Un 38% més de mercaderies al port de Palamós enguany
L’estadística entre gener i final d’abril mostra un increment de tonatge en el conjunt de transports
La tendència va a l’alça, tot i riscos com ara el preu del petroli
Obren noves línies de biomassa cap al sud de França i el nord d’Europa
L’activitat mercant al Port de Palamós ha agafat embranzida en el primer quadrimestre de l’any, el millor des de 2014 i amb un 38% més de tones carregades i descarregades (65.490) respecte als números de l’exercici anterior. Per volums específics, més de la meitat de tones corresponen a l’arribada de pasta de paper (54%), i gairebé un terç, a l’exportació de biomassa forestal dels boscos gironins. Aquest any preveuen millorar el registre de 137.464 tones de mercaderia mogudes al 2017.
En aquest sentit, hi ha una altra novetat, i és que a més del trànsit consolidat cap a Itàlia, aquest hivern han estrenat una segona línia de transport cap al sud de França per diversificar mercats i garantir una demanda estable per a la producció, després que els canvis en la regulació italiana estronquessin la projecció positiva assolida a inicis de la dècada. També han tramès algunscarregaments cap a Dinamarca i el nord del continent.
En un segon pla de protagonisme, l’evolució de les importacions de barita –un mineral provinent del Magrib i destinat, entre d’altres usos, a l’elaboració de pigments, pintures i perforar pous– també han crescut respecte a l’exercici anterior i han fregat les 7.000 tones. I l’altra línia d’acció, encara secundària, té a veure amb el sector siderúrgic. El president de la Cambra de Comerç de Palamós, i gerent d’una de les empreses consignatàries que actuen a la infraestructura, Xavier Ribera, destaca la recuperació d’algun dels clients que anys enrere ja havien canalitzat importacions de matèria primera manufacturada a través de Palamós, com ara bigues, barres o tub d’acer. L’expectativa, apuntava Ribera, és que aquest mercat pugui créixer, però està molt pendent dels factors macroeconòmics i de la guerra d’aranzels desfermada pel govern de Donald Trump als Estats Units, que els pot passar factura.
Optimisme amb cautela
El gerent de la consignatària Fèlix Ribera i Fills, que competeix en activitat amb l’altra empresa, Matas SL, sosté que “les perspectives per a la resta de l’any són bones”, una tendència que ja es va començar a notar en els darrers mesos de 2017. Però sempre sotmesa als efectes de l’economia internacional.
L’altra amenaça és l’increment dels preus del petroli, un fet que pot frenar l’activitat econòmica a escala mundial, tant pel que fa a la demanda com més directament per l’encariment del transport.
Promoció a dins i a fora
Des de Ports de la Generalitat han enfortit l’activitat de promoció de les instal·lacions, tot estenent la mà al teixit industrial gironí perquè aposti per les possibilitats logístiques del port palamosí i generar més línies de trànsit de mercaderia. S’han organitzat trobades amb el sector empresarial del Ripollès i se’n faran amb altres teixits empresarials de la demarcació. El gerent de l’empresa pública, Joan Pere Gómez, defensa el “gran esforç en la promoció dels ports comercials a les principals fires del sector i amb els teixits empresarials, accions comercials que tard o d’hora donaran els seus fruits”. Han estat presents a Birmingham i, aquesta mateixa setmana, amb la resta de ports comercials que administra la Generalitat, han viatjat a Bremen, abans de la cita a la fira SIL de Barcelona.
Gómez coincideix que les expectatives de l’activitat comercial per a aquest 2018 són positives a Palamós: “Estem millorant els tràfics i les nostres previsions són d’incrementar el volum de mercaderies, per generar més ocupació i activitat econòmica a la zona d’influència.”
LES XIFRES
A l’estiu, protagonisme dels creuers
L’activitat mercant es manté al llarg de l’estiu, però amb menys intensitat per conciliar-hi l’increment d’activitat turística dels creuers. Al maig, d’altra banda, el port palamosí ha rebut 11 escales de vaixells turístics, amb un trànsit de prop de 8.000 passatgers, dada que també ha suposat el millor registre de creueristes en el mes dels darrers cinc anys.
A l’èxit hi va contribuir la primera escala del Marella Explorer, divendres de la setmana passada, amb 1.800 passatgers, majoritàriament britànics. Tres quartes parts van aprofitar l’escala per fer un volt pel municipi, mentre que la resta van optar per fer escapades als nuclis medievals de Pals i Peratallada o Tossa, o bé per arribar-se fins al Museu Dalí de Figueres i Barcelona.
La convivència entre les escales de creuers i la càrrega o descàrrega de mercaderies és possible i està ordenada al moll. Però Ribera admet que el tràfic comercial davalla, amb la previsió que a partir de la tardor es reprengui amb força.
Infraestructura òptima per a l’activitat mercant a la demarcació, però coixa
E.A
El port de Palamós, pel que fa a la vessant comercial, està especialitzat en càrrega general, mercaderies a dojo i project cargo (l’operativa de peces especials, que és un dels àmbits en què es vol captar nova activitat). Com a dades destacables, s’emplaça en una de les badies més profundes de la Mediterrània: unes condicions naturals que li permeten acollir vaixells de gran calat i tonatge. La profunditat de 21 metres a la bocana i 14 metres al moll permeten operar vaixells sense restricció d’eslores, ja que el moll comercial té una longitud de 382,5 metres lineals i una amplada de 43 metres.
La instal·lació portuària disposa d’una esplanada útil per a l’operativa de mercaderies de 14.500 metres quadrats i una segona esplanada exterior de 7.500 metres quadrats, a més d’un magatzem auxiliar i una rampa ro-ro per a càrrega rodada que fa 30 metres d’amplada.
Entre els serveis complementaris per a l’activitat, la dàrsena comercial disposa d’una bàscula, servei de vigilància, servei de recollida de residus i subministrament de carburant als vaixells. I com a equip humà: de pràctic, remolcadors, duanes, capitania marítima i oficina portuària, així com les empreses logístiques encarregades en la recepció o enviament de la mercaderia (consignataris, transitaris i estibadors). Les empreses estibadores que realitzen càrrega i descàrrega dels mercants tenen una plantilla professional i polivalent.
El punt fronterer, pendent
El port té reconeixement de la UE per al trànsit de mercaderies extracomunitàries, però amb limitacions pel que fa al transport d’animals, vegetals o medicaments per al consum humà, que requereixen d’un punt d’inspecció fronterera (PIF) amb personal habilitat i competència estatal. La promesa incomplerta pel govern espanyol d’habilitar aquest serveis de manera permanent, com en el cas dels controls d’entrada i sortida de l’espai comunitari Schengen, s’arrossega des de fa dècades, cosa que provoca el greuge afegit que la demarcació gironina continuï sent l’única de l’Estat espanyol amb litoral que no disposa d’un port adaptat als estàndards de la UE.