4
Política
barcelona - 16 juny 2018 2.00 h

PEDRO HORRACH

EXFISCAL DEL CAS NÓOS

“La pena imposada a Urdangarin no és lleu”

“La presó preventiva no es pot utilitzar com una condemna anticipada”

“No hi havia cap indici per cridar com a imputada Cristina de Borbó”

“Donaven per fet que no es condemnaria mai Urdangarin per ser qui és, i està condemnat”

“El sistema judicial d’aquest país és lent i no hi ha mitjans, però ha funcionat”

Fiscal en excedència
Després de molts anys en el centre de l’atenció mediàtica, l’exfiscal Pedro Horrach ha decidit agafar-se una excedència i ara exerceix d’advocat a Mallorca. Diu que, tot i els prejudicis d’alguns, s’hi sent còmode i, sobretot, molt més tranquil.
Quan s’instal·la el prejudici en l’opinió pública salta pels aires la presumpció d’innocència
- barcelona

La publicació del llibre Pedro Horrach. El fiscal que puso en jaque a la corrupción, d’Ana Martínez, ha coincidit amb la sentència del cas Nóos, del qual ell va ser el fiscal, que ara li toca comentar des de la distància.

Què li sembla la pena a Urdangarin? Ha estat molt lleu?
Una pena de sis anys de presó no es pot considerar una pena lleu. És veritat que la satisfacció no ha estat total perquè ni l’Audiència provincial ni el Tribunal Suprem han acollit les pretensions de la fiscalia.
S’acaba de fer pública la sentència i ja s’especula amb un possible tercer grau.
Això depèn de les juntes de tractament de cada centre penitenciari, però amb aquestes penes llargues és difícil que s’obtingui el tercer grau al cap de pocs mesos. La meva experiència en molts casos és que no s’aconsegueix.
Molts ho donen per fet.
Sí, però també donaven per fet que no es condemnaria mai Iñaki Urdangarin per ser qui és, i està condemnat.
La infanta, en canvi, se n’ha sortit amb una sanció econòmica. A vostè el van acusar d’haver rebut pressions i d’haver-li donat un tracte de favor.
Vaig reaccionar malament davant d’aquesta imputació perquè realment el que t’imputen és un fet delictiu. Jo he intentat lluitar contra aquest prejudici durant anys i no ho he aconseguit. Quan s’instal·la el prejudici en l’opinió pública derivada de les informacions mediàtiques, a part d’establir-se un judici paral·lel, salta pels aires la presumpció d’innocència.
Va arribar a recórrer contra la imputació de la infanta. És un fet poc habitual, oi?
Sí, és poc habitual, però no hi havia ni un sol indici per cridar com a imputada Cristina de Borbó. A més, vaig creure que era un tracte discriminatori en relació amb situacions equivalents, idèntiques o pitjors.
Com ara quines?
Per exemple, les dones de Millet i Montull, en el cas Palau, que no han esta imputades per cap fet delictiu. Han segut al banc com a responsables civils, i aquest cas és més greu, perquè eren administradores formals de les societats que es van crear, suposadament, per desviar fons públics.
La situació d’Urdangarin i la seva estada a Suïssa s’ha comparat sovint amb la dels presos polítics catalans, que són en presó preventiva. Entén aquest sentiment que la justícia no és igual per a tothom?
Puc entendre aquest sentiment, però les situacions no són comparables. El que sí que puc dir és que la presó preventiva només pot servir per evitar la fugida o bé evitar que obstaculitzin la investigació. En aquest cas, em sembla excessiu el temps que han passat en presó preventiva. Des de fora i fent una valoració parcial perquè no conec ni els casos, em sembla excessiva la presó preventiva. No es pot utilitzar com una condemna anticipada.
També hi ha altres casos que costen d’entendre, com el del raper Valtonyc. És normal que alguns creguin que la justícia no és igual per a tothom.
Sí, però el sistema judicial d’aquest país ha funcionat. És veritat que és lent, que no hi ha mitjans, els processos són eterns... Però això és també perquè es respecten les garanties de tots aquells que són investigats i, en general, crec sincerament que no funciona malament. Una altra cosa és que es produeixin, en determinats casos, situacions que no són gaire fàcils d’entendre.
Com és que s’ha embrancat a fer aquest llibre si deia que estava tan escaldat de la pressió mediàtica?
És una manera de reivindicar la feina que vam fer durant molts anys a la fiscalia anticorrupció, una forma de reivindicar que no he actuat per cap motiu que no fos l’exercici professional, però, és clar, això no ven i hi ha encara pel mig teories confabulatòries.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a