria Cristina. Per què?
El Pride no se celebra sempre en les mateixes dates i a vegades no resulta senzill repetir al mateix espai. Volem un Pride en una localització que sigui el més accessible possible per a tothom. L’any passat vam haver de limitar l’accés en alguns moments perquè l’aforament estava complert. Maria Cristina té un aforament superior al del Moll.
Quines són les principals novetats d’aquesta edició?
Nou logo, nova localització, un cartell d’artistes més potent, una renovada oferta de restauració... Tota l’edició d’enguany, en si mateixa, suposa una novetat, ja que marcarà un punt d’inflexió que ja va començar a definir-se en l’edició precedent. De mica en mica hem anat creixent fins convertir-nos en un esdeveniment de ciutat.
Fer una cursa de talons, no pot estereotipar el col·lectiu?
El col·lectiu LGTBI és molt ampli i divers. La cursa de talons és tot un clàssic que té una gran acceptació. No serem nosaltres qui posarem límits a la llibertat de ser i d’expressar-se. Cal amagar homes amb talons perquè això estereotipa? Crec que no. La solució per lluitar contra els estereotips no és silenciar ni censurar. El que s’ha de fer és visibilitzar el que la societat encara ignora o desconeix. La millor arma per lluitar contra els estereotips és mostrar orgullosament la nostra diversitat. Enguany, dediquem el Pride a les persones refugiades LTGBI. Si hi ha gent que només li queda que hi ha una cursa de talons i cap més missatge, és que no es vol veure més enllà.
Afortunadament les famílies LGTBI s’han normalitzat. De quina forma hi participen?
Des dels inicis les famílies LGTBI hi han participat activament. A Catalunya tenim la sort de poder comptar amb l’associació Famílies LGTBI. Gràcies a això, es fa el Pride Kids, un complet programa d’activitats per a la canalla i el públic familiar. El programa no es limita a un parell de festes nocturnes, sinó que hi ha tot un seguit d’activitats que ofereixen nombroses opcions d’oci i de cultura per a famílies.
L’any passat el Pride estava dedicat a la LGTBIfòbia a l’esport. Un àmbit on hi ha molta feina.
Totalment d’acord. El món de l’esport és un d’aquells terrenys en que pertànyer al col·lectiu LGTBI continua sent un tabú. Tot i els avenços en matèria legislativa i social, encara avui cap futbolista de primera divisió, per exemple, no s’ha atrevit a sortir de l’armari. Malauradament, a moltes competicions esportives sovint se senten crits al·ludint despectivament a l’orientació sexual i de gènere. Aquestes lamentables actituds continuen presents també a petits vestidors i, fins i tot, a competicions juvenils i escolars. La LGTBIfòbia és una xacra particularment arrelada al món esportiu, que ha estat un àrea menys permeable que d’altres.
Barcelona s’ha convertit els darrers anys en una de les principals destinacions del turisme LTGBI. Com a ambaixador de l’Estat a la IGLTA, quin és l’objectiu en referència al turisme?
Ha assolit aquesta posició sense haver fet gairebé res. Tot i així, Barcelona no ha fet una feina específica per atreure el turisme LGTBI. El mateix passa a l’àmbit estatal: existeix una molt bona percepció internacional però no s’ha treballat específicament. No ens podem adormir i, si volem ésser un referent, hem de treballar per no perdre embranzida. L’objectiu és que l’oferta de productes i serveis adreçats al col·lectiu LGTBI visitant s’adapti cada vegada més a les seves especificats, que el nostre teixit empresarial sigui capaç de satisfer les demandes d’un públic molt exigent però molt fidel al mateix temps.
Quin és el suport de les institucions en l’àmbit turístic?
El suport, fins ara, ha estat força tímid. Fins fa relativament poc, les institucions no s’han adonat del potencial del turisme LGTBI. Dins l’Ajuntament de Barcelona enguany hem tingut suport per tirar endavant accions de promoció internacional, encara que farien falta més recursos per part de totes les administracions.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.