Societat

IÑAKI ALONSO I ANNA CENTELLES

_ CONSELLER ESPIRITUAL I CAPELLANA HOSPITALÀRIA DE L’HOSPITAL EVANGÈLIC

“El malalt s’ha de curar i també fer-lo sentir digne”

“Per nosaltres són tan importants les cures mèdiques com la part social, psicològica i emocional de la persona. L’atenció espiritual arrodoneix aquesta atenció integral”

“Donen el seu temps i el seu amor als altres i és molt important la seva tasca i els valors que transmeten. Hi ha moltes persones que se senten soles”

HISTÒRIA
L’any passat, el 2017, va fer 500 anys que Martí Luter va denunciar amb les seves 95 tesis la venda d’indulgències de l’Església catòlica i es va iniciar la Reforma. El protestantisme és la minoria religiosa majoritària a Catalunya, on hi ha protestants des del mateix s. XVI. El protestantisme ha estat una religió sovint perseguida al nostre territori, sobretot durant el franquisme. Avui, i segons el darrer mapa de les religions del Departament d’Afers Religiosos, hi ha quasi 730 esglésies protestants a Catalunya. També tenen un hospital.
L’hospital Evangèlic va néixer en el s. XIX per atendre els malalts pobres evangèlics

L’ hospital Evangèlic, avui concertat, és un hospital de referència per als protestants catalans. Va néixer a finals del segle XIX a Barcelona i està situat al carrer Camèlies en espera d’estrenar, d’aquí a poc menys d’un parell d’anys i ja com a nou hospital Evangèlic, noves instal·lacions al Poblenou. L’Iñaki Alonso és el conseller espiritual del centre i l’Anna Centelles, la capellana hospitalària.

Capellana hospitalària?
La nostra tasca és d’atenció espiritual. El tema de capellà hospitalari aquí no és gaire conegut. Jo em vaig formar en una universitat del Brasil, i a Amèrica aquesta formació és molt present en la salut. L’atenció espiritual és molt present, sobretot, en les cures pal·liatives.
I al seu centre?
Fa uns dos anys que estem implantant l’atenció espiritual, que considerem molt important. A les cures pal·liatives, per exemple, es vol donar una atenció integral al malalt. Per nosaltres són tan importants les cures mèdiques com la part social, psicològica i emocional de la persona. L’atenció espiritual arrodoneix l’atenció integral.
La figura de capellà o capellana és a tots els hospitals?
És una figura que neix després d’un temps en què la medicina s’ha centrat molt en els avanços científics però molt poc en la persona. Avui ja hi ha plans a nivell de molts governs per canviar això perquè s’ha vist que les persones a més a més de ser curades físicament també necessiten sentir-se dignes com a persones i ser ben tractades. A vegades ens hem trobat que mentre que els metges han fet una tasca mèdica molt important i cirurgies fantàstiques, no s’havia detectat que el problema que hi havia al darrere d’un malalt era, per exemple, un intent de suïcidi, una causa psíquica... un cop a una persona l’han “guarit” físicament, torna a casa, però hi torna sense estar curada i es torna a trobar amb el problema que tenia. I acaba suïcidant-se.
Al seu hospital hi va gent de totes les confessions.
En l’atenció espiritual anem més enllà del que és una religió. Es té present, perquè entenem que forma part d’una atenció espiritual, però estem preparats per atendre qualsevol persona de qualsevol religió que vingui al nostre centre. Ara mateix depenem del CatSalut i tenim gent de totes les religions. Afers Religiosos ha fet una guia sobre l’atenció hospitalària en la qual hi ha una sèrie de directrius a les quals nosaltres ens hem de remetre i tenir presents per poder tractar adequadament les particularitats i necessitats religioses dels pacients.
L’hospital va néixer el 1879.
A les actes fundacionals diu textualment: “per atendre malalts pobres evangèlics”. La qüestió és que al s. XIX els hospitals eren de beneficència i estaven controlats per l’Església catòlica i... si no anaves a missa, no combregaves... podies sentir-te maltractat o marginat. A Catalunya i especialment a Barcelona sempre hi ha hagut una gran concentració d’evangèlics i per això un grup de metges van decidir crear un espai on tenir cura dels malalts protestants.
Ha estat obert sempre?
Sí, amb el període més crític de la Guerra Civil, que va haver de ser administrat per un comitè nomenat pels cònsols d’Anglaterra, Alemanya, Suïssa i els Estats Units per evitar -ne el tancament. En un moment donat Barcelona estava a mans d’anarquistes que podrien haver confiscat un hospital confessional; va ser un moment molt crític. Ho va tornar a ser amb l’arribada de les tropes franquistes. En aquell moment era un hospital de sang, que atenia els ferits de guerra. Immediatament acabada la guerra l’hospital va ser un centre de repartiment de menjar per a la població del barri de Gràcia. L’hospital, que sempre ha atès gent de totes les confessions i ha tingut molts col·laboradors no evangèlics, sempre ha estat a Gràcia, però des del 1979 està al carrer Camèlies. Durant el franquisme l’hospital va servir, també, de seguretat social dels pastors evangèlics, ja que la seva professió no estava reconeguda. Avui és un hospital sociosanitari.
El nou hospital Evangèlic?
Tenim la ubicació al Poblenou, estem fent el projecte i negociant amb l’Ajuntament.
La filosofia del nou hospital?
La idea és l’atenció centrada en la persona. Cal atendre la malaltia però també la sociabilitat. Hi ha gent gran a qui no la visiten, per exemple. Dintre un hospital tothom és més vulnerable i tothom té necessitats socials i espirituals. També els agnòstics.
Treballen amb molts voluntaris?
El voluntari és una persona que creu en allò que fa i nosaltres li donem formació. Ara tenim 86 voluntaris que donen el seu temps i el seu amor als altres i és molt important la seva tasca i els valors que transmeten. El que volem és acompanyar, donar amor, estimació, i fer que les persones se sentin dignes, perquè hi ha moltes necessitats i molta gent sola .



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.